Poble Viu

La legislació espanyola discrimina el català

2010-02-17T11:50:00.001-08:00

La Plataforma per la Llengua ha presentat avui diversos informes que constaten que el català és la llengua més desprotegida de la Unió Europea en relació amb la situació d'altres llengües amb un nombre similar de parlants, per culpa del grau de reconeixement legal que té a l'Estat espanyol. La principal conclusió és que la legislació espanyola discrimina la llengua catalana. Els informes, per exemple, destaquen el tracte impositiu desmesurat que aplica el Govern espanyol, amb almenys 500 lleis que imposen la llengua castellana al nostre territori. També s'han analitzat els llocs web oficials de diversos països multilingües, amb la conclusió que també en aquest context el català és un cas únic de maltractament institucional. El català és l'única llengua d'entre les analitzades amb un nombre similar de parlants marginada en els webs institucionals de la Casa Reial, el Govern, el parlament espanyol, l'exèrcit o el Tribunal Constitucional, entre d'altres.

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquestes dades en un context de continus atacs a la llengua catalana i en què han aparegut nombrosos processos que tenen com a objectiu posar constants traves a les legislacions que pretenen equiparar el català al castellà (l'Estatut de Catalunya pendent d'una sentència, les crítiques al Projecte de llei del cinema de Catalunya i al nou Codi de consum, etc.). En total són 3 informes, que detallem a continuació:

Presència de les llengües pròpies en webs oficials de països multilingües. Comparació dels casos espanyol, suís, finès, belga i canadenc

Aquest document compara els tractaments lingüístics dels webs institucionals del cap d'estat, el govern, el parlament, l'exèrcit, el tribunal constitucional o equivalents, els serveis ferroviaris públics i l'agència oficial de turisme en diferents països. La conclusió de l'informe és que totes les institucions analitzades, a excepció de les espanyoles, inclouen en els seus webs versions completes de com a mínim totes les llengües pròpies que assoleixen el 5% de la població o bé que compten amb més d'1 milió de parlants en el país. A més, en diversos casos aquestes institucions també inclouen en els webs versions en llengües pròpies menys parlades, com per exemple el sami a Finlàndia (0'3% de la població), el retoromànic a Suïssa (0'5% de la població) o l'alemany a Bèlgica (1% de la població). Altres exemples d'aquest reconeixement de les llengües pròpies en països multilingües per part d'institucions oficials és el cas de la monarquia del Regne Unit, que compta amb versions parcials del web en gal·lès i gaèlic escocès, tot i que els parlants d'aquestes llengües representen un petit percentatge de la població del regne. En canvi, ni la monarquia ni cap de les 7 institucions espanyoles analitzades inclouen versions completes en català dels webs (en 3 casos testimonial), tot i que aquests parlants representen un 17% de la població d'Espanya segons les dades de la CIA (govern dels Estats Units d'Amèrica) o més del 10%, segons la Universitat de Laval al Canadà. A Espanya, el català només apareix testimonialment en els casos de RENFE i el web del Govern, i sempre de manera excepcionalment parcial i barrejada amb el castellà.

Tractament oficial de les llengües en els països de la Unió Europea i de l'espai Schengen. Comparativa en el reconeixement de l'oficialitat de les llengües en relació a les llengües pròpies més parlades de cada país.

En aquest document es posa de manifest també el caràcter excepcional del reconeixement oficial de les llengües d'estat en el cas espanyol. Així, en referència a la resta de països de la Unió Europea i de l'espai Schengen no hi ha cap país amb llengües pròpies que representin més del 10% de la població o que tinguin més de 5 milions de parlants que no siguin plenament oficials a l'estat en els mateixos termes que la llengua més parlada. Així, sí que trobem alguns dèficits puntuals en el reconeixement de llengües amb més d'un 5% de parlants i amb més d'un milió de parlants per als casos concrets de Romania, Itàlia, França i Eslovàquia, però en cap cas no s'arriba al cas excepcional d'Espanya. Així, d'entre els països que consideren oficials a tots els efectes totes les llengües pròpies habituals parlades per més d'un 5% de la població hi trobem Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, República d'Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Lituània, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, Suècia, Suïssa, República Txeca i Xipre (sud). Entre els països que consideren oficials de l'estat només les llengües pròpies habituals parlades per més d'un 10% de la població hi trobem Eslovàquia i Romania. Finalment, entre els països que ni tan sols consideren oficials de l'estat totes les llengües pròpies habituals parlades per més d'un 10% de la població només hi ha Espanya.

500 disposicions impositives del castellà a casa nostra. 500 exemples de normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l'administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins de l'Estat espanyol a desembre del 2009.

Aquest informe exposa 500 exemples de normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l'administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins de l'Estat espanyol a desembre del 2009. Per descomptat, la majoria inclouen sancions lingüístiques. Entre aquests 500 exemples hi ha disposicions de tot tipus. Així, n'hi ha 54 de seleccionades que de manera clara obliguen el coneixement del castellà -i únicament del castellà- com a requisit per accedir o desenvolupar feines, tasques o altres activitats. En algunes d'aquestes lleis, s'especifica, a més, que les altres llengües oficials en cap cas no podran ser també requisits i s'estableix un màxim de puntuació de mèrits per si alguna administració les vol comptabilitzar per a l'obtenció de places.

Així mateix, hi ha 189 disposicions que obliguen a etiquetar en castellà, de fet 195 si comptabilitzem la totalitat de lleis que afecten a productes, inclosos aparells i maquinària, que, més enllà de l'etiquetatge, també obliguen a fer en castellà les instruccions, les garanties, els manuals d'ús o les dades dels béns i serveis. La retolació, la senyalització o els cartells informatius també estan afectats per les obligacions en castellà. Es mostren 16 disposicions o reglaments que, bé sigui en aeroports, carreteres, indústries, transports o avisos als consumidors, hi obliguen el castellà. Hi ha també 115 exemples de disposicions que obliguen a fer en castellà documents de tota mena. Aquí es tenen en compte tant els documents que els ciutadans o empreses han de fer o presentar per a l'administració, aquells que les empreses cal que facin per a altres ciutadans o consumidors, o els que està obligada l'administració mateixa. Se'n destaca que, com a situació excepcional en el context de la Unió Europea per a estats plurilingües semblants, s'imposen denominacions oficials de representació de l'Estat únicament en castellà, tant en la imatge institucional del nom de l'Estat, com de diversos organismes públics que afecten a tot el territori espanyol i o fins i tot es troben ubicats només a Catalunya, País Valencià o Illes Balears. Igualment, s'han seleccionat 76 disposicions que estableixen de manera obligatòria el castellà en carnets, targetes, documents oficials identificatius, llicències o títols oficials personals.

Un cas paradigmàtic és el d'aquelles lleis que impossibiliten, i per tant prohibeixen, l'ús del català. La més coneguda afecta als representants polítics catalans al parlament de l'Estat, on l'única llengua establerta i permesa, en una situació altre cop excepcional en el context de la Unió Europea, és el castellà. Tot i que el català és una llengua molt més parlada que la majoria de llengües oficials de la Unió Europea, el Govern espanyol mai no ha volgut que en fos oficial en aquest estament. No en va demanar l'oficialitat quan va entrar-hi ni tampoc posteriorment, com va fer Irlanda amb l'irlandès. L'informe recull també les legislacions espanyoles que ratifiquen aquesta situació.

Per tot això la Plataforma conclou que "mentre la llengua catalana no assumeixi com a mínim el mateix estatus legal que el castellà en l'estructura de l'Estat, o fins que no s'aboleixin o s'equiparin totes les normes impositives del castellà a casa nostra, els ciutadans del domini lingüístic català no podran gaudir del drets dels quals gaudeixen les altres llengües en marcs comparables, i l'ús i desenvolupament ple de la llengua es veurà limitat, com passa ara, per la imposició legal vigent. La modesta legislació puntual en algun sectors per tal de contrarestar la situació, ben poc pot fer davant la maquinària impositiva, desmesurada i limitadora de la legislació estatal".

Demòcrates, elitistes i immobilistes

2010-02-08T20:44:00.000-08:00

Les consultes del 13 de desembre han situat la independència al centre del debat polític i han obligat a parlar-ne fins i tot els qui hi són contraris. Algunes opinions han volgut negar tot valor a la mobilització i no es poden incloure pròpiament en un debat democràtic. Els termes del debat democràtic han estat significatius. El corrent polític més generalitzat ha estat el demòcratic-participatiu, de respecte a la voluntat popular. El gruix dels organitzadors i dels participants a les consultes han situat l'avanç cap a la independència en un fonament polític molt sòlid que s'ha traduït en la creació, en els municipis principals, d'organismes amplis i representatius de suport a les consultes (les pròpies i les d'arreu del país).

No tots els comportaments han partit, però, del mateix grau de confiança en l'organització popular. En un nombre important de municipis d'Osona i a Vilafranca, per exemple, l'experiència de consulta popular ha estat dissenyada de manera que no en quedés cap mena d'organització nova. Aquests comportaments, que reflecteixen un cert elitisme, responen a un comportament polític més aviat sectari que sembla concebre les consultes com un simple instrument de propaganda amb finalitats generalment electorals. Tanmateix les posicions més insidioses han estat les d'aquells qui, tot reconeixent la importància de la mobilització, han fet valoracions en què s'ha intentat neutralitzar l'abast de la consciència independentista al si del poble català, comparant aquestes consultes amb diferents referèndums oficials, arribant fins i tot a argumentar que les persones que no havien votat el 13 de desembre en els municipis afectats, s'havien de comptabilitzar globalment com a pertanyents a opcions contràries a la independència.

Aquests sectors immobilistes tanquen els ulls a l'evidència del present, que és l'existència de només dues opcions polítiques possibles: la república independent i la monarquia parlamentària espanyola. La proposta federal és només fum. Defensar un Estatut qualsevol, ara, és voler posar pegats damunt un organisme podrit, és prolongar l'abús polític i l'exacció econòmica. Si algú vol una democràcia política superadora del present ha de treballar per la participació popular i amb la perspectiva posada en la República Independent dels Països Catalans. Aquest és el missatge de fons de les consultes.

Tanquem Cofrents

2010-02-08T20:34:00.001-08:00

Aquest matí, la plataforma que aplega nombroses entitats del País Valencià ha fet comunicat on manifesta la seva oposició a la proposta d'instal·lar el Magatzem Temporal Centralitzat (MGT) a Zarra (Vall de Cofrents) i fa una crida a la mobilització. Abans de saber-se la candidatura de Zarra, "Tanquem Cofrents" ja s'havia manifest en contra del cementeri.

