A mig matí d'avui Tomàs Sayés, el jove militant del SEPC en vaga de fam des de fa un mes, ha estat traslladat a l'Hospital de Terrassa (el Vallès Occidental) després que la seva salut s'hagi agreujat considerablement per la manca d'aliments i també per la seva decisió de no ingerir glucosa ni cap altre líquid a part d'aigua. Sayés no ha pogut ni pujar a l'ambulància pel seu propi peu i ha hagut de ser traslladat en llitera. Els metges que vigilaven el seu estat afirmen que pot patir danys cerebrals irreversibles com a conseqüència del seu estat actual, que es deteriora per moments.
El jove es troba en vaga de fam per exigir a les autoritats universitaries que "escoltin les demandes estudiantils i modifiquin les seves actituds i comportaments vers el moviment dels estudiants". Sayés, que ha perdut gairebé 10 quilos des de l'inici de la protesta, assegura que la durà "fins al final" malgrat els riscos que li suposa, per forçar el diàleg amb les autoritats universitàries.
El bon progre
> 1... és molt feminista i solidari; creu que els immigrants, sobretot les> dones, estan discriminades i, per això, cal donar-les-hi un oportunitat (de> ser les dones de fer feina de casa seva, per exemple).> > 2... és un ferm defensor del dret a l'autodeterminació, sempre i quan> s'exerceixi al Sàhara Occidental, Palestina, Montenegro, el Tibet o> qualsevol país lluny de Catalunya.> > 3... és un ecologista convençut, entès com a pràctica contrària a la> destrucció del paisatge promogut pels governs de dretes; quan és el PSC que> construeix el Túnel de Bracons (terrible i innecessari en temps de CiU a la> Generalitat) o quan ICV es carrega el Delta del Llobregat no cal> preocupar-se.> >
4... és totalment contrari a l'especulació urbanística, que es produeix,> sobretot, a les grans ciutats; per això ells compren la segona residència a> la Cerdanya o al litoral.> > 5... entén i comparteix les reivindicacions igualitàries de la classe> obrera, gràcies a una exagerada capacitat d'abstracció i empatia, ja que ell> treballa en una professió liberal: dissenyador, artista, funcionari,> periodista o president d'alguna fundació pública.> > 6... és profundament republicà, però també juancarlista, ja que reconeix> el paper del rei durant la Transició; malgrat que la definició de "republicà> juancarlista" pugui ser tan contradictòria com la de "demòcrata franquista".> > 7... es declara obertament internacionalista, car això del provincialisme i> el "mirar-se el melic" queda de molt poc modern; tanmateix, vol que la> selecció espanyola guanyi el Mundial.> > 8... es declara d'esquerres, però ràpidament puntualitza que d'una esquerra> "no marxista ni dogmàtica"; és a dir, que defensa un capitalisme on els> homosexuals es puguin casar i adoptar nens.> > 9... és pacifista fins al moll de l'os; és a dir, és contrari a totes les> guerres on els EUA participin direcament i indirecta (Iraq, Afganistan,> Palestina...), mentre que els combats ètnics africans (molts d'ells> promoguts des d'Europa), la destrucció txetxena per part de Rússia o les> permanents batalles a l'Àsia són conflictes regionals i secundaris.> > 10... entén la reivindicació progressista com una tasca diària i constant;> per això assisteix a poques manifestacions, excepte aquelles que acaben a la> platja o a Diagonal Mar.> > 11... defensen un ús social major i més prestigiós per a la llengua> catalana, però això no els fa oblidar l'educació que els caracteritza (fruit> d'una educació a la privada) i que els porta a canviar de llengua quan algú> li respon en castellà i que li impedeix imposar cap llengua (si els> valencians diuen que parlen diferent, no se'ls pot obligar a pensar el> contrari...).> > 12... no creu en estereotips, models, ni en la cultura de la moda; per això> se sobreentén que la seva roba Lacoste i Versace la va comprar en unes> rebaixes, que les potingues per la cara les regalaven en una revista i que> els anells i arrecades que llueix són heretats d'un parent que s'estimava> molt.>
4... és totalment contrari a l'especulació urbanística, que es produeix,> sobretot, a les grans ciutats; per això ells compren la segona residència a> la Cerdanya o al litoral.> > 5... entén i comparteix les reivindicacions igualitàries de la classe> obrera, gràcies a una exagerada capacitat d'abstracció i empatia, ja que ell> treballa en una professió liberal: dissenyador, artista, funcionari,> periodista o president d'alguna fundació pública.> > 6... és profundament republicà, però també juancarlista, ja que reconeix> el paper del rei durant la Transició; malgrat que la definició de "republicà> juancarlista" pugui ser tan contradictòria com la de "demòcrata franquista".> > 7... es declara obertament internacionalista, car això del provincialisme i> el "mirar-se el melic" queda de molt poc modern; tanmateix, vol que la> selecció espanyola guanyi el Mundial.> > 8... es declara d'esquerres, però ràpidament puntualitza que d'una esquerra> "no marxista ni dogmàtica"; és a dir, que defensa un capitalisme on els> homosexuals es puguin casar i adoptar nens.