Els tresors que tenim a prop...

A vegades el que tenim al davant se’ns fa transparent... i a Maià tenim petits i grans tresors, que potser massa sovint passen desapercebuts. Em refereixo a les pedres... sí, a les pedres grans i petites, totes amuntegades amb molta gràcia i fermesa. I juntes fan un marge de pedra seca! I és una petita obra d’art, una habilitat que potser se’ns escapa, que es va perdent sense que ens n’adonem.

Hi ha indrets on aquestes parets de pedra seca es cuiden i protegeixen: tots podem gaudir d’aquests marges a Mallorca, en camins de terra i asfalt, equilibrats i austers, acompanyats d’oliveres i garrofers.

I per què no a Maià? Ho tenim al costat de casa. Només falta que ho valorem tots plegats i que ens ho estimem. Ningú ho sabrà estimar millor que nosaltres, els maianencs!

Els nostres avantpassats ens mirarien amb complicitat i tendresa en veure com cuidem i mimem els marges i les pedres que van posar amb tanta saviesa. N’estic ben segura! Potser una mica sorpresos per tot plegat, però segur que contents i satisfets.

I amb aquest petit escrit només vull fer un tímid homenatge a tota la gent que en el seu moment va fer aquests marges, i també als que a hores d’ara vigilen que no es malmetin per l’asfalt i el malanomenat “progrés”. L’altra part d’homenatge seria complert si aquests marges estiguessin coronats per petites cuques de llum, tant delicades i sorprenents. Us hi heu fixat que ja és ben difícil veure’n alguna?

I també seria bó poder plantejar que aquests tresors es poguessin protegir, de forma formal, d’alguna manera... I quina sinó mitjançant el POUM? Aquests tipus de documents poden d’incloure tots els aspectes del territori, inclosos marges i camins que es perden. I per això més que mai el POUM de Maià ha d’incloure aspectes com aquest. No s’hi val a dir que no s’hi ha pensat, que no escau incloure-ho, o bé oblidar-ho per negligència. Plantegem tots plegats propostes de millora i de conservació de racons i feines fetes dels nostres avis i besavis... si no ho fem ARA potser ja no hi serem a temps...

En qualsevol cas, tal i com ja diu una cita cèlebre... “conèixer és estimar” ... si aprenem a conèixer i descobrir aquests racons, a saber-los valorar i cuidar, el que estarem fent és estimar el que tenim ben a prop.

Endavant amb la cultura Popular

El passat diumenge dia 8 de juny, l'associació cultural Greda va organitzar una de les diades amb més colles bastoneres del país a Maià de Montcal. L'acte va aportar música, festa, color i vida a la vila amb una concorreguda cercavila pel poble amb les set colles bastoneres (Cardedeu, Vilassar de Mar, Malla, Sils, Girona, Quico Sabaté i Sant Hilari).

Després, es dugueren a terme els balls de totes les colles a la plaça i es donà pas al dinar popular que la Greda va preparar amb la col·laboració de la gent del poble i de Salvem l'Empordà. El dinar també va ser molt concorregut, cosa que va fer que el casal del poble es quedés realment petit i que alguns dinessin a fora la plaça gaudint del bon temps i el sol.

Un cop acabat l'àpat, es van fer tres sorteigs de productes catalans i a continuació va començar l'actuació musical de'n Guillem i la Marta, dos bons músics d'Argelaguer que ens varen oferir un bon tast de música d'arrel tradicional (cant improvisat inclòs, amb la participació d'alguns dels assistents).

La diada va ser d'allò més lluïda i la Greda vol agrair a tota la gent que va col·laborar i ajudar en l'acte, talment com vol donar les gràcies a l'Ajuntament i al poble de Maià per la seva ajuda. Tanmateix, la Greda assegura que en vista de la bona rebuda i de l'èxit de l'acte, l'any que ve es treballarà per tal d'ampliar l'oferta cultural de l'acte.


Participació ciutadana i manipulació

Des de les CUP, hem basat sempre el nostre discurs en la necessitat d´impulsar la participació ciutadana en els processos de decisió dels nostres ajuntaments. Aquesta participació ciutadana que va directament vinculada a la democràcia directa i popular, sense necessitat que els participants formin part del govern o de cap partit polític, és utilitzada pels governs -com en els referèndums- de manera totalment partidista per justificar quelcom o per corroborar allò que volen.

Amb aquesta realitat el que s’aconsegueix són dues coses: fer realitat el que els cal i deixar-nos sense arguments en contra, ja que la decisió surt d’una imaginària participació ciutadana (que sempre demanem). Alguns polítics confonen la finalitat de la participació ciutadana, fer les coses tal i com ho vol la ciutadania, i no servir-se de la participació ciutadana per justificar les seves decisions de govern. Per tal que la participació ciutadana sigui plenament democràtica i no una eina del poder, són necessàries societats civils fortes, organitzades i amb consciència de col·lectiu. Societats civils que no estiguin adormides, societats informades que no puguin ser manipulades.