Tanquem Cofrents anuncia l'inici de mobilitzacions, i l'impuls de totes les mesures judicials, polítiques i administratives que estiguin al seu abast per a evitar el cementeri a Zarra.

Comunicat

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a nombrosos grups ecologistes, sindicats i destacades entitats socials del País Valencià, rebutja la proposta d'instal·lar el cementiri radioactivo en el municipi de Zarra realitzada pel ple d'aquest ajuntament, i demana a la ciutadania que es mobilitzi per a evitar-lo.

Tanquem Cofrents considera que la ubicació d'aquests milers de tones de residus altament radioactivos en la comarca suposaria una condemna definitiva per a aquesta comarca, ja bastant en precari per la presència de la central atòmica de Cofrents, però amb l'agreujant que la central tancarà en uns anys, mentre que el cementiri de residus radioactivos perllongaria la seva presència durant la resta del segle, com a mínim. Perquè, qui va a voler fer turisme rural en les proximitats d'un dipòsit d'aquest tipus? o, com es van a poder comercialitzar els aliments conreats als voltants d'aquest cementiri?, Quines parelles joves voldrien arriscar la seva salut i la dels seus fills venint a viure en les proximitats d'unes deixalles tan tòxiques i perillosos?.

Per tot això Tanquem Cofrents anuncia l'inici de mobilitzacions, i l'impuls de totes les mesures judicials, polítiques i administratives que estiguin al seu abast per a evitar el trasllat a la comarca de la Vall d'Aiora dels 12800 metres cúbics d'aquests residus tan perillosos que Enresa, l'empresa semipublica que s'ha d'encarregar d'aquests residus, calcula que caldria gestionar.

Tanquem Cofrents denuncia que no podrà arribar-se a un consens social en la ubicació d'aquest cementiri mentre no es compleixi el compromís electoral del govern de presentar un calendari per al tancament definitiu de totes les centrals nuclears espanyoles. Tanquem Cofrents vol destacar que l'única forma de tractar amb aquests residus és no produir-los. Estem parlant de milers de tones de les substàncies més tòxiques que existeixen, i que ho seguiran sent durant centenars de milers d'anys. Si vam pensar que la nostra civilització només té uns deu mil anys, és senzillament impossible garantir que aquests residus, que a més són bioacumulativos, estiguin aïllats de la biosfera durant aquest enorme període de temps, a salvo de terratrèmols o altres catàstrofes naturals, i tenint en compte a més que són un clar objectiu terrorista.

A més de l'emmagatzematge en si, seria especialment perillós el transport, que seria de centenars de quilòmetres des de les centrals nuclears que actualment els emmagatzemen, i de milers de quilòmetres per a una part d'aquests residus que haurien de tornar de Gran Bretanya i França, on estan de forma provisional i pagant grans indemnitzacions. Aquest transport suposaria desenes de trens i centenars de camions de gran tonatge que passarien per zones densament poblades i, en particular gairebé la meitat d'aquests transports anirien pel corredor mediterrani, el que inclou a les ciutats de València i Castelló. Suposaria també una desfilada contínua de transports especials per la N-330 i la CV-440, les carreteres principals de la comarca.

Tanquem Cofrents considera especialment deleznable la forma que s'ha aprovat la candidatura del municipi de Zarra, en forma d'una moció urgent, sense avís previ, i furtant el debat als habitants d'aquest municipi i de la la seva comarca sobre una decisió que pot condicionar el seu futur pròxim i el de les pròximes generacions, ja que l'experiència demostra que aquest tipus d'instal·lacions provisionals (en principi es tracta de 60 anys) es converteixen la majoria de les vegades en definitives.

Tampoc fomenta precisament la confiança en aquest procés el fet que l'alcalde que ha impulsat aquesta decisió, asi com membres de la seva família i equip de govern estiguin imputats per delictes relacionats amb l'urbanisme, i estafa en relació a actuacions realitzades des del seu càrrec en la legislatura passada, a causa de les quals van ser expulsats del partit al que pertanyien. Tanquem Cofrents recorda que, segons totes les enquestes, la ciutadania mostra una clara oposició a l'energia nuclear i que les Corts Valencianes es van manifestar en contra de la ubicació d'una instal·lació d'aquest tipus en el nostre territori.

En aquest sentit, vam demanar als partits polítics que van donar aquesta resolució que reiterin ara aquesta postura, i vam instar al president de la Generalitat, a les diputacions, i als ajuntaments de tot el País Valencià que es manifestin en el mateix sentit i actuïn, cadascun en l'àmbit de les seves competències, per a impedir aquesta instal·lació.

La problemàtica del Cabanyal a Europa

2010-02-08T20:30:00.000-08:00

De la mà dels socialistes, avui s'ha portat el cas del barri del Cabanyal a les instàncies europees. Cal remarcar que no és la primera vegada que les institucions europees han criticat la política urbanística del PP al País Valencià.
Enmig d'un creuament d'acusacions entre el PP i el PSOE, els socialistes han decidit que Europa hauria de dir també la seva sobre tota aquesta problemàtica urbanística a l'entorn del Cabanyal.
Pels socialistes el projecte de l'alcadessa de València en relació al barri, obeeix als interessos del PPCV que s'han de denunciar al si de la Unió Europa. I és que el barri del Cabanyal, assenyalen que no només és un barri valencià, sinó que també és un barri del sud d'Europa i pertant, des d'Europa s'ha de defensar el patrimoni històric i urbanístic, i la defensa de la memòria dels barris.

Divendres passat, les Corts es van reunir en ple extraordinari, a petició del consell de govern, amb un únic punt del dia: discutir la decisió del govern espanyol de presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret llei, aprovat d'urgència per l'executiu del PP, i que preveu de tirar endavant l'enderrocament. Tot i la importància del ple, convocat a petició del govern, Francsico Camps, només es va presentar en el moment de les votacions.

Com era de preveure, les Corts van aprovar instar el Govern espanyol perquè retire el recurs que impedeix continuar les obres de reforma del barri del Cabanyal.

Per la seva banda, membres de la plataforma Salvem el Cabanyal van manifestar que al ple de les Corts, convocat per a debatre la comunicació del Consell, amb motiu del recurs d'inconstitucionalitat al decret llei autonòmica que avala el PEPRI del Cabanyal, "no es va anar-hi a parlar de la rehabilitació del barri ni per establir un diàleg sobre el problema real", sinó a defensar "per totes i totes el projecte" de l'alcaldessa de València, Rita Barberá.

La CUP presenta una campanya de suport als encausats per delicte electoral

2010-02-08T20:17:00.000-08:00

Dotze penedesencs són imputats per haver recollit signatures a favor del dret de decidir, entre ells, un regidor de Vilafranca

La CUP ha presentat avui els primers actes de la campanya de suport als penedesencs encausats per delicte electoral. Tots dotze compareixeran d'ací a dues setmanes davant del jutge per haver recollit signatures a favor del dret de decidir durant una jornada electoral. Un dels encausats, Xavier Navarro, és regidor de la CUP a l'Ajuntament de Vilafranca, i si el declaren culpable, serà inhabilitat del càrrec.

Entendríem com una vulneració dels drets polítics fonamentals que fos inhabilitat del seu càrrec, democràticament escollit, per recollir signatures pel dret de decidir', diuen des de la CUP. Per la seva banda, Navarro afirma a VilaWeb: 'Estic convençut que han volgut posar-nos la por al cos perquè deixem de qüestionar-los, però la resposta de l'esquerra independentista és clara: continuarem molestant sempre que ho considerem just'.

En el marc dels actes de suport, diumenge 21 de febrer hi haurà una calçotada a Vilafranca, els diners recollits de la qual es destinaran a les despeses de la campanya i als advocats. A més a més, el dia 24 al vespre, un cop els dotze encausats ja hauran declarat davant del jutge, es farà un acte de suport en què intervindran alguns dels implicats per la campanya del dret a decidir. També cal recordar que a final de gener, tots els grups de l'Ajuntament de Vilafranca excepte el PP (CiU, PSC, CUP, ICV i ERC) van aprovar una moció per demanar l'absolució dels dotze encausats.

El 9 de març de 2008, a molts punts del país es van instal·lar taules per recollir signatures per tal que el Parlament pugui tenir competències per a convocar referèndums vinculants. Tanmateix, les juntes electorals de Barcelona i Tarragona van prohibir la recollida de signatures. 'Sabíem que ho havien prohibit, però vam considerar que no infringíem cap llei, ja que no fèiem campanya per ningú i no interferíem per res en la jornada electoral', diu Navarro, que emmarca la recollida de signatures en un simple exercici de democràcia. Tanmateix, és conscient que, davant del jutge, ha comès un delicte, així que la seva defensa se centrarà en qüestionar aquesta legalitat i afirma que serà coherent amb les seves accions i que n'assumirà totes les conseqüències.

Vídeo resum del 13 de desembre

2010-01-25T06:38:00.000-08:00

L'independentisme, camí de l'hegemonia

2009-12-14T08:43:00.001-08:00

Una anàlisi ràpida de la diada de consultes del 13 de desembre ens porta a constatar com a tret més significatiu el fet que l’independentisme hagi anat més enllà de ser una força sociopolítica emergent, com era fins el moment present. És a dir, que hagi mostrat, en aquest esdeveniment, prou capacitat per a emprendre amb força el camí de la seva hegemonia social i política.

En primer lloc, ha estat una mostra esclatant de mobilització, tant per la conciliació de les energies necessàries per a una operació que ha mogut milers de persones, com per la capacitat de convicció que ha portat una part significativa de l’electorat a pronunciar-se.

Els resultats (de participació remarcable, malgrat les dificultats pròpies d’una consulta organitzada de manera extraoficial; i de majoria aclaparadora de vots favorables) han representat així, amb l’argument dels fets inapel·lables, la liquidació pràctica no sols de la via autonomista sinó també de qualsevol intent de promoure qualsevol altra via com la federalista per a prolongar la dominació espanyola al nostre país. La independència ja és l’opció assumida de manera activa per masses importants de la població de manera que fins i tot ha superat, en més d’un lloc, els vots oficials favorables a l’estatut d’autonomia en el darrer referèndum.

Contra aquesta força de l’independentisme com a opció política assumida de manera creixent, les propostes contràries han estat incapaces de presentar la més mínima argumentació sòlida. L’olímpic menyspreu de l’espanyolisme envers les consultes, qualificades de manera barroera de “teatre” o de “simple propaganda” ha mostrat de manera escandalosa la seva feblesa política. L’espanyolisme a partir d’ara no podrà fer altra cosa que amagar el seu retrocés progressiu.

Aquesta massa independentista dinàmica és, doncs, l’aportació més valuosa d’aquesta experiència. Amb aquesta força, si és capaç d’organitzar-se (d’organitzar-nos) de manera àmplia i participativa, serà possible aconseguir l’hegemonia social i política que necessitem i que avui ha fet un primer pas important. L’organització popular ens marca el camí. Més enllà de pensar en una simple alternativa electoral dins uns parlaments periclitats i amb uns partits ja desbordats, caldrà organitzar la força de les assemblees locals i de les assemblees de representants electes. És aquesta organització política de la nació catalana sobre unes noves bases unitàries i participatives el que ens ha de permetre d’anar més enllà del marc polític actual.

Maià de Montcal Resultats

2009-12-13T22:47:00.000-08:00

Victoria aclaparadora del si. ( 87.77 %)
Prop del 41% de participació.
Ni la falange ni el PSC ni els multicultis han pogut callar la veu del poble.
Endavant les atxes!

ARE

2009-12-10T15:18:00.000-08:00

Les àrees residencials estratègiques (ARE), una figura urbanística creada per decret per la Generalitat el 16 d'octubre de 2007, hauran de passar per l'examen del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La Candidatura d'Unitat Popular (CUP), que ja fa temps que presenta batalla contra aquests projectes als pobles on té regidors –a Sant Celoni va arribar a forçar un referèndum–, ha decidit llançar un atac global contra aquesta aposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal.

El decret 1/2007 va donar el tret de sortida per a la creació de dotze plans directors que agrupen per zones les ARE previstes per a tot Catalunya, en una operació que havia d'executar l'Institut Català del Sòl (Incasòl), qualificat per la CUP com al "major promotor de l'especulació immobiliària a Catalunya". De moment, els advocats de la CUP, ja han anunciat per escrit al TSJC que presentaran un recurs contra les ARE incloses en el pla director de les comarques gironines i contra el del Vallès Occidental. Quan el jutjat hagi fet els primers tràmits formals, donarà vint dies als demandants per formalitzar el recurs.

Paral·lelament, els plans de Ponent, Baix Llobregat i Camp de Tarragona han estat impugnats mitjançant un recurs de reposició davant la conselleria. Els demandants donen per fet que el departament no contestarà, i aleshores es traslladarà aquestes impugnacions al TSJC. A les Terres de l'Ebre, les comarques de la Catalunya Central, el Maresme i el Barcelonès s'han presentat recursos contra actes concrets de l'aplicació del pla, que també acabaran al TSJC. I, finalment, queden pendents els casos del Vallès Oriental, l'Alt Penedès-Garraf i l'Alt Pirineu-Aran, que encara no han estat aprovats definitivament.

La intenció de la CUP és acabar portant tots els casos al TSJC i demanar que s'acumulin en una sola causa, un tràmit que estan segurs que serà admès per la justícia. "És el més pràctic, i no ens ho denegaran perquè complim tots els requisits. De fet, ja vam presentar al·legacions en el moment que tocava en els dotze plans", assegura l'advocada i regidora de la CUP a Sant Celoni Montserrat Vinyet. "L'oposició a les ARE és estructural. No es tracta del que es fa en un poble o en un altre, per tant, el lògic és acumular els expedients", afegeix Vinyet.

La previsió era de construir 90.000 habitatges en zones que anteriorment no estaven edificades, algunes de les quals ni tan sols eren urbanitzables inicialment. Potseriorment, les "mesures urgents en matèria urbanística" que donaven títol al decret s'han anat endarrerint, en part per l'oposició de molts ajuntaments. Per la CUP, "tot plegat és una evidència de la greu situació econòmica i política de l'Incasòl, a causa de la crisi immobiliària i financera (...) i agreujada per la imputació en el cas Pretòria del seu gerent, Emili Mas, per presumpta corrupció urbanística".

Segons la CUP, les ARE "vulneren l'autonomia municipal" i permeten edificar en terrenys no urbanitzables inicialment, "prescindint dels plans generals d'ordenació urbana vigents" i acaben portant a la creació de "barris inexistents" amb la reducció al màxim "de tots els tràmits, terminis, controls i normativa exigits per urbanitzar". Es tracta, per tant, d'un pla que tornaria a crear desenes de ciutats dormitori situades fora de la trama urbana amb teixit social dels pobles.

Votació Anticipada a Maià de Montcal

2009-12-05T23:23:00.000-08:00

VOTACIÓ ANTICIPADA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA
DIUMENGE DIA 6 AL CASAL DEL POBLE
DE 17:00 A 20:00

Campanya de la CUP

2009-12-05T14:56:00.000-08:00

L’Assemblea Territorial de la Candidatura d’Unitat Popular, que agrupa les CUP de les comarques gironines, ha presentat avui la campanya de l’esquerra independentista pel “sí” a les consultes populars per la independència.

La campanya, que té el suport de diverses organitzacions, casals i col·lectius locals, ha estat presentada per Toni Rico, representant de la Mesa Territorial de la CUP; Albert Torras, rerpresentant de l'Ateneu Popular La Pioixa de Bordils, i Dani Cornellà, regidor de la CUP de Celrà.

Llibertat.cat t'ofereix el vídeo íntegre de la roda de premsa.

Toni Rico ha explicat que la CUP aposta pel sí perquè la proposta política de la candidatura és la independència. També, ha dit, perquè "tot i que legalment no són vinculants [les consultes], moralment ho són molt". L'historiador i membre de la CUP de Girona ha volgut remarcar que les consultes estan sent mostra "de com la societat civil deixar arraconades les propostes polítiques oficials que deien que ens autodeterminàvem cada quatre anys". En aquest sentit, Rico ha afirmat que les consultes han permès "rebel·lar-se" contra aquesta teoria "posant sobre la taula que cada quatre anys no ens autodeterminem sinó que necessitem un procés d'autodeterminació real per decidir què volem ser".

La CUP és una de les poques organitzacions polítiques que des de la primera consulta popular, a Arenys de Munt, treballa activament en l'impuls dels referèndums arreu dels Països Catalans. És per això que la formació ja s'ha posat en contacte amb els municipis de les comarques gironines per oferir la seva militància a les plataformes i coordinadores que treballen en l'organització de les consultes.

El marc de referència: Els Països Catalans

Toni Rico ha volgut fer especial èmfasi a la territorialitat del conjunt dels Països Catalans com a marc nacional de referència. "La campanya es fa a nivell nacional; no només vinculada al Principat", ha afirmat, el qual ha afegit que la campanya no només està signada per la CUP sinó que té el suport de la resta de l'Esquerra Independentista.

Albert Torras, representant de l'Ateneu Popular La Pioixa de Bordils, ha posat l'accent també en el caràcter nacional de les consultes: "És d'agrair que la CUP sigui l'única formació que faci campanya amb un lema clar: independència sí, però dels Països Catalans, sense oblidar ni un sol territori", ha remarcat Torras, que ha reblat: "Perquè sense València no hi ha independència, però sense Mallorca, sense Fraga i sense Perpinyà tampoc".

El de la Pioixa, que ha acudit en representaciió de tots els casals i ateneus de l'Esquerra Independentista de les comarques gironines, s'ha alineat amb la campanya de la CUP atès que troben "molt positiu" que siguin plataformes formades per col·lectius, entitats i persones a títol individual les que hagin tirat endavant les consultes.

En aquest sentit, s'ha referit als partits polítics: "Que no hi hagi involucrat cap partit tradicional dóna un toc de força", ha manifestat Torras, que creu que ara "comença a ser possible" aconseguir uns Països Catalans lliures i justos.

El representant dels casals i ateneus ha volgut felicitar la CUP i l'Esquerra Independentista perquè "una vegades més s'han mantingut ferms i no s'han arronsat ni un pèl per tirar endavant una campanya sobre una cosa tan bàsica com el dret de decidir".

Que els ajuntaments intervinguin

Per últim, Dani Cornellà, regidor de la CUP de Celrà ha destacat la importància que té per la CUP el fet que les institucions democràtiques actuals més participatives com són els ajuntaments hagin pogut aprovar mocions i declaracions institucionals de suport a les consultes: "Entenem que són eines imprescindibles per l'alliberament del nostre poble, ja que els ajuntaments són els que fan la feina arreu del país".

Cornellà ha recordat que la CUP arreu on té regidors ha promogut mocions i declaracions institucionals de suport a les consultes i que ha apostat clarament per una campanya a favor sí, "un sí a la independència dels Països Catalans; un sí ferm i clar que ens acostarà una mica més a la llibertat", ha dit.

El regidor de la CUP ha remarcat la importància que té que els ajuntaments cedeixin espais públics per la realització de les consultes "tot i que la justícia espanyola està posant molts impediements perquè això sigui així". La CUP, ha dit, anima tots els ajuntaments a cedir espais públics, infraestructures i a ajudar a nivell econòmic o de recursos humans de manera que "s'impliquin en aquest procés democràtic participatiu i que ens ha d'acostar a la independència i socialització d'un problema latent des de fa més de 300 anys".

Dani Cornellà ha fet esment també a la passivitat dels polítics a l'hora d'atendre les necessitats del país: "Ha estat la societat civil que posant-se a davant dels polítics han tirat aquesta campanya endavant i ha decidit que el poble decideixi i que no siguin els polítics amb les seves constitucions i estatuts que no serveixen per a res".

Per saber-ne més

Vídeo íntegre de la roda de premsa - Llibertat.cat

La campanya de la CUP pel Sí es consolida - Llibertat.cat
La campanya de la CUP pel Sí a la independència engega motors - Llibertat.cat

La consulta popular per la independència comarca a comarca Llibertat.cat

Mínim comú denominador i punt de partida: independència

2009-11-03T13:20:00.000-08:00

Salvador Cardús va publicar un article molt interessant titulat "La independència no és cap xauxa". Coincideixo amb el seu diagnòstic: la independència és un punt de partida i una eina necessària, no pas la panacea. Si algú es pensa que la independència i la revolució seran dos orgasmes simultanis, probablement es trobarà amb una forta decepció.

El més important, penso, és situar els interessos de les classes populars i les reivindicacions dels moviments socials transformadors al capdavant del procés d'alliberament nacional. Només així podrem garantir que la plenitud nacional no sigui privativa de les classes dominants i que, en el nou Estat (o República), ens situarem en un context de lluita més favorable per a la justícia i la transformació social. D'altra banda, deixar la construcció nacional únicament en mans de la burgesia comporta dos riscos: que o bé ens quedem a mig camí d'assolir la independència o bé que aquesta s'aconsegueixi en detriment de la classe treballadora i la naturalesa. Per tant, deixem-nos d'orgues i esmolem ben bé les eines!

Davant de la possibilitat que des de les institucions es faci una delcaració unilateral d'independència (pas que a posteriori hauria de ser ratificat en un referèndum), cal que l'independentisme d'esquerres, es plantegi dos reptes immediats. Primer, eixamplar la seva presència dins les institucions a través de la CUP, com a organització nacional de referència. Segon, treballar perquè el moviment de consultes per la independència s'estructuri de forma assembleària i esdevingui un moviment de masses d'àmbit nacional que mobilitzi la ciutadania a favor de la ruptura democràtica amb l'Estat espanyol.

Activistes contra la MAT

2009-10-31T23:51:00.000-07:00

Des d’aquí,‭ ‬des dels boscos,‭ ‬des d’on els rebels,‭ ‬els fora de la llei,‭ ‬els maquis i els conspiradors sempre s’han amagat i organitzat...‭ ‬des d’on s’atracaven diligències reials,‭ ‬des d’on es ballaven vora el foc danses populars,‭ ‬des d’on encara avui podem ser invisibles i sentir-nos protegits...‭ ‬des d’aquí convoquem a aquells a qui la MAT els hi treu la son.

I volem aclarir que criticar intensament la barbàrie de la Molt Alta Tensió és denunciar sense miraments l’insaciable gana de les grans ciutats,‭ ‬és declarar la guerra contra les gestions i infraestructures de l’Estat‭ (‬Govern,‭ ‬Generalitat,‭ ‬Ajuntaments‭) ‬i al seu cap,‭ ‬el capitalisme.‭ ‬Aquesta organització social que es basa en la cobdícia i la voracitat més impunes,‭ ‬en l’individualisme i en l’amor etern al benefici...‭ ‬tot això ens fa mal,‭ ‬encara que es disfressin com a Plans E,‭ ‬millores elèctriques,‭ ‬de vacunes de la grip A,‭ ‬de trens d’alta velocitat o d’avenços televisius digitals.

Des d’aquí,‭ ‬des del nostre assentament a les Guilleries,‭ ‬rebutgem aquest macrocorredor elèctric que colonitza a cops de talonari i que no fa cas de les clares oposicions que des de fa anys han mostrat no només els afectats,‭ ‬sinó també aquelles persones que encara conserven una mica de mentalitat inconformista i emancipadora,‭ ‬una mica d’honestedat davant la vida.‭ ‬I no pretenem que els polítics de torn o que Red Eléctrica Española‭ (‬l’empresa que ha creat i gestiona aquest‭ “‬xiringuito‭”) ‬ens escoltin i ens respectin‭; ‬sabem que la seva tasca,‭ ‬per definició,‭ ‬és estar al servei d’uns interessos elitistes al marge de les necessitats socials.‭ ‬De fet,‭ ‬són ells‭ (‬la burgesia i els seus representants polítics‭) ‬els que s’han encarregat al llarg de la història d’anar minvant,‭ ‬manipulant i dirigint les autèntiques necessitats del poble,‭ ‬de la gent normal que no hi pintem res.‭

Aquest és un altre intent de demostrar que certes persones tenim la fermesa,‭ ‬que el desafiament a allò establert és condició per a poder viure tranquil·les.‭ ‬I quin millor lloc que aquest per proclamar,‭ ‬des dels arbres,‭ ‬des de la ocupació a la futura torre‭ ‬114.

Ja ha passat l’hora d’intentar convèncer als pobles per on passaran els‭ ‬400.000‭ ‬volts,‭ ‬a aquelles persones a qui no els provoca rebuig tant menyspreu i dominació per part dels poderosos,‭ ‬a les persones que no volen veure més enllà de les seves mercaderies hipotecades.‭ ‬Tot i això,‭ ‬ens establim en un lloc concret,‭ ‬invitant a qui no toleri la progressiva destrucció de zones forestals‭; ‬esperem aquelles persones que s’han cansat de la contaminació de les grans ciutats i les seves perifèries condemnades.‭ ‬Intentarem crear comunitat juntament amb aquelles que pateixen per la desaparició d’allò rural,‭ ‬amb aquells que alerten sobre la difusió descontrolada d’agents tòxics que provenen de la indústria,‭ ‬amb aquelles que ja estan cansades de tanta democràcia capitalista creadora de desfets industrials,‭ ‬residus,‭ ‬pesticides i additius alimentaris.

La nostra proposta es basa en resistir comunalment enfront de l’avenç evident de la MAT.‭ ‬Seguirem tenint la confiança ferma que la força dels pobles que s’aixequin,‭ ‬la desobediència dels activistes que vulguin conviure en aquests boscos i,‭ ‬en resum,‭ ‬la convicció d’aquelles persones a les que aquestes paraules els hi puguin resultar familiars o comunes,‭ ‬és el que impedirà l’arribada de les deplorables màquines de la Molt Alta Tensió.

Tot es basa en que ens reconeixem entre nosaltres i que els ho posem més difícil...

Manifestació de Pagesos

2009-10-31T09:09:00.000-07:00

Uns 300 pagesos s'han manifestat aquest dissabte al matí a Tarragona per denunciar la càrrega policial de dissabte passat a Reus, en què la batussa entre agricultors i Mossos d'Esquadra va acabar amb tres pagesos detinguts i una vintena de ferits.

Sota el lema 'No a la repressió de les llibertats sindicals', la manifestació del sindicat Unió de Pagesos (UP) ha passat per la delegació del govern, on els pagesos han lliurat un manifest, i ha finalitzat a les portes dels serveis territorials d'Agricultura.

Els pagesos han reiterat la seva voluntat que el govern retiri els càrrecs contra els tres pagesos imputats pels aldarulls i han demanat la dimissió del delegat del govern al Camp, Xavier Sabaté.

El sindicat agrícola també ha volgut denunciar els abusos de la gran distribució i l'agroindústria, "que imposa preus baixos als productors agrícoles i ramaders", així com la inacció dels governs català i espanyol que ho permeten.

12-0 Res a celebrar

2009-10-12T00:55:00.000-07:00

Un any més l'estat espanyol celebra la seva "Fiesta Nacional" el 12 d'octubre. Una festa en què s'exalten els valors vinculats a l'espanyolisme i es fan crides unànimes a la unitat i integritat territorial de la pàtria espanyola. Un espanyolisme compartit per diferents segments de la societat espanyola, des de la dreta falangista fins a l'esquerra jacobina.

És també el dia en que l'exèrcit i els cossos policials de l'estat, encapçalats per la guàrdia Civil, exalten els seus valors i són homenatjats com a garants de la defensa dels valors més reaccionaris. La defensa de la unitat territorial d'Espanya, la salvaguarda dels privilegis d'una monarquia antidemocràtica, la persecució de determinats col·lectius polítics o la repressió lingüística són els eixos principals de la missió que tenen encomanada els cossos i forces de seguretat, que acompleixen amb eficàcia les ordres prepotents d'un estat amb tradició genocida.

L'espanyolisme commemora també el genocidi cultural, humà i polític que suposà la conquesta de les amèriques, una fita que suposà la submissió de la població indígena a les voluntats d'un imperi que com a tal buscava el màxim benefici econòmic i la dominació de la seva força de treball, així com dels seus recursos naturals. 500 anys després, i quan ja han explotat i privatitzat els recursos, continuen aprofitant la seva mà d'obra immigrant a baix preu, en les feines més precàries a casa nostra, desemparada de drets i perseguida per lleis racistes.

Enguany la celebració del també anomenat "Dia de la Raza" ve marcada per l'actitud antidemocràtica de l'estat envers les consultes pel dret a decidir que s'impulsen a nombrosos municipis i que s'inicià a Arenys de Munt el passat 13 de setembre. L'estat espanyol va evidenciar la confrontació democràtica que el poble català va protagonitzar de forma valenta, i ho va fer enviant un dels seus braços més clàssics, en aquest cas La Falange Española de las JONS, un grupuscle feixista que encara avui té total impunitat a l'hora de fer apologia del racisme, el feixisme i el genocidi, amb el total beneplàcit dels aparells judicials, polítics i policials de l'estat.

Per tot això, la CUP de Girona convida a la ciutadania a afegir-se als actes que diferents col·lectius de l'esquerra independentista de les comarques gironines organitzen per a rebutjar la festa espanyolista per excel·lència. A Girona el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha organitzat una jornada de lluita, i també s'han convocat actes a Banyoles, Bordils i Argelaguer.

12 d'octubre, res a celebrar!
Jornada de treball als Països Catalans!
Combatem el feixisme!

Espanya és Crisi

2009-10-12T00:47:00.001-07:00

Dels molts greuges que reben els catalans per part de l'Estat espanyol, l'econòmic és segurament un dels que es fa més patent, ja que es manifesta de moltes maneres. Doncs bé, amb els pressupostos que el govern espanyol pretén tirar endavant i que inclouran una pujada d'impostos entre altres, les inversions que rebran els Països Catalans seran encara més baixes, tenint en compte que ja eren descaradament insuficients. A més, també seran els que més diners aportaran. L'escanyament, per tant, serà doble com sempre, ja que rebran poc i donaran molt, però encara més accentuadament gràcies a la reforma fiscal. Els Països Catalans, juntament amb el País Basc, rebran menys de 500 euros per habitant, mentre que tots els altres pobles de l'Estat se situaran per sobre dels 500 euros per càpita -amb les excepcions de Madrid i Canàries. Catalunya rebrà 480,32 euros per habitant; el País Valencià 417,54, i les Illes Balears 198,44.

D'aquesta manera, Catalunya sola ja contribuirà amb una recaptació addicional de 2.369 milions d'euros al tresor de l'Estat. Això suposa el 21,63% dels ingressos extres que obtindrà l'Executiu central per la reforma fiscal (uns 10.950 milions). A tot això cal sumar-hi els milions que es recaptaran de la supressió de la deducció de 400 euros a l'IRPF i de la baixada de cinc punts de l'impost de societats i el seu equivalent per als autònoms. També s'apujarà el tipus general de l'impost sobre el valor afegit (IVA) en dos punts fins al 18% i el reduït en un punt fins al 8%. Aquestes mesures estan previstes als nous Pressupostos Generals de l'Estat.

Per altra banda, els Països Catalans seran novament els que més diners aportaran a les arques de l'Estat espanyol, malgrat rebre escasses inversions. Cada habitant del Principat donarà 562 euros a l'Estat; el de les Illes 525, i els del País Valencià 513. Només Catalunya i Madrid superen el llindar dels 550 euros per càpita, amb la diferència que Madrid rep molt més en forma d'inversions. El cas més escandalós és el de les Illes Balears. Cada ciutadà balear regalarà a l'Estat 525 euros mentre que només en rebrà 198,44. Totes aquestes dades provenen del Ministeri espanyol d'Economia i Hisenda i d'un estudi del col·lectiu de tècnics tributaris Gestha.