> > 9... és pacifista fins al moll de l'os; és a dir, és contrari a totes les> guerres on els EUA participin direcament i indirecta (Iraq, Afganistan,> Palestina...), mentre que els combats ètnics africans (molts d'ells> promoguts des d'Europa), la destrucció txetxena per part de Rússia o les> permanents batalles a l'Àsia són conflictes regionals i secundaris.> > 10... entén la reivindicació progressista com una tasca diària i constant;> per això assisteix a poques manifestacions, excepte aquelles que acaben a la> platja o a Diagonal Mar.> > 11... defensen un ús social major i més prestigiós per a la llengua> catalana, però això no els fa oblidar l'educació que els caracteritza (fruit> d'una educació a la privada) i que els porta a canviar de llengua quan algú> li respon en castellà i que li impedeix imposar cap llengua (si els> valencians diuen que parlen diferent, no se'ls pot obligar a pensar el> contrari...).> > 12... no creu en estereotips, models, ni en la cultura de la moda; per això> se sobreentén que la seva roba Lacoste i Versace la va comprar en unes> rebaixes, que les potingues per la cara les regalaven en una revista i que> els anells i arrecades que llueix són heretats d'un parent que s'estimava> molt.>
Destrucció del territori
Entrevista a Mercè Girona (Membre del secretariat de la federació Ecologistes de Catalunya, que agrupa la majoria de plataformes locals i comarcals del país, i és una de les responsables d'organitzar la manifestació contra la política ambiental del tripartit) per Narcís Genís al Punt del 21.03.09Hi ha desengany entre els ecologistes que van tenir esperances en el canvi de govern i que després diuen que s'han trobat que no hi ha hagut cap altre canvi que el de color i que s'ha oblidat tot allò que s'havia promès.
Què és Ecologistes de Catalunya?
–«És una federació de les entitats ecologistes del país més representatives i més implantades a l'àmbit dels territoris de Catalunya.»
–Quants grups i plataformes són?
–«Devem ser una vintena d'entitats de diferents territoris.»
–Què pretenen i amb quins objectius actuen?
–«Ens vam constituir com una federació crítica independent de qualsevol opció política i de qualsevol tipus de lobby econòmic. Hi ha altres entitats que s'anomenen ecologistes, però que després, depèn de les pressions que tenen de partits polítics o administracions, canvien les posicions.»
–I vostès no?
–«Nosaltres el que pensem ho diem i actuem d'una manera crítica i independent. Ens identifiquen amb aquests tres grans aspectes, som crítics, activistes i independents.»
–No són excloents. Estan oberts a tothom o s'ha donat el cas que hi hagi reticències amb alguns grups?
–«Pot haver-hi el cas d'algú que tingui reticències, però depèn d'ells que acceptin el nostre tarannà. Hi ha altres entitats que van marxar en el primer procés de la federació que i ho van fer perquè no se sentien còmodes amb el nostre plantejament. Perquè quan cal criticar, s'ha de criticar a qui sigui.»
–Hi ha política ambiental a la Generalitat?
–«Evidentment que hi ha política ambiental, la política de destrucció del territori. Una política de no tenir en compte l'opinió de la ciutadania, ni de les entitats ecologistes i les plataformes que ens preocupem per la preservació del medi ambient i la salut de les persones, la biodiversitat... És una política continuista de la del govern anterior, ambientalment insostenible, incorrecta, que a més ha agreujat més els conflictes.»
–Com es mesura aquest agreujament, el descontentament?
–«El 2001, a la primera manifestació que vam fer s'hi van adherir 87 entitats i en aquests moments a la d'aquest diumenge hi ha 164 entitats adherides. I si mirem els conflictes, fa vuit anys n'hi havia un centenar i en aquests moments passen dels dos-cents, els conflictes calents a tot el territori.»
–El nombre de conflictes és proporcional a la política del govern o al fet que hi ha més i més sensibilització?
–«En continuar amb una mateixa política ambiental heretada els conflictes s'agreugen i se'n creen de nous. L'exemple el tenim en el fet que es potencien les àrees de residència especial (ARE) amb criteris de construcció insostenible i amb el maquillatge verd, quan hi ha 450.000 habitatges lliures. La política del govern s'hauria d'enfocar més cap a l'ocupació d'habitatges lliures i no de destruir més el territori.»
–Potser és un tòpic, però la seva és la política del no?
–«Doncs sí. Com que les polítiques que ha de fer el govern per defensar i preservar el medi i la salut de les persones no s'estan fent, doncs ens neguem a la massificació dels parcs eòlics, demanem un tancament de les nuclears d'aquí a pocs anys i que no se'ls renovi les llicències. No volem més ecoparcs, perquè són un desastre, un trànsit de residus i el maquillatge d'una instal·lació que és finalista. En tots els temes com l'aigua o els espais de Xarxa Natura 2000 no s'aplica el que la UE obliga a fer.»
–Quin és l'objectiu en la manifestació que han convocat?
–«No sols exigim la dimissió del conseller de Medi Ambient, sinó que demanem al president Montilla canvis de rumb, de model de país, de model de política ambiental i de defensa del territori. Demanem també la dimissió dels responsables de Política Territorial i d'Agricultura. Entenem que hi ha una manca de qualitat democràtica d'aquest govern que no respecta allò que massivament voten els ciutadans de diferents poblacions (Ripoll, Sant Celoni)...»
Què és Ecologistes de Catalunya?
–«És una federació de les entitats ecologistes del país més representatives i més implantades a l'àmbit dels territoris de Catalunya.»
–Quants grups i plataformes són?
–«Devem ser una vintena d'entitats de diferents territoris.»
–Què pretenen i amb quins objectius actuen?
–«Ens vam constituir com una federació crítica independent de qualsevol opció política i de qualsevol tipus de lobby econòmic. Hi ha altres entitats que s'anomenen ecologistes, però que després, depèn de les pressions que tenen de partits polítics o administracions, canvien les posicions.»
–I vostès no?
–«Nosaltres el que pensem ho diem i actuem d'una manera crítica i independent. Ens identifiquen amb aquests tres grans aspectes, som crítics, activistes i independents.»
–No són excloents. Estan oberts a tothom o s'ha donat el cas que hi hagi reticències amb alguns grups?
–«Pot haver-hi el cas d'algú que tingui reticències, però depèn d'ells que acceptin el nostre tarannà. Hi ha altres entitats que van marxar en el primer procés de la federació que i ho van fer perquè no se sentien còmodes amb el nostre plantejament. Perquè quan cal criticar, s'ha de criticar a qui sigui.»
–Hi ha política ambiental a la Generalitat?
–«Evidentment que hi ha política ambiental, la política de destrucció del territori. Una política de no tenir en compte l'opinió de la ciutadania, ni de les entitats ecologistes i les plataformes que ens preocupem per la preservació del medi ambient i la salut de les persones, la biodiversitat... És una política continuista de la del govern anterior, ambientalment insostenible, incorrecta, que a més ha agreujat més els conflictes.»
–Com es mesura aquest agreujament, el descontentament?
–«El 2001, a la primera manifestació que vam fer s'hi van adherir 87 entitats i en aquests moments a la d'aquest diumenge hi ha 164 entitats adherides. I si mirem els conflictes, fa vuit anys n'hi havia un centenar i en aquests moments passen dels dos-cents, els conflictes calents a tot el territori.»
–El nombre de conflictes és proporcional a la política del govern o al fet que hi ha més i més sensibilització?
–«En continuar amb una mateixa política ambiental heretada els conflictes s'agreugen i se'n creen de nous. L'exemple el tenim en el fet que es potencien les àrees de residència especial (ARE) amb criteris de construcció insostenible i amb el maquillatge verd, quan hi ha 450.000 habitatges lliures. La política del govern s'hauria d'enfocar més cap a l'ocupació d'habitatges lliures i no de destruir més el territori.»
–Potser és un tòpic, però la seva és la política del no?
–«Doncs sí. Com que les polítiques que ha de fer el govern per defensar i preservar el medi i la salut de les persones no s'estan fent, doncs ens neguem a la massificació dels parcs eòlics, demanem un tancament de les nuclears d'aquí a pocs anys i que no se'ls renovi les llicències. No volem més ecoparcs, perquè són un desastre, un trànsit de residus i el maquillatge d'una instal·lació que és finalista. En tots els temes com l'aigua o els espais de Xarxa Natura 2000 no s'aplica el que la UE obliga a fer.»
–Quin és l'objectiu en la manifestació que han convocat?
–«No sols exigim la dimissió del conseller de Medi Ambient, sinó que demanem al president Montilla canvis de rumb, de model de país, de model de política ambiental i de defensa del territori. Demanem també la dimissió dels responsables de Política Territorial i d'Agricultura. Entenem que hi ha una manca de qualitat democràtica d'aquest govern que no respecta allò que massivament voten els ciutadans de diferents poblacions (Ripoll, Sant Celoni)...»
PSC- OE
Ahir dimarts el ple del Congrés dels Diputats va debatre una proposició de llei del Parlament de Catalunya de modificació de l’article 27.1 del Reial Decret Legislatiu 1/1995 de 24 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors. Ras i curt, es proposava incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) perquè fos almenys el 60 per cent del salari mitjà net de l'Estat i perquè aquest salari mínim no es pugés embargar als treballadors.
Aquesta proposició es va aprovar el 20 de desembre de 2005 amb els 104 vots del PSC, CiU, ERc i ICV i l’abstenció dels 14 vots del PPC justificant-la amb raons com que és “un acte de justícia social...
...a la vegada que no solament és beneficiosa per als treballadors que perceben l'SMI, sinó també per a un ampli conjunt de la societat, ja que l'SMI s'utilitza com a barem per a l'aplicació de polítiques públiques relatives a les pensions, els habitatges de protecció oficial, les beques, les prestacions per desocupació i algunes ajudes familiars”.