L’escenari actual no és el desitjable. Tenim una societat civil encara adormida, amb por al poder dels polítics i del poder local i sobretot descreguda amb els seus polítics. Una societat civil poc propensa a solidaritzar-se amb el veí i poc motivada a participar dels problemes del seu poble, amb un caràcter individualista. Una societat en definitiva gens crítica i incapaç de qüestionar el poder.

La nostra primera feina és doncs ajudar que aquesta societat civil s’organitzi, prengui consciència de col·lectiu i sigui capaç de ser crítica. Mentre no sigui així, la participació ciutadana serà una eina molt perillosa que utilitzaran els polítics només pel seu benefici. Tot el contrari del que hauria de ser. Democratitzem i dinamitzem aquesta societat civil. Fem la política transparent. Impliquem a aquesta societat qualsevol de les activitats i decisions dels nostres ajuntaments i finalment ja tindrem una societat participativa i no caldrà participació ciutadana.

Per una Catalunya lliure de transgènics

El dimecres 23 de juliol a les 11:30h, la plataforma catalana "Som lo que sembrem" es van lliurar les cinquanta mil signatures recollides durant la campanya “Per una Catalunya lliure de transgènics!” al Parlament. La campanya va començar el passat 29 de febrer a Lleida i que acabarà el proper 21 d’agost a Barcelona. Unes tres-centes persones es van acreditar al Parlament com a fedataris/àries (figura que contempla la llei de participació d’ILPs) per tal de recollir signatures en nom de la comissió impulsora i més de 1.000 persones han col·laborat en aquesta recollida multitudinària.

La plataforma lluita per una alimentació sana, una pagesia justa i un medi ambient net. Està formada per sindicats, comerços, entitats ecologistes, pageses, cooperatives, consumidors, persones a títol individual i altres. Des del passat 29 de febrer impulsa una recollida de signatures a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal de portar el debat al Parlament sobre la qüestió dels transgènics (OGM). Per promoure una ILP són necessàries recollir 50.000 signatures en 120 dies hàbils, cosa que permetria que entrés a debat al Parlament la proposta de llei que la plataforma ha redactat.

A Maia de Montcal, l'Associació Cultural Greda de la Garrotxa va realitzar un acte de presentació de la campanya al que van assistir prop d’unes 30 persones. Al poble s´han recollit unes 50 signatures .

La mateixa entitat va portar al ple municipal la polèmica amb la intenció que es declarés el municipi lliure de transgènics (de la mateixa forma que s’han declarat ajuntaments com Santa Pau, Olot, Berga, Ripoll.....) Cap regidor ni de CiU ni d´ERC es va posicionar a favor de la moció, de CiU això no és cap sorpresa, el que sorprèn es la posició de la "oposició" que entre altres motius argumenta la seva abstenció en que “estem mancats de competències per decidir una qüestió d'aquestes característiques”. En aquest cas no entenem la diferencia de posició entre la moció presentada al mateix ple sobre el dret de decidir. Curiosament aquesta la van votar a favor. És que l’ajuntament te competències en el dret de decidir del poble català?

Resulta decepcionant comprovar com no es responsabilitzen, com a polítics, i a cops no ens responsabilitzem, com a ciutadans, de com es fan les coses al nostre voltant, i no sempre necessàriament a “casa nostra”, és a dir, de manera que ens afecti directament. El fet d’impulsar i declarar el municipi com lliure de transgènics, és una forma més de crear debat i avançar en la consciència que hem de tenir com ciutadans, i sobretot, les persones que són responsables de decisions polítiques. Però sembla que per al nostre consistori això és un tema secundari.

Impulsem la participació

Els Reglaments Orgànics Municipals (ROM) són un conjunt de normes que regulen el funcionament dels ajuntaments i la relació d’aquests amb la població. Els ROM són obligatoris per als municipis que superin els cinc mil habitants. A Maià de Montcal està clar que no és obligatori, però seria una bona eina per a potenciar la participació ciutadana al nostre municipi.

Poble Viu entén que un ROM ha de ser una eina útil per a la participació ciutadana i la democràcia directa. Entenem que seria bo que els ciutadans poguessin adreçar-se directament a l’Ajuntament en casos de queixes, dubtes, etc. –amb la garantia que aquests no quedin sense resposta–, i a ser informats en tot moment de l’activitat de l’Ajuntament (normes, projectes, etc.).

Entenem que les persones i entitats que ho sol·licitin haurien de tenir dret a rebre l’ordre del dia dels plens i haurien de tenir dret a intervenir-hi de forma oral i que les entitats haurien de tenir dret a incloure-hi assumptes a l’ordre del dia.

Fomentant la vida associativa garantiríem l’equilibri i la cohesió del poble. Perquè la gent participi cal facilitar-li les eines per fer-ho, però cal també dotar-la de poder de decisió. És paradoxal que la gestió municipal, tan a prop de casa com la tenim, sigui tan aliena a la població. D’altra banda, cal que nosaltres, ciutadanes i ciutadans, ens impliquem en el model de poble i de societat que volem.

Subscriure's a: Missatges (Atom)