El govern espanyol mira de justificar l'escanyament català adduint que la baixada de la inversió real és deguda a "l'esforç d'austeritat dut a terme per tots els ministeris".

La CUP: "Iniciativa vol mantenir-se en l'status-quo actual i no donar ales a la democràcia"

2009-09-24T00:42:00.001-07:00

Cal continuar amb les consultes populars malgrat el que diguin els de la Falange i Iniciativa”. Es pot dir més alt però no més clar. Aquesta és la resposta de les Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a l’acusació pronunciada per Joan Saura aquest matí que organitzar consultes és “batasunitzar” Catalunya. Marc Sallas, un dels portaveus nacionals de la CUP, ha dit a Nació Digital, responent al conseller Joan Saura, que “el que és obvi és que els ecosocialistes no volen que les consultes tirin endavant, i mantenir-se en l’status –quo actual que no pas donar ales a la democràcia”.

El conseller d'Interior, Joan Saura, ha acusat els promotors de les consultes d'independència de posar Catalunya en una dinàmica "batasunera", en referència a l'organització abertzale basca dissolta per formar part de l'entramat d'ETA. En declaracions a RAC1, Saurà ha afirmat que "a Madrid es posen contents amb els referèndums perquè allò que els preocupa realment és el traspàs de Rodalies".

El conseller i president d'ICV ha lamentat que "els catalans no sabem celebrar les coses que aconseguim", i s'ha referit al resultat del finançament, que ha considerat un èxit. Finalment, s'ha declarat una vegada més contrari a la independència nacional i ha reblat que "no hi ha altra via que l'Estatut", segons informa Nació Digital.

Les assemblees locals de la CUP presentaran mocions a tots els consistoris on tinguin representació, així com donar suport a les plataformes i entitats locals que s'animin a tirar endavant consultes populars com la d'Arenys. 'Allà on hi hagi la CUP, allà hi haurà mocions' va explicar Josep Manel Ximenis, de la CUP d'Arenys de Munt. Segons el document aprovat aquest dissabte, les CUP també treballarà per unificar criteris per establir una mateixa proposta de moció i de pregunta a tots els referèndums, que en qualsevol cas haurà de preguntar per la independència dels Països Catalans o de Catalunya entenent-la com la nació catalana.

Ecupuntura vs. Rentat Verd

2009-09-24T00:41:00.001-07:00

En temps en què augmenta la consciència global per l’impacte que tenen els nostres estils de vida sobre el planeta i d’un major coneixement sobre les problemàtiques associades, estem sent testimonis d’una gran quantitat d’exercicis de comunicació ambiental des dels prestatges dels supermercats, fins a les estratègies governamentals, passant pels anuncis de cotxes i campanyes d’Ong... Des del nostre lloc de consumidors, com podem reconèixer quines són genuïnes iquines són un “rentat de cara” verd?

Rentadores automàtiques que no usen aigua, vacances lliures de carboni, cotxes que planten arbres, catifes reciclables, aliments biològics per a mascotes, fons financers responsables, ministeris, secretaries, sotssecretàries, oficines i organismes de medi ambient, de sostenibilitat, de canvi climàtic… sembla que tot està tornant-se súper-verd, però, què hi ha de canvi real, quant de propaganda buida i quant de pur oportunisme?

El terme “greenwash” (rentat verd d’imatge) va entrar en el diccionari anglès d’Oxford el 1999; no obstant això, es va començar a introduir a principis dels 90 quan s’utilitzaven imatges de boscos tropicals i biodiversitat per acompanyar logotips d’empreses que no tenien res a veure amb el medi ambient. Les característiques més notòries del rentat verd són l’ús d’un llenguatge vague i confús (“eco”, “verd”...) la falta de proves per sostenir una posició ambiental, frases increïbles (com “formatge lliure de CO2”), l’eco-argot (com “ciutat zero en carboni”) i l’ús d’imatges suggestives indicant credencials ambientals injustificades.

Actuacions, jets, avions, vaixells…

Potser, els exercicis més notoris de rentat verd són els de la indústria de l’automòbil i el sector energètic. I no és casual que els grans responsables del canvi climàtic estiguin molt interessats a desenvolupar una imatge sostenible per respondre a la creixent consciència sobre els impactes ambientals.

“No és fàcil ésser verd…” es lamentava en un anunci la granoteta Kermit, passejant amb bicicleta a través del bosc, fins que topa amb l’enlluernador Ford Escapi Hybrid (l’últim vehicle tot terreny) i diu, contentíssima: “doncs potser sí que és fàcil ésser verd”. I tant fàcil és ésser “verd” en aquests dies que comprar un cotxe sembla un acte de reivindicació ambiental. Land Rover, per exemple, intenta posicionar-se com una companyia sostenible a través del seu ambiciós programa de compensació de carboni, que secunden –ara per ara, tímidament– Hyundai i Volkswagen. No obstant això, si busquem darrere d’aquesta “lluentor” verda, descobrim una història una mica diferent. Molts models de Ford ni tan sols compleixen amb els criteris ambientals requerits per la Xina i, tot i les compensacions, Land Rover encara ven vehicles amb altes emissions de CO2 (entre 179 i 376 gr per Km) i que no respecten la Directiva de la Ue de 130 g per Km.

Comunicació per a la sostenibilitat

Més enllà de regulació de l’activitat publicitària en matèria de rentat verd, del cinisme dels consumidors i del nivell de crítica i anàlisi que posseeixen les Ong, el risc més important que suposa el rentat verd és el mal que pugui fer als esforços genuïns per la sostenibilitat, actuant com una distracció d’aquestes iniciatives, fomentant el descrèdit i saturant la societat de missatges buits.

És clau, doncs, que qui promou projectes sostenibles, pugui comunicar-los de manera efectiva, eficient i diferenciada de l’univers del rentat verd. Aquí teniu algunes pistes:

Anar de cara: transparència i honestedat en la comunicació interna; les certificacions i els sistemes d’avaluació són una bona estratègia per promoure el canvi intern i, a més, poden comunicar-lo cap a fora. Si els membres o empleats d’una organització es veuen involucrats en el seguiment del seu consum d’energia, el rastreig de l’origen dels ingredients dels productes usats i comproven les condicions laborals dels seus proveïdors, és molt més probable que siguin capaços de comunicar efectivament les pràctiques responsables del negoci externament.

Apuntar bé: si l’objectiu és estimular el canvi en els comportaments i els valors de les persones que no estan convençudes de la necessitat de canviar, la comunicació ha de ser clara, precisa i, fonamentalment, adequada a cada audiència. En altres paraules, cal promoure l’“ecopuntura” en comptes de realitzar campanyes grans i molt costoses. A continuació, poso un exemple de l’endogàmia que moltes vegades sofreix la comunicació dels sectors conscienciats: durant l’Expo sobre aigua i desenvolupament sostenible de Saragossa, hi havia una parada dedicada a promoure l’estalvi d’aigua que, al costat d’una tassa de vàter amb una cisterna transparent, contenia la següent llegenda: “Sabies que podries beure’t l’aigua de la cisterna?”

Per als dissenyadors d’aquesta comunicació el missatge era obvi: usem tots els dies centenars de litres d’aigua per netejar els nostres excrements, una aigua que podríem utilitzar per beure. Per al públic en general, el missatge no solament era poc clar, sinó que, a més, generava confusió i no expressava el missatge desitjat per promoure un ús més eficient de l’aigua.

El temps és ara: les campanyes per a la sostenibilitat genuïnes, ja siguin de les administracions, Ong o empreses, promouen un gir substancial en la manera que operen en l’actualitat, advocant per canvis dràstics en els patrons de consum i de producció. Per arribar a aquests canvis les persuasions gentils no són suficients. Es necessita audàcia, visió i creativitat perquè la gent pugi a bord.

En un clima on vells conceptes i institucions fan aigües per tots els costats, on els líders polítics –per desorientació, oportunisme o convicció– finalment semblen estar col·locant la sostenibilitat en el centre de l’agenda, les iniciatives sostenibles necessitem sortir decididament a comunicar a tota la societat què, com i per què ho fem… parafrasejant Leo Bassi, “és temps de treure les pancartes i fer festa al carrer”, no només per diferenciar-nos de les empreses pintades de verd, sinó com un mitjà per invitar a arribar a la transformació genuïna, de la qual depèn el nostre futur.

ELS SET PECATS CAPITALS DEL RENTAT VERD
1. Concessions ocultes: fer màrqueting sobre un atribut desviant l’atenció i no observant altres pràctiques. Per exemple, bombetes de llum de baix consum que produeixen residus perillosos i samarretes orgàniques fetes en fàbriques d’explotació.

2. Falta de proves: reivindicar que s’és biològic i que s’utilitzen recursos eficientment sense tenir una certifi cació que ho validi.

3. Vaguetat: ús de llenguatge poc clar: “verd”, “clima-amigable” i “eco”.

4. Irrellevància: vantar-se d’atributs que són obligacions legals. Exemples: “lliure de Cfc”.

5. Falses reivindicacions: usar etiquetes pròpies de la companyia per “eco-certifi car” un producte o servei.

6. Imatges suggestives: mostrar imatges enganyoses revelant un injustificat atribut ambiental. Per exemple, vídeos de selves tropicals per a la indústria de l’oli de palma.

7. Exageració: reduir la petjada de carboni anant de vacances a un ecoresort a Austràlia, o “netejar” l’aire tot conduint un nou vehicle híbrid.

La legitimitat de l'estatut

2009-09-20T23:58:00.000-07:00

La sentència que el Tribunal Constitucional ha de dictar sobre l'Estatut de Catalunya s'està convertint en l'eix de la política catalana. Un dels arguments fonamentals de la discussió és la legitimitat del tribunal.

És evident que la legitimitat legal i judicial del Tribunal Constitucional no està qüestionada, i el problema es centra en la seva legitimitat social i política. I si legalment no hi ha res a dir, amb la mateixa claredat cal dir que es tracta d'un tribunal política i socialment il·legítim.

Aquesta il·legitimitat procedeix de la inexistència de la divisió de poders en el sistema polític espanyol. En contra del que seria democràtic, en aquest sistema tot depèn dels partits que governen. És a dir, el poder judicial i el legislatiu depenen del partit que guanya les eleccions, o de la coalició que forma majoria parlamentària i, per tant, del govern.

El Tribunal Constitucional, una part del poder judicial, està corromput jurídicament, perquè la seva composició depèn de criteris purament polítics i partidistes. És la majoria parlamentària la que decideix la majoria política del Tribunal Constitucional. Els jutges d'aquest tribunal són designats en funció de la seva ideologia política i, per tant, les seves sentències depenen de la majoria política que els designa. En aquest sentit, les seves sentències són polítiques.