Cal fer esment que el SMI per al 2009 és de 624 euros el mes i és el més baix de la UE excepte el de Portugal. El salari mitjà a l’Estat Espanyol és de 1.783,50 euros mensuals, de manera que l'SMI se situa al voltant del 35 per cent del salari mitjà.
La defensa d’aquesta proposició al parlament de l’Estat Espanyol la van dur a terme Meritxell Borràs (CiU), Montserrat Capdevila (PSC-CpC) i Laura Massana (ICV-EUiA).
Fins aquí tot perfecte, qualsevol increment dels 624 euros del SMI es una molt bona notícia que beneficia a les classes mes desafavorides però lamentablement aquesta proposta ha trobat un escull que no ha pogut superar i no es altre que el PSOE, o es que algú es creia l’autonomia del PSC?. Si es així us recomano el llibre del Toni Strubell “el moment de dir prou” que parla extensament d’aquest suposat federalisme entre el PSOE i les seves filials, en concret es clar el PSC, amb exemples prou aclaridors com el dels cops que el PSC ha votat en contra del PSOE o del famós grup parlamentari propi.
Doncs bé, ahir els diputats el PSC van votar en contra del que havien aprovat al Parlament de Catalunya. La portaveu de Treball del PSOE i diputada del PSC, Isabel López i Chamosa, ho va justificar dient que “ningú en te mes ganes” d’incrementar aquest salari però que “ara no toca” i la diputada del PSC que tenia el mandat del Parlament de defensar la proposta va dir que “la proposta no arriba en bon moment” tot i que va valorar positivament , suposo que amb un cert cinisme, el text del Parlament català per sorgir de les reclamacions dels ciutadans.
Així doncs en temps de crisi garrotada al mes dèbil i, com proposa l’ex-candidat del PSOE a la presidència de l’Estat Espanyol l’any 2000, Joaquin Alumnia, i ara Comissari d’Assumptes Econòmics de la UE, flexibilitat i abaratir l’acomiadament. Mentre, les diputades i diputats del PSC que parlin al seu parlament regional i a callar i creure quan parlin els grans.
Aquesta proposició es va aprovar el 20 de desembre de 2005 amb els 104 vots del PSC, CiU, ERc i ICV i l’abstenció dels 14 vots del PPC justificant-la amb raons com que és “un acte de justícia social...
...a la vegada que no solament és beneficiosa per als treballadors que perceben l'SMI, sinó també per a un ampli conjunt de la societat, ja que l'SMI s'utilitza com a barem per a l'aplicació de polítiques públiques relatives a les pensions, els habitatges de protecció oficial, les beques, les prestacions per desocupació i algunes ajudes familiars”.
Cal fer esment que el SMI per al 2009 és de 624 euros el mes i és el més baix de la UE excepte el de Portugal. El salari mitjà a l’Estat Espanyol és de 1.783,50 euros mensuals, de manera que l'SMI se situa al voltant del 35 per cent del salari mitjà.
La defensa d’aquesta proposició al parlament de l’Estat Espanyol la van dur a terme Meritxell Borràs (CiU), Montserrat Capdevila (PSC-CpC) i Laura Massana (ICV-EUiA).
Fins aquí tot perfecte, qualsevol increment dels 624 euros del SMI es una molt bona notícia que beneficia a les classes mes desafavorides però lamentablement aquesta proposta ha trobat un escull que no ha pogut superar i no es altre que el PSOE, o es que algú es creia l’autonomia del PSC?. Si es així us recomano el llibre del Toni Strubell “el moment de dir prou” que parla extensament d’aquest suposat federalisme entre el PSOE i les seves filials, en concret es clar el PSC, amb exemples prou aclaridors com el dels cops que el PSC ha votat en contra del PSOE o del famós grup parlamentari propi.
Doncs bé, ahir els diputats el PSC van votar en contra del que havien aprovat al Parlament de Catalunya. La portaveu de Treball del PSOE i diputada del PSC, Isabel López i Chamosa, ho va justificar dient que “ningú en te mes ganes” d’incrementar aquest salari però que “ara no toca” i la diputada del PSC que tenia el mandat del Parlament de defensar la proposta va dir que “la proposta no arriba en bon moment” tot i que va valorar positivament , suposo que amb un cert cinisme, el text del Parlament català per sorgir de les reclamacions dels ciutadans.
Així doncs en temps de crisi garrotada al mes dèbil i, com proposa l’ex-candidat del PSOE a la presidència de l’Estat Espanyol l’any 2000, Joaquin Alumnia, i ara Comissari d’Assumptes Econòmics de la UE, flexibilitat i abaratir l’acomiadament. Mentre, les diputades i diputats del PSC que parlin al seu parlament regional i a callar i creure quan parlin els grans.
