El dijous 23 de juliol va saltar als mitjans bascos una notícia inquietant per als qui estimen la llengua basca i que desitgen que aquest idioma tingui un lloc en l'Europa del segle XXI. S'informava que Isabel Celáa, consellera d'Educació, derogava el decret que marcava la fi de l'euskara com a «principal llengua» de l'educació en l'àmbit infantil. Malgrat que la consellera socialista s'escudés en el fet que la iniciativa d'aquesta anul·lació procedia d'una ordre del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, el fet és que tampoc no va tenir cap inconvenient a defensar-ne la conveniència.
Per a molts observadors, el fet que aquest pas s'hagi fet en plenes vacances estivals –malgrat la crisi, el lehendakari López atorga llargues vacances al Parlament– demostra que s'ha buscat el moment adequat per introduir una mesura tan sensible. Gran part dels ensenyants fan vacances. Quan tornin a les classes el mes de setembre, es trobaran que s'haurà esfumat la condició d'idioma vehicular de l'ensenyament que fins ara havia tingut. Ara seran castellà, anglès i euskara, els tres idiomes vehiculars. Bé, vista de lluny, aquesta mesura, pot ser que a més d'un li sembli raonable. Però per als qui segueixen de prop la realitat escolar i lingüística basca, això cal veure-ho més aviat com una sentència de mort per al basc. Jo mateix tinc no pocs alumnes que han fet tota l'educació al País Basc però que no entenen una frase una mica complicada en basc. No és arriscat de pensar que aquesta nova deriva no portarà res de bo per al basc. Malgrat tot, la consellera –que no sap euskara, idioma que diu que «és molt difícil»– ha insistit que amb la introducció del nou sistema s'incorporarà la impartibilitat d'assignatures en basc per a tothom. Sembla interessant. Però el fet és que es nega a assegurar aquest pas amb un decret i deixa la decisió a les mans de cada centre, la qual cosa no ha deixat de sembrar l'alarma entre molts educadors bascos, que acusen Celáa de deixar el futur de l'idioma a les mans d'«incertes dinàmiques de consens», en lloc de complir el seu deure de reglamentar-ne l'ús.
Quant al tractament d'aquesta transcendent notícia, el Diario Vasco, proper al PP, n'ha parlat en un breu article en una pàgina insignificant del diari. Menys partidaris del camuflatge han estat els mitjans de Madrid, que, previsiblement, han parlat de la «fi de la imposició» i de la «victòria» que això suposa contra el nacionalisme. No cal dir que l'alarma que ha sembrat en mitjans nacionalistes ha estat considerable. En resum, podem parlar dels grans avantatges que tenen els governs del PSOE i del PP, que massa sovint compten amb la impagable col·laboració del sistema judicial espanyol (per molt que es digui «basc», el tribunal) per secundar la seva política. La consellera només ha hagut de fer cara de circumstàncies i acatar (encantada) el que li manen. Després sempre tindrà el fàcil recurs de continuar parlant de la «dificultat» que té l'euskara i de les «meravelles» que suposa saber l'anglès. Les Bases para el cambio democrático de la sociedad vasca, que acordaren el PP i el PSE, segueixen imparables el seu curs cap a l'homogeneïtzació de la societat basca.
Per Toni Strubell.
Per a molts observadors, el fet que aquest pas s'hagi fet en plenes vacances estivals –malgrat la crisi, el lehendakari López atorga llargues vacances al Parlament– demostra que s'ha buscat el moment adequat per introduir una mesura tan sensible. Gran part dels ensenyants fan vacances. Quan tornin a les classes el mes de setembre, es trobaran que s'haurà esfumat la condició d'idioma vehicular de l'ensenyament que fins ara havia tingut. Ara seran castellà, anglès i euskara, els tres idiomes vehiculars. Bé, vista de lluny, aquesta mesura, pot ser que a més d'un li sembli raonable. Però per als qui segueixen de prop la realitat escolar i lingüística basca, això cal veure-ho més aviat com una sentència de mort per al basc. Jo mateix tinc no pocs alumnes que han fet tota l'educació al País Basc però que no entenen una frase una mica complicada en basc. No és arriscat de pensar que aquesta nova deriva no portarà res de bo per al basc. Malgrat tot, la consellera –que no sap euskara, idioma que diu que «és molt difícil»– ha insistit que amb la introducció del nou sistema s'incorporarà la impartibilitat d'assignatures en basc per a tothom. Sembla interessant. Però el fet és que es nega a assegurar aquest pas amb un decret i deixa la decisió a les mans de cada centre, la qual cosa no ha deixat de sembrar l'alarma entre molts educadors bascos, que acusen Celáa de deixar el futur de l'idioma a les mans d'«incertes dinàmiques de consens», en lloc de complir el seu deure de reglamentar-ne l'ús.
Quant al tractament d'aquesta transcendent notícia, el Diario Vasco, proper al PP, n'ha parlat en un breu article en una pàgina insignificant del diari. Menys partidaris del camuflatge han estat els mitjans de Madrid, que, previsiblement, han parlat de la «fi de la imposició» i de la «victòria» que això suposa contra el nacionalisme. No cal dir que l'alarma que ha sembrat en mitjans nacionalistes ha estat considerable. En resum, podem parlar dels grans avantatges que tenen els governs del PSOE i del PP, que massa sovint compten amb la impagable col·laboració del sistema judicial espanyol (per molt que es digui «basc», el tribunal) per secundar la seva política. La consellera només ha hagut de fer cara de circumstàncies i acatar (encantada) el que li manen. Després sempre tindrà el fàcil recurs de continuar parlant de la «dificultat» que té l'euskara i de les «meravelles» que suposa saber l'anglès. Les Bases para el cambio democrático de la sociedad vasca, que acordaren el PP i el PSE, segueixen imparables el seu curs cap a l'homogeneïtzació de la societat basca.
Per Toni Strubell.