En aquest context, els partidaris que l'Estatut català no sigui retallat per la sentència, fonamenten la seva posició en aquesta il·legitimitat política i social del Tribunal Constitucional. I aquest anàlisi és correcte: el Tribunal Constitucional té únicament la legitimitat que li dóna la legalitat vigent, però no té legitimitat política ni social.

En aquesta anàlisi es parteix de la suposició que l'Estatut de Catalunya sí que és un text legítim, tant en els seus aspectes legals i jurídics com en la seva vessant política i social. Tanmateix, aquesta suposició no té el seu fonament en la realitat. L'Estatut català, com el Tribunal Constitucional, és legítim des d'un punt de vista legal i jurídic, però és il·legítim en un enfocament polític i social.

Els partits defensors de l'Estatut diuen que la majoria dels catalans van donar suport a l'Estatut en un referèndum. Però aquesta afirmació, com d'altres que acostumen a realitzar els polítics, és falsa. La majoria dels catalans no va donar el seu suport a l'Estatut. El suport que l'Estatut va rebre en el referèndum no autoritza a dir que la majoria dels catalans està a favor del text.

Cal mirar les xifres. Els ciutadans catalans amb dret a vot en aquell referèndum eren 5.309.767, i només va votar el 49,4% del cens. És a dir, que ni tan sols va participar la meitat dels ciutadans que tenia dret a votar. Dels que van votar, hi va haver un 73,9% de vots favorables. Per tant, l'Estatut va rebre el suport d'un 36% dels ciutadans amb dret a votar, el que suposa només un poc més d'un terç del cens. Les xifres són clares: només un de cada tres catalans va donar el seu suport a l'Estatut.

Des d'un punt de vista realista, un terç del cens no dóna una majoria política i social suficient al text. L'Estatut és legítim des de la legalitat vigent, però una àmplia majoria política i social (dos terços del cens) no li dóna suport. L'Estatut té el suport només d'una minoria (un terç del cens), el que no li dóna legitimitat política ni social, i dir que els catalans estan a favor de l'Estatut és una falsedat.

En una anàlisi polític i social, l'Estatut català és tan il·legítim com el tribunal que dictarà la sentència sobre la legalitat constitucional del text. Aquesta és la realitat. El que diuen els polítics i els seus partits són falsedats que utilitzen per construir ficcions que no responen a la realitat. El Tribunal Constitucional és un organisme polític, dependent del poder polític, i l'Estatut és un text aprovat per una minoria, que no té el suport d'una majoria molt àmplia dels catalans. Aquesta és la realitat, pot ser políticament incorrecta, però és la realitat.

El pare ideològic de tot plegat

2009-09-14T12:42:00.001-07:00

Molts el coneixeu. I fins i tot l'heu patit. A poc de fer els envejables -i segur que ben celebrats- 69 anys, l'Agustí ha triomfat. Perquè ell, sense cap mena de dubte, és el pare ideològic de tot plegat. Sense ell, n'estic segur, res no hauria estat possible. És la pura veritat, no ganes de repartir medalles entre els col.legues.

I com tots els revolucionaris de socarrel, a l'hora de la victòria, del triomf, ell n'ha quedat al marge. No ha sortit a la foto. Ni hi sortirà. Les fotos de la victòria sempre són per les rates que amb la mateixa rapidesa que salten del vaixell que s'enfonsa, pugen en un altre on ensumen teca. L'Agustí ahir no era a la foto. Ni se l'esperava. Era a casa seva, en pijama, mirant una merda de pel.lícula d'una tia que es carregava els seus marits per cobrar les assegurances. Eren quarts d'onze i em va oferir uns talls de pizza i de pernil salat. La vam petar una estoneta i després me'n vaig anar a casa dels meus pares, que la meva mare, sí, aquest 13 de setembre, feia 70 anys, i encara no l'havia felicitada.

Unes quantes hores abans, conjuntament amb la teva família, havia immortalitzat el moment que, fent un exercici de reformisme petit-burgès (eheheheh) votaves a la teva urna corresponent.

Cony Agustí, una victòria a la búlgara, és a dir, una victòria com cantava en Sinatra a My Way ("A la meva manera", és a dir, a la teva). Qui diu que no es pot fer justícia en aquesta vida, i no cal esperar, si n'hi ha, a l'altra? Encara que ja se sap que de desagraïts l'infern és ple.

Però tu, saps que has complert, no tens cap mena dubte, i el teu tarannà d'almogàver menysprea tots els mamonets que sense fer ni una dècima part del que has fet tu, es pengen trenta vegades més medalles que tu.

Tu, ahir, vas guanyar. Potser vas ser qui vas guanyar més. Vas guanyar l'orgull. I als mamonets, que els bombin!

Manifestació Independentista a Girona

2009-09-12T08:54:00.000-07:00

Més de 4.000 persones es manifesten per la independència i la fi de l'autonomisme a Girona.

La CUP i Maulets aglutinen l'acte independentista més concorregut de la Diada a les comarques gironines

Un any més, la Candidatura d’Unitat Popular i Maulets s’han manifestat pels carrers de Girona i més de 4.000 persones han certificat que la via estatutària “és una via morta” i que l’única sortida que ens queda als catalans i catalanes és la independència.

Sota el lema “Ara més que mai, Fermesa!”, els convocants han repassat les últimes agressions que hem patit als Països Catalans, com l’anul·lació del referèndum d’autodeterminació d’Arenys de Munt o la sentència del Tribunal Constitucional, per justificar que “amb França ni Espanya no hi ha res a fer”.

El portaveu de la Candidatura ha assenyalat que “la política del peix al cove s’ha d’acabar”, en clara referència a les renuncies de la classe política actual. També ha anunciat que la feina de la CUP no es limita a fer oposició als Ajuntaments, sinó que “estem preparats per qualsevol repte, no renunciem a estar presents a les institucions ni encara menys al carrer”.

Els actes han transcorregut amb normalitat al llarg de la Diada, i caldria destacar la gran afluència de gent de totes les edats als actes organitzats durant tot el dia, com per exemple, el miler de persones que han cantat els segadors davant l’Ajuntament, o les 300 persones que han assistit al dinar popular de la Plaça Catalunya.

Un any més, militants independentistes han aconseguit enfilar-se al balcó del consistori gironí i penjar-hi una bandera estelada.

Les virtuts de la Consulta

2009-09-12T00:47:00.001-07:00

Potser l'independentisme català no siga el moviment polític més eficaç del món. Però, darrerament, això no sembla un problema. Sempre apareixen els aparells de l'Estat disposats a donar un cop de mà i suplir-ne les mancances. Ara s'han especialitzat a convertir qualsevol petit gest simbòlic en un desafiament a gran escala a l'ordre establert. El que en un Estat amb més cintura no passaria de l'anècdota, gràcies a la intervenció de les institucions espanyoles aviat esdevé qüestió d'Estat. Ja ho van fer amb la crema d'uns retrats reials a Girona i ara ho han tornat a fer a Arenys de Munt.

A més, i a diferència de les fogueres reials, que van generar un debat fonamentalment simbòlic i emocional, el gest que prepara la societat civil arenyenca té la virtut de situar la qüestió exactament en el terreny que pot ser més fèrtil: el de la democràcia. En aquest conflicte, les banderes, els himnes i els visques hi tenen (o hi poden tindre) un paper en tot cas secundari. Perquè aquest és un conflicte sobre la capacitat d'una societat d'expressar-se i decidir. I per entendre'l i compartir el dret a decidir no cal que se t'entelen els ulls en sentir els acords d'Els Segadors o el Cant de la Senyera. Perquè ací no es tracta d'un nacionalisme que s'enfronta a un altre i que et fa triar com qui tria equip de futbol. Ara es tracta senzillament d'una gent que vol votar i que el conjunt de la societat decidisca -en el sentit que siga- i una altra que, emparada en una Constitució cada dia més feble, ho vol impedir per tots els mitjans. Precisament per això, el referèndum d'Arenys, amb l'efecte dòmino que ja s'anticipa, podria acabar sent -ben gestionat- un d'aquells petits gestos de conseqüències imprevisibles. Qui sap. En tot cas, paga la pena d'estar-hi atents.

Fita històrica

2009-09-06T03:27:00.000-07:00

L'esquerra independentista del Maresme defineix la jornada del proper 13 de setembre de "fita històrica", i agraeix l'Estat espanyol, Ciutadans i la Falange que s'hagin posicionat en contra del referèndum: "Gràcies als retractors de la consulta, el que inicialment s'havia plantejat con un joc de desinhibició mental es convertirà en una votació èpica", va manifestar l'historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt, Jordi Bilbeny en la roda de premsa d'ahir. En aquest sentit, afirmen que no tenen por de la manifestació que pensa dur a terme la Falange i declaren que, en tot cas, el responsable dels possibles incidents serà el Departament d'Interior per no haver prohibit la manifestació en considerar "legal" la Falange.

En una roda de premsa duta a terme divendres, l'esquerra independentista del Maresme es va mostrar segura i contundent de la victòria. "La victòria de la consulta és absoluta gràcies a la transcendència que li han donat l'Estat i col·lectius com la Falange o partits com Ciutadans", va reiterar Bilbeny.

Per la seva banda, el portaveu de la CUP a Mataró, Xavier Safont-Tria, que no va poder convèncer la majoria dels regidors de la capital del Maresme per donar suport a la iniciativa arenyenca, diu que l'exemple d'Arenys de Munt s'hauria d'estendre a altres pobles perquè aquest, assegura, és l''únic camí cap a la independència'. Safont-Tria entén que l'Estatut és ja una "estructura del passat". En aquest mateix sentit es va expressar el portaveu de Maulets a la comarca, Eudald Calvo: "Que la proposta d'Arenys es contagiï com la grip i s'escampi", va etzibar.

Josep Manel Ximenis, regidor de la CUP d’Arenys de Munt i membre de la comissió organitzadora, ha dit que han sobrepassat qualsevol expectativa que s’havien plantejat en un inici després que alguns partits polítics i, fins i tot el govern espanyol, s’hagi posicionat en contra de la consulta popular. Ximenis també ha avançat que confien a fer la consulta a la Sala Municipal però que en cas que la jutgessa ho prohibeixi el proper dilluns tenen més espais disponibles cedits per altres associacions locals.