LA MÉS GRAN EMPRESA EUROPEA PRODUCTORA DE LLET, CAMPINA, INTRODUEIX L'ETIQUETA "SENSE TRANSGÈNICS"
>> Les iniciatives segueixen el fil de la llei alemanya d’etiquetatge voluntari de productes d’animals que han estat alimentats sense transgènics, durant un període controlable de temps abans del sacrifici
>> Una extensió d’aquest etiquetatge, obligatori o voluntari, a Europa, i un recolzament per part dels consumidors, aturaria el conreu de transgènics al món, i afavoriria als pagesos que produïssin pinsos no transgènics. El Ple del Parlament europeu ha demanat recentment la imposició a escala europea d’un etiquetatge obligatori per la llet, la carn i els ous d’animals que hagin menjat pinsos elaborats amb OGM.
Els grangers europeus que produeixen per la més gran companyia europea de producció de llet, Campina, empraran a partir d’ara mètodes tradicionals i locals d’alimentar el bestiar, sense necessitat de soja. Altres companyies europees que ja evitaven els pinsos transgènics des de fa anys, emprant soja no transgènica de Brasil i Índia, també fan ús de la nova normativa alemanya d’etiquetatge voluntari per promocionar els seus productes.
Actualment la normativa europea obliga l’etiquetatge de productes alimentaris que continguin ingredients de blat de moro o soja transgènica. També s’etiqueten els pinsos pels animals però no hi ha una llei que obligui a etiquetar la carn, llet i ous d’aquests animals alimentats amb transgènics. Recentment el Ple del Parlament ha demanat la imposició d’aquest etiquetatge.
A Alemanya existeix des de l’estiu del 2008 una llei que permet etiquetar llet, carn i ous com a lliures de transgènics, si en l’alimentació dels animals no s’han emprat pinsos transgènics en els últims mesos abans de la matança. L’etiquetatge no serveix per indicar si hi ha el transgen als derivats animals, perquè no hi és en cap cas, sinó que seria una marca de qualitat del producte indicant una millor alimentació dels animals, i una oportunitat pel consumidor d’afavorir els conreus no OGM al món.
Segons la diputada alemanya Elivira Drobinski-Weiss del Partit Socialista Alemany SPD: “Els consumidors han de poder escollir de manera conscient al comprar... Excepte en la compra de productes ecològics, els consumidors es veien obligats a recolzar, al comprar llet, ous i carn, el conreu de plantes modificades genèticament. Així que l'etiqueta "Sense OGM" ofereix al consumidor la possibilitat de decidir-se conscientment en contra la enginyeria genètica. La demanda pot crear un impuls important pel mercat. El que es continuï expandint el conreu de plantes modificades genèticament ho determina l’abast del conreu de plantes pel menjar animal perquè el 80 per cent de les plantes OGM conreades al món són pels animals. Cada any entren 35 milions de tones de productes de soja a la Unió Europea, la meitat de la qual és OGM i va a parar majoritàriament pel menjar als animals. Només quan s'aconsegueixi un mercat d'aliment per animals que sigui lliure d'organismes modificades genèticament es podrà aturar el creixement mundial del conreu de plantes OGM.”
Els períodes de temps de la llei alemanya durant els quals el bestiar ha d’haver estat alimentat sense transgènics són semblants als de la ramaderia ecològica: Per la regulació de la carn és vàlid per la carn de vaca, que com a mínim 12 mesos o tres quarts de la seva vida ha d'haver estat alimentada sense OGM, per ovelles i cabres, 6 mesos, per porcs 4 mesos, pollastre 6 setmanes. Les vaques que donen llet han d'haver estat alimentades lliures d'organismes modificats genèticament com a mínim 3 mesos, abans de que la llet es pugui extreure. Les gallines ponedores han de menjar durant 6 setmanes sense OGM, abans de què els ous es puguin etiquetar com "Sense OGM".
La cadena Tegut ja aplica aquesta etiqueta a la llet i vol començar a aplicar-la a la carn de porc. També la central lletera Upländer Bauernmolkerei i la productora de pasta Gold-Alb fan servir ja aquest etiquetatge. Els fabricants avícoles Wiesenhof y Stolle estan estudiant la possibilitat de fer-lo servir, al igual que ho estan comprovant els supermercats Lidl, Edeka y Rewee.
>> Una extensió d’aquest etiquetatge, obligatori o voluntari, a Europa, i un recolzament per part dels consumidors, aturaria el conreu de transgènics al món, i afavoriria als pagesos que produïssin pinsos no transgènics. El Ple del Parlament europeu ha demanat recentment la imposició a escala europea d’un etiquetatge obligatori per la llet, la carn i els ous d’animals que hagin menjat pinsos elaborats amb OGM.
Els grangers europeus que produeixen per la més gran companyia europea de producció de llet, Campina, empraran a partir d’ara mètodes tradicionals i locals d’alimentar el bestiar, sense necessitat de soja. Altres companyies europees que ja evitaven els pinsos transgènics des de fa anys, emprant soja no transgènica de Brasil i Índia, també fan ús de la nova normativa alemanya d’etiquetatge voluntari per promocionar els seus productes.
Actualment la normativa europea obliga l’etiquetatge de productes alimentaris que continguin ingredients de blat de moro o soja transgènica. També s’etiqueten els pinsos pels animals però no hi ha una llei que obligui a etiquetar la carn, llet i ous d’aquests animals alimentats amb transgènics. Recentment el Ple del Parlament ha demanat la imposició d’aquest etiquetatge.