Tant la CUP com Maulets van treure ferro fort a la manifestació de la Falange així com als instruments legals que pugui fer servir l'Estat espanyol per tal d'impedir el referèndum. "Hem deixat enrere la por", va exclamar Safont-Tria. I Calvo va afegir: "El dia 13 ha de ser una jornada festiva i s'han de saltar els temors". La CUP i Maulets, però, no amaguen que la presència de La Falange pugui provocar algun incident violent. Abans que això passi, ja han assenyalat al conseller d'Interior, Joan Saura, així com a la resta del Departament, d'aquests possibles incidents.

D'altra banda, mentre continua el ball de bastons al voltant de la consulta independentista o la resolució de recursos judicials que podrien posar en perill la seva celebració, els organitzadors ja han començat a acceptar els vots per correu que arriben dels veïns d'Arenys de Munt que el pròxim dia 13 no podran ser al poble per votar. De moment ja hi ha una urna amb una vintena de butlletes.

Les organitzacions de l'esquerra independentista del Maresme han elaborat un manifest de suport a la consulta en el qual mostren la seva satisfacció pel fet que Arenys de Munt "sigui el primer poble dels Països Catalans que posi en pràctica el dret a l'autodeterminació" en el que consideren "un pas important en l'aprofundiment democràtic de les llibertats individuals i col·lectives" i "un graó més en la presa de consciència col·lectiva en el camí per aconseguir la llibertat nacional i social del poble català".

L'EI del Maresma denuncia l'intent de l'Estat espanyol de suspendre per ordre judicial la consulta, "la qual cosa representaria un atac directe i inacceptable a la llibertat d'expressió de la ciutadania". Alhora, denuncien "el clima de crispació i de por generats per les amenaces i la concentració convocada per Falange Española de las JONS". Recorden que es tracta d'un partit feixista responsable dels crims comesos durant la Dictadura franquista, que "hauria de ser una formació il·legal i depurada judicialment, tal i com succeí en el seu dia amb el partit nazi a Alemanya i el feixista a Itàlia".

L'actitud del Departament d'Interior de permetre la manifestació feixista és, per a l'EI maresmenca, "una decisió política irresponsable, que cerca boicotejar i fer fracassar la Consulta per la Independència". En aquest sentit responsabilitzen el seu màxim dirigent, Joan Saura, de tot el que es pogués produir en aquesta manifestació. CUP i Maulets fan una crida a la mobilització "respectuosa i responsable de totes les persones i col·lectius de la comarca i de la Nació partidàries de l'autodeterminació, per tal que la Consulta d'Arenys de Munt es desenvolupi de forma exemplar" i demanem a tota la població d'Arenys de Munt i a la gent que el dia 13 de setembre s'hi desplaci "que no cedeixi a les possibles provocacions feixistes i/o policials i que se segueixin les indicacions i es doni suport a la programació d'actes reivindicatius que estableixi la Comissió Organitzadora de la Consulta"

Festes del Tura '09 > Sa Tura't!

2009-09-02T03:31:00.001-07:00

La Greda supera la programació de l'any passat amb un programa de festa i reivindicació

Un any més, l'associació cultural la Greda ha presentat el seu propi programa d'activitats per Festes del Tura, marcat pel caràcter festiu i reivindicatiu dels actes.

Per començar la Festa Major, un alter-pregó llegit per un gegant d'Olot caricaturitzat (Lluís Riera) donarà el tret de sortida a la festa amb humor.

El dia següent -dissabte 5-, seguint amb la promoció de la cultura popular que durant tot l'any realitza la Greda, s'organitzarà el tradicional Campionat de truc de Festes del Tura, que l'any passat va comptar amb la participació de més de 30 parelles i aquest any espera superar les espectatives.

Pel diumenge 6, el Cercatasques recuperarà un any més la tradició d'anar de bar en bar bevent begudes de la terra (burret, aigua de València, pomada, ratafia, etc.). Els tiquets es començaran a vendre a la Plaça del Carme a les 23h, una hora abans de començar la festa. Una xaranga posarà la música a la marxa festiva.

Ben entrada la nit, per tal que el mercat es pugui realitzar correctament el dia següent, la Tancada d'ànecs guiarà un cop més la gent que s'hagi concentrat al Firal per dur-la cap a la Pia Almoina, on es repartirà coca i xocolata gratuïta per a tothom i dos ànecs es despenjaran fent ràppel per una façana.

Per acabar les Festes, dilluns 7 hi haurà jocs infantils a partir de les 17:30, amb una guerra de pintura, i cap al vespre -a les 23h- començarà un concert a càrrec de At Versaris, Dekrèpits i PD Rubió, que seran la traca final de la Greda aquestes Festes del Tura.

Possibilisme i al·legacions a l'A-26

2009-09-01T23:17:00.000-07:00

A part de les tres consideracions a qüestions concretes que nosaltres exposem en ñes nostres allegacions presentades, volem fer avinent el nostre rebuig a la concepció global del projecte, a la filosofia oficial de les institucions,basada en la idea que el ciment i les obres són un senyal inequívoc de desenvolupament beneficiós per a la col·lectivitat.

És el model “desenvolupista”,poc respectuós amb el medi ambient, amb obres sovint innecessàries, però que permeten el transvasament del diner públic a les butxaques de les grans constructores.

No volem caure en el possibilisme de creure que potser aquesta és la solució menys dolenta. Nosaltres creiem que responsabilitat cap als ciutadans, cal trobar la solució òptima, és per això que rebutgem aquesta.

La Greda basa els seus arguments em 3 punts:;

A- La Falta de justificació del projecte de desdoblament de l’autovia A-26 Figueres-Olot, tram Besalú-Figueres
Considerem molt greu que el fet que en tot el projecte no s’ha justificat la necessitat de desdoblar la carretera.
Les carregues de la xarxa viaria son molt menors que el límit de 15000 vehicles per dia i no justifiquen el seu desdoblament..
Segons les intensitats Mitjanes de Trànsit publicades pel Departament de Política Territorial i Obras Públicas de la Generalitat, no es necessari el desdoblament. Es una carretera nova i no existeix ni existira cap problema de comunicació ni embussos ni amb les previsions de transit mes grans.
b-La Falta d’un procés d’avaluació ambiental que determini la seva necessitat de programació.
Les actuacions previstes en el “Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya (2006-2026)” han sigut dividides en dos períodes: actuacions a executar abans del 2016 i actuacions per després del 2016. El cas de l’A26 “tram Besalú-Figueres” es troba en el segon període. Per lo tant es classifica com actuació no prioritària i tindria que traslladar-se a la segona fase, on s’explicita que es tindrà que sotmetre a un procés d’avaluació ambiental que determinarà la seva necessitat de programació, avançant o excloent la seva execució. La Greda opina que l’informe de sostenibilitat ambiental te que descriure i avaluar els probables efectes significatius sobre el medi ambient que puguin derivar-se de l’aplicació del programa, així com una alternativa raonable tècnica i ambientalment viable inclosa entre altres, l’alternativa zero.,

c-No esta demostrat que el projecte respongui l´interes general

L’administració te molta discrecionalitat per formular i aprovar els projectes de carreteres. Es tindria que veure obligada a justificar el seus fins , es a dir a demostrar que hi ha un interes general darrere del projecte i ponderar els recursos necessaris per dur a terme el projecte. La Greda creu que ll no tindre en compte els recursos necessaris, els sacrificis econòmics, mediambientals, energètics i territorials portarà a hipotecar necessitats futures.

Per la Greda tot això converteix l’acte en arbitrari- “El que esta clar son els beneficis a curt plaç per les empreses constructores, però no esta tan clar l´interes general del projecte”

El projecte no demostra en cap moment la necessitat present ni futura d´aquest desdoblament.
La vía actual existent, el tram Besalú Figueres, satisfà de forma raonable i suficient és necessitats col•lectives actuals i futures (amb l’excepció de les connexions amb Figueres)

La administració estatal s’aparta, sense cap motivació, dels criteris de racionalitat del llibre blanc del transport de la Comissió Europea. La mateixa llei del sol opina que l’ordenació del territori te que estar motivat pels interessos generals als que serveix

La Greda acusa a l administració de carreteres de vulnerar es disposicions de la directiva del parlament europeu i del Consell que fan referència als efectes dels plans i programes sobre el medi ambient..
Tambe acaba recordant que tots els ajuntaments afectats, van signar un document aprobat en els respectius plens municipals en el que s´exposaba la no justificación de la necessitat del desdoblament de láctual carretera i que es solicitaba una actuación respectuosa, coherente i equilibrada amb el territorio.

Greda de la Garrotxa

El 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt

2009-09-01T23:13:00.000-07:00

El proper 13 de setembre, exercint el dret democràtic a l’autodeterminació, es farà la següent consulta als habitants d’Arenys de Munt: Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?.

Constatem que des de les institucions no s’ha explicat aquest concepte, no se n’ha fet pedagogia sobre el que vol dir el dret a l’autodeterminació, quin és el seu significat precís, i que més aviat s’ha tingut interès a deixar el concepte en una nebulosa.

El Diccionari de la Llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2007) defineix el terme autodeterminació de la següent manera: 1) Acció de decidir per un mateix. 2) Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu futur polític. El dret dels pobles a l’autodeterminació.

Què és i que implica l’autodeterminació?
El dret a l’autodeterminació podria ésser explicat com el principi democràtic segons el qual una comunitat humana, un poble, una nació, dins un marc territorial concret, decideix lliurement el seu destí adoptant un determinat tipus d’organització política i, arribat el cas, esdevenint un Estat independent.

En un Estat legalment constituït, el dret a l’autodeterminació seria el reconeixement del dret a decidir, lliure i democràticament, que té un poble o nació per tal de poder corregir situacions de dominació política, econòmica o militar, que el puguin afectar.

Aquest dret hauria de permetre a un poble o nació poder viure lliurement i en igualtat de condicions amb els altres pobles del món. L’exercici del dret a l’autodeterminació és, doncs, un dret fonamental, una base sòlida on construir uns estatuts jurídics de drets humans, per la qual cosa esdevé un dret humà elemental.

L’autodeterminació al llarg de la història
El primer document que esmenta aquest dret és la Declaració d’Independència dels EUA del 1776. Formulat de manera més precisa, a proposta de Vladimir I. Lenin el concepte d’autodeterminació apareix en el Congrés dels Bolxevics de 1913, on s’aprova una resolució favorable a l’exercici del dret d’autodeterminació, amb l’aclariment que per autodeterminació s’entén el dret de separació política i de constituir estats nacionals independents. De tota manera, el comunisme soviètic considerà el dret a l’autodeterminació com un element fàctic, supeditat al valor estratègic superior de la revolució socialista.

Després de l’acabament de la I Guerra Mundial, semblà que s’imposava en el món el concepte del dret dels pobles a l’autodeterminació, d’acord amb els catorze punts del president dels EUA W.Wilson (1918) i de la Conferència de Pau de París (1919-20).