A Alemanya existeix des de l’estiu del 2008 una llei que permet etiquetar llet, carn i ous com a lliures de transgènics, si en l’alimentació dels animals no s’han emprat pinsos transgènics en els últims mesos abans de la matança. L’etiquetatge no serveix per indicar si hi ha el transgen als derivats animals, perquè no hi és en cap cas, sinó que seria una marca de qualitat del producte indicant una millor alimentació dels animals, i una oportunitat pel consumidor d’afavorir els conreus no OGM al món.
Segons la diputada alemanya Elivira Drobinski-Weiss del Partit Socialista Alemany SPD: “Els consumidors han de poder escollir de manera conscient al comprar... Excepte en la compra de productes ecològics, els consumidors es veien obligats a recolzar, al comprar llet, ous i carn, el conreu de plantes modificades genèticament. Així que l'etiqueta "Sense OGM" ofereix al consumidor la possibilitat de decidir-se conscientment en contra la enginyeria genètica. La demanda pot crear un impuls important pel mercat. El que es continuï expandint el conreu de plantes modificades genèticament ho determina l’abast del conreu de plantes pel menjar animal perquè el 80 per cent de les plantes OGM conreades al món són pels animals. Cada any entren 35 milions de tones de productes de soja a la Unió Europea, la meitat de la qual és OGM i va a parar majoritàriament pel menjar als animals. Només quan s'aconsegueixi un mercat d'aliment per animals que sigui lliure d'organismes modificades genèticament es podrà aturar el creixement mundial del conreu de plantes OGM.”
Els períodes de temps de la llei alemanya durant els quals el bestiar ha d’haver estat alimentat sense transgènics són semblants als de la ramaderia ecològica: Per la regulació de la carn és vàlid per la carn de vaca, que com a mínim 12 mesos o tres quarts de la seva vida ha d'haver estat alimentada sense OGM, per ovelles i cabres, 6 mesos, per porcs 4 mesos, pollastre 6 setmanes. Les vaques que donen llet han d'haver estat alimentades lliures d'organismes modificats genèticament com a mínim 3 mesos, abans de que la llet es pugui extreure. Les gallines ponedores han de menjar durant 6 setmanes sense OGM, abans de què els ous es puguin etiquetar com "Sense OGM".
La cadena Tegut ja aplica aquesta etiqueta a la llet i vol començar a aplicar-la a la carn de porc. També la central lletera Upländer Bauernmolkerei i la productora de pasta Gold-Alb fan servir ja aquest etiquetatge. Els fabricants avícoles Wiesenhof y Stolle estan estudiant la possibilitat de fer-lo servir, al igual que ho estan comprovant els supermercats Lidl, Edeka y Rewee.
Els veins ocupen l´ajuntament del poble
La plataforma contra el Pla Caufec convoca a la manifestació contra la política ambiental del tripatit de diumenge
Ahir al vespre, més d’un centenar de persones van ocupar l ´ajuntament d ´Esplugues en protesta per l´amenaça d´empresonament d´un veí del poble.
>>Després d´una concentració informativa on s´ha explicat que els jutjats es resisteixen a decretar un ordre de cerca i captura que portaria aquesta persona forçosament a la presó. El grup va aconseguir que el ple de l´Ajuntament escoltés les seves protestes i en un gran exercici democràtic l´alcaldessa ha suspès la sessió. Abans i durant, la policia local no ha pogut impedir ni per la força l´avenç de la gent. Per primer cop s´ha vist a agents de la policia local amb cascos i escuts antiavalots.
>> Una extensió d’aquest etiquetatge, obligatori o voluntari, a Europa, i un recolzament per part dels consumidors, aturaria el conreu de transgènics al món, i afavoriria als pagesos que produïssin pinsos no transgènics. El Ple del Parlament europeu ha demanat recentment la imposició a escala europea d’un etiquetatge obligatori per la llet, la carn i els ous d’animals que hagin menjat pinsos elaborats amb OGM.
Els grangers europeus que produeixen per la més gran companyia europea de producció de llet, Campina, empraran a partir d’ara mètodes tradicionals i locals d’alimentar el bestiar, sense necessitat de soja. Altres companyies europees que ja evitaven els pinsos transgènics des de fa anys, emprant soja no transgènica de Brasil i Índia, també fan ús de la nova normativa alemanya d’etiquetatge voluntari per promocionar els seus productes.
Actualment la normativa europea obliga l’etiquetatge de productes alimentaris que continguin ingredients de blat de moro o soja transgènica. També s’etiqueten els pinsos pels animals però no hi ha una llei que obligui a etiquetar la carn, llet i ous d’aquests animals alimentats amb transgènics. Recentment el Ple del Parlament ha demanat la imposició d’aquest etiquetatge.