A l’acabament de la II Guerra Mundial (1945), es produïren tot un seguit de lluites antiimperialistes en el Tercer Món per tal d’eliminar el jou colonial, i que són conegudes com el procés de descolonització. En aquest context, l’ONU declarà el 1960 que tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació, i donant així suport jurídic a les lluites d’alliberament dels pobles d’Àsia i Àfrica.

L’autodeterminació a Catalunya
A Catalunya, el concepte polític del dret a l’autodeterminació apareix, encara que formulat de forma poc precisa, a inicis del segle XIX, amb els plantejaments del republicanisme federal.

El primer text polític que, recollint el dret a l’autodeterminació, advoca per la independència política, és la Constitució Provisional de la República Catalana (l’Havana 1928), que té 36 títols dividits en 302 articles. El text fou redactat i presentat com a ponència pel montblanquí Josep Conangla i Fontanilles a l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, que se celebrà a l’Havana amb l’assistència de Francesc Macià els dies 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre de 1928. Amb aquest text es va voler donar una visió dels drets, de les garanties, del caràcter i de l’organització estatal de la futura Catalunya independent. Alhora, fou un exercici per a bastir les bases jurídiques per a una independència real.

D’aquesta Constitució Provisional de la República Catalana en volem recordar, pel seu interès i la seva claredat conceptual, l’article primer del títol primer, que tracta del règim polític de Catalunya. Diu així : Art I.- El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política, es constitueix en estat independent i sobirà, i adopta com a forma de govern, la república democràtic- representativa.

Tres anys més tard, el 14 d’abril de 1931 Francesc Macià proclama la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica. La manca de suport militar a la iniciativa de F. Macià i una actitud ambigua per part de bona part del polítics del seu entorn, obliguen a la negociació, a fer marxa enrere de la proclama inicial i a acceptar la fórmula d’un Estatut que haurà d’ésser aprovat pel govern de Madrid.

En el preàmbul de l’Estatut de Núria de 1931, s’hi diu: La Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya en la redacció del projecte únic d’Estatut, ha partit del dret que té Catalunya com a poble, a l’autodeterminació. Aquest punt retornà retallat des de Madrid i, per tant, no s’incorporà al text de l’Estatut de 1932.

A l’acabament de la II Guerra Mundial, el 14 d’abril de 1945 la Delegació del Consell Nacional Català als EUA presenta a la Conferència sobre Organització Internacional, realitzada a Sant Francisco (Califòrnia), una Apel•lació a les Nacions Unides. En aquesta Apel•lació, Catalunya demana que siguin reconeguts els seus drets com a nació, per tal que Catalunya, exercint el seu dret a l’autodeterminació, pugui lliurement unir-se a la reorganització de la Península Ibèrica.

L’autodeterminació i l’Assemblea de Catalunya
L’Assemblea de Catalunya, va esdevenir una plataforma unitària antifranquista que, entre els anys 1971 i 1977, agrupà pràcticament tots els partits polítics catalans -des de l’extrema esquerra fins al centre- les organitzacions sindicals i socials del país, i que organitzà importants mobilitzacions de masses. En el punt tercer de la seva declaració de principis s’hi demana: El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l’Estatut de 1932, com a expressió concreta d’aquestes llibertats a Catalunya, i com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació. És d’agrair la precisió terminològica d’aquest tercer punt que, després, amb el pas del temps i les grans rebaixes de la transició, es féu fonedís en textos posteriors per “políticament incorrecte”, ja que només serà recollit el primer paràgraf d’aquest tercer punt. És un exercici interessant de remarcar com en infinitat d’articles i treballs elogiosos sobre l’Assemblea de Catalunya, com a força unitària de tot el ventall polític català del període de la transició, s’hagi deixat de banda la seva reclamació explícita del dret d’autodeterminació.

Les Nacions Unides i el Parlament de Catalunya
El dret d’autodeterminació fou recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU (1951), i el 19 de desembre de 1966, l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU proclamà el dret a l’autodeterminació que té qualsevol poble.

El nostre màxim òrgan legislatiu, el Parlament Català, en les seves resolucions del 12 de desembre de 1989 i del 27 de setembre de 1991, ha proclamat el dret a l’autodeterminació com a imprescriptible i irrenunciable, i s’ha reservat el dret a exercir-lo, quan ho consideri convenient. El mateix féu el Parlament d’Euskadi en la seva resolució de 15 de febrer de 1990.

Nosaltres, com a catalans nacionals, ens hem de vincular a la defensa de l’exercici del dret democràtic a l’autodeterminació, per tal que, amb total llibertat, puguem decidir com a poble sobre el nostre present i el nostre futur.

Arenys de Munt, (Països Catalans) agost 2009

La ruptura democràtica pendent

2009-09-01T23:09:00.000-07:00

Al llarg de les darreres dècades hem assistit al total descrèdit de la transició. Primer foren els dissidents exclosos del joc polític. Posteriorment els historiadors ja vam evidenciar les misèries de la reconversió del franquisme en una democràcia superficial. Finalment, el cor creixent de crítics va incorporant alguns dels seus protagonistes decebuts amb el que s'ha viscut com un frau monumental. Entre els darrers, el filòsof i antic senador socialista Rubert de Ventós, convertit a l'independentisme després que el seu amic Pasqual Maragall, en recuperar l'«Escolta, Espanya» del seu avi, fos lapidat i defenestrat entre la indiferència general.

Precisament el linxament de Catalunya en el trienni convuls 2003-2006 ha fet que l'independentisme es desplaci des dels marges fins al centre polític i social. La virtut inconfessable del nou Estatut fou posar a prova els límits de l'«estat profund» espanyol, és a dir, aquell qui controla subterràniament institucions i opinió pública, i que ha permès constatar l'estret i trampós terreny del joc polític. Els resultats, amb o sense sentència, són clars. Les esperances que una Espanya democràtica superés la llarga nit del totalitarisme i pogués resoldre les assignatures pendents (absència de cultura democràtica, desigualtats socials insostenibles i desencaixament nacional) s'han esvaït del tot. En el seu lloc, una Espanya lampedusiana, en afortunada expressió de l'historiador Bernat Muniesa, on la transició ha esdevingut la continuació del franquisme per altres mitjans. Un país amb un cap d'estat nomenat a dit per un assassí en sèrie. Una constitució prou flexible per tal que les elits actuals, amb cognoms coincidents amb els de la cruzada, imposin una interpretació sempre d'acord amb els seus propis interessos.

Explicava el sociòleg Joaquín Arango, en un dels esmorzars de la Fundació Jordi Pujol, que en la relació Catalunya-Espanya s'enverina a partir d'una constatació. Per a molts espanyols no és tolerable la idea de Catalunya com a nació. És possible ampliar ad infinitum la quantitat de competències d'un govern autònom, sempre que no es produeixi un reconeixement explícit, especialment en l'àmbit simbòlic i lingüístic, perquè això posaria en crisi el monoteisme de la nació única. És més, els fets han demostrat que bona part dels espanyols estarien disposats a limitar les llibertats democràtiques per preservar la unitat de la seva nació. No hi ha millor exemple que la pervivència del temut Tribunal de Orden Público sota la postmoderna denominació d'Audiencia Nacional, capaç de perseguir idees, impedir manifestacions o intimidar humoristes. La llei de partits n'és un exemple transparent. En altres termes, l'extermini de l'Espanya republicana, duta a terme per l'«estado nuevo» de 1939, ha acabat imposant un ordre legal i ideològic generador d'una fragilitat democràtica tàcitament acceptada per la societat espanyola.

El rampant independentisme s'ha d'interpretar no pas com un revifament del nacionalisme (com a molts intel·lectuals espanyols els agrada creure), sinó per l'evidència d'una democràcia incompleta, relativa i fràgil, que posa en perill llibertats d'expressió, reunió i, per descomptat, desconeix el principi d'autodeterminació. Un sistema, a més, fonamentat en una estructura política de repartiment del poder que interfereix en la idea de sobirania popular i dissenyat expressament per a la perpetuació d'un ordre polític amb pocs beneficiaris i una munió d'exclosos.

Per tot plegat, Catalunya, amb una memòria i cultura democràtica més profunda, que, a diferència de l'espanyola, no sorgeix de les estructures de la dictadura, sinó de la base i la mobilització ciutadana expressada amb rotunditat amb l'antiga Assemblea de Catalunya, està deixant de creure en la Constitució i l'estat. I considera que potser ha arribat el moment de fer la ruptura democràtica pendent del 1977. En aquest punt, és difícil que les institucions catalanes, que al cap i a la fi van acceptar i participar d'aquest ordre, puguin fer gran cosa, com va demostrar el Parlament en no acceptar la ILP d'un referèndum sobiranista.

És per això que, més enllà de plataformes diverses, calgui plantejar-se veritablement la constitució d'una nova Assemblea de Catalunya que des de fora lideri un procés de separació, car aquest sembla l'únic que ens pot protegir d'un antic imperi perifèric, com el rus o el turc, on la democràcia representa més un bonic i voluble embolcall que un sentiment sincer.

Per una mobilització nacional a favor de les llibertats!

2009-09-01T23:06:00.000-07:00

Que a l'estat espanyol bufen tambors de guerra des de temps immemorials és cert, i que els Països Catalans som un objectiu prioritari dels seus aparells repressius policials, militars, judicials, polítics...és també una realitat.

L'estat territorial sorgit de la reforma del règim franquista és avui una realitat sostinguda a base de fal·làcies i artificis, un estat espanyol unit per la força de les armes, per unes lleis injustes creades a mida i per un poder polític, mediàtic i econòmic asfixiant, una llosa que ens ofega com a poble, culturalment, políticament, econòmicament, socialment.

Les oligarquies castellanes, amb el suport beneplàcit i ceg de la burgesia local, es van encarregar de pactar un model d'estat que blindava l'estat castellanocèntric, un model d'estat progressivament descentralitzat ( administrativament, és clar) que acontentés amb quatre engrunes a la dreta regionalista i a la pregressia folklòrica, una operació enginyosa que a desgrat seu ha fracassat rotundament als Països Catalans.

El pes de la història s'ha encarregat de demostrar a tothom que l'estat espanyol és inviable, i que el vigor de les reivindicacions catalanes no només no ha afluixat sinó que augmenten cada cop més. Ras i curt, avui en dia ja ningú s'empassa aquesta fal·làcia de l'Estat de les Autonomies, som una Nació, petita però digna, i no volem ser una simple llei orgànica tramitada per una colla de diputats d'un Parlament que ens és aliè, i que actua