A Alemanya existeix des de l’estiu del 2008 una llei que permet etiquetar llet, carn i ous com a lliures de transgènics, si en l’alimentació dels animals no s’han emprat pinsos transgènics en els últims mesos abans de la matança. L’etiquetatge no serveix per indicar si hi ha el transgen als derivats animals, perquè no hi és en cap cas, sinó que seria una marca de qualitat del producte indicant una millor alimentació dels animals, i una oportunitat pel consumidor d’afavorir els conreus no OGM al món.
Segons la diputada alemanya Elivira Drobinski-Weiss del Partit Socialista Alemany SPD: “Els consumidors han de poder escollir de manera conscient al comprar... Excepte en la compra de productes ecològics, els consumidors es veien obligats a recolzar, al comprar llet, ous i carn, el conreu de plantes modificades genèticament. Així que l'etiqueta "Sense OGM" ofereix al consumidor la possibilitat de decidir-se conscientment en contra la enginyeria genètica. La demanda pot crear un impuls important pel mercat. El que es continuï expandint el conreu de plantes modificades genèticament ho determina l’abast del conreu de plantes pel menjar animal perquè el 80 per cent de les plantes OGM conreades al món són pels animals. Cada any entren 35 milions de tones de productes de soja a la Unió Europea, la meitat de la qual és OGM i va a parar majoritàriament pel menjar als animals. Només quan s'aconsegueixi un mercat d'aliment per animals que sigui lliure d'organismes modificades genèticament es podrà aturar el creixement mundial del conreu de plantes OGM.”
Els períodes de temps de la llei alemanya durant els quals el bestiar ha d’haver estat alimentat sense transgènics són semblants als de la ramaderia ecològica: Per la regulació de la carn és vàlid per la carn de vaca, que com a mínim 12 mesos o tres quarts de la seva vida ha d'haver estat alimentada sense OGM, per ovelles i cabres, 6 mesos, per porcs 4 mesos, pollastre 6 setmanes. Les vaques que donen llet han d'haver estat alimentades lliures d'organismes modificats genèticament com a mínim 3 mesos, abans de que la llet es pugui extreure. Les gallines ponedores han de menjar durant 6 setmanes sense OGM, abans de què els ous es puguin etiquetar com "Sense OGM".
La cadena Tegut ja aplica aquesta etiqueta a la llet i vol començar a aplicar-la a la carn de porc. També la central lletera Upländer Bauernmolkerei i la productora de pasta Gold-Alb fan servir ja aquest etiquetatge. Els fabricants avícoles Wiesenhof y Stolle estan estudiant la possibilitat de fer-lo servir, al igual que ho estan comprovant els supermercats Lidl, Edeka y Rewee.
Es manté l´alerta per la situació de cerca i captura policial que pot arribar en qualsevol moment. I si es fa efectiu l´empresonament, es convoca a les 19.30h a la porta de La Model de Barcelona.
També es convoca a la manifestació contra la política ambiental de la Generalitat del diuemenge 22 de març, així com es recolzen les mobilitzacions en suport a l’insubmís als bancs detingut i es recorda la lluita estudiantil al carrer.
Ahir al vespre, més d’un centenar de persones van ocupar l ´ajuntament d ´Esplugues en protesta per l´amenaça d´empresonament d´un veí del poble.
>>Després d´una concentració informativa on s´ha explicat que els jutjats es resisteixen a decretar un ordre de cerca i captura que portaria aquesta persona forçosament a la presó. El grup va aconseguir que el ple de l´Ajuntament escoltés les seves protestes i en un gran exercici democràtic l´alcaldessa ha suspès la sessió. Abans i durant, la policia local no ha pogut impedir ni per la força l´avenç de la gent. Per primer cop s´ha vist a agents de la policia local amb cascos i escuts antiavalots.
>> Una extensió d’aquest etiquetatge, obligatori o voluntari, a Europa, i un recolzament per part dels consumidors, aturaria el conreu de transgènics al món, i afavoriria als pagesos que produïssin pinsos no transgènics. El Ple del Parlament europeu ha demanat recentment la imposició a escala europea d’un etiquetatge obligatori per la llet, la carn i els ous d’animals que hagin menjat pinsos elaborats amb OGM.
Els grangers europeus que produeixen per la més gran companyia europea de producció de llet, Campina, empraran a partir d’ara mètodes tradicionals i locals d’alimentar el bestiar, sense necessitat de soja. Altres companyies europees que ja evitaven els pinsos transgènics des de fa anys, emprant soja no transgènica de Brasil i Índia, també fan ús de la nova normativa alemanya d’etiquetatge voluntari per promocionar els seus productes.
Actualment la normativa europea obliga l’etiquetatge de productes alimentaris que continguin ingredients de blat de moro o soja transgènica. També s’etiqueten els pinsos pels animals però no hi ha una llei que obligui a etiquetar la carn, llet i ous d’aquests animals alimentats amb transgènics. Recentment el Ple del Parlament ha demanat la imposició d’aquest etiquetatge.
A Alemanya existeix des de l’estiu del 2008 una llei que permet etiquetar llet, carn i ous com a lliures de transgènics, si en l’alimentació dels animals no s’han emprat pinsos transgènics en els últims mesos abans de la matança. L’etiquetatge no serveix per indicar si hi ha el transgen als derivats animals, perquè no hi és en cap cas, sinó que seria una marca de qualitat del producte indicant una millor alimentació dels animals, i una oportunitat pel consumidor d’afavorir els conreus no OGM al món.
Segons la diputada alemanya Elivira Drobinski-Weiss del Partit Socialista Alemany SPD: “Els consumidors han de poder escollir de manera conscient al comprar... Excepte en la compra de productes ecològics, els consumidors es veien obligats a recolzar, al comprar llet, ous i carn, el conreu de plantes modificades genèticament. Així que l'etiqueta "Sense OGM" ofereix al consumidor la possibilitat de decidir-se conscientment en contra la enginyeria genètica. La demanda pot crear un impuls important pel mercat. El que es continuï expandint el conreu de plantes modificades genèticament ho determina l’abast del conreu de plantes pel menjar animal perquè el 80 per cent de les plantes OGM conreades al món són pels animals. Cada any entren 35 milions de tones de productes de soja a la Unió Europea, la meitat de la qual és OGM i va a parar majoritàriament pel menjar als animals. Només quan s'aconsegueixi un mercat d'aliment per animals que sigui lliure d'organismes modificades genèticament es podrà aturar el creixement mundial del conreu de plantes OGM.”
Els períodes de temps de la llei alemanya durant els quals el bestiar ha d’haver estat alimentat sense transgènics són semblants als de la ramaderia ecològica: Per la regulació de la carn és vàlid per la carn de vaca, que com a mínim 12 mesos o tres quarts de la seva vida ha d'haver estat alimentada sense OGM, per ovelles i cabres, 6 mesos, per porcs 4 mesos, pollastre 6 setmanes. Les vaques que donen llet han d'haver estat alimentades lliures d'organismes modificats genèticament com a mínim 3 mesos, abans de que la llet es pugui extreure. Les gallines ponedores han de menjar durant 6 setmanes sense OGM, abans de què els ous es puguin etiquetar com "Sense OGM".
La cadena Tegut ja aplica aquesta etiqueta a la llet i vol començar a aplicar-la a la carn de porc. També la central lletera Upländer Bauernmolkerei i la productora de pasta Gold-Alb fan servir ja aquest etiquetatge. Els fabricants avícoles Wiesenhof y Stolle estan estudiant la possibilitat de fer-lo servir, al igual que ho estan comprovant els supermercats Lidl, Edeka y Rewee.
Es manté l´alerta per la situació de cerca i captura policial que pot arribar en qualsevol moment. I si es fa efectiu l´empresonament, es convoca a les 19.30h a la porta de La Model de Barcelona.
També es convoca a la manifestació contra la política ambiental de la Generalitat del diuemenge 22 de març, així com es recolzen les mobilitzacions en suport a l’insubmís als bancs detingut i es recorda la lluita estudiantil al carrer.
Mes de 6000 calçots cremats a la calçotada de Santa Pau organitzada per La Greda
Prop de 500 persones es van reunir el passat diumenge a Santa Pau per celebrar la 7ª Calçotada Popular, organitzada per La Greda i Maulets Garrotxa.
Aquest any la calçotada estava centrada en la lluita contra els Transgènics, i un dels plats forts va ser La 1ª Fira de productes Agrogeologies de la Garrotxa. En aquesta fira van participar mes de 15 expositors que varen portar 200 tipus de productes ecològics. I per la que van desfilar mes de 1000 persones durant el mati.
A les 11 del mati varen començar les demostracions de cultura popular amb exhibicions de; Balls de bastons, llenyataires, llançament de destrals i Trabucaires.
Posteriorment varen tenir lloc els parlaments, el primer en prendre la paraula va ser en Lluis Riera de La Greda, que va agrair la gran participació i va constatar la voluntat de La Greda de buscar complicitats amb els productors ecològics de la comarca.
Durant la jornada va tenir lloc una assemblea que va reunir mes de 20 productors de la comarca els que varen decidir iniciar una coordinació i varen acordar pel proper dia 15 d´abril la celebració d´una assemblea al Ateneu popular de Olot.
També es va anunciar l’apertura d’un Ateneu Popular a Olot com espai plural i obert a les entitats de la comarca.
Posteriorment va intervindré en Pep Riera, ( Ex secretari d´Unio de Pagesos) que va parlar de la Iniciativa legislativa popular que va reunir mes de 120.000 signatures i sobre la que es tindrà que pronunciar el parlament de Catalunya .
Durant la diada es van cremar mes de 6000 calçots per prop de 500 persones.
La jornada va ser tancada per el grup Set de Folk. Qui va animar a ballar a a centenars de persones a ritme dels balls tradicionals, tancant la jornada a les 8 de la tarda.
Una jornada perfecta amb bon menjar, bon ambient i un clima que en tot moment va acompanyar.
La propera activitat important de La Greda serà la 2º diada de Cultura popular a Maià de Montcal el proper dia 30. ( aquesta comptarà amb Trabucaires, bastoners, gegants un sopar popular i l actuació a la nit del conjunt En Belda i badabadoc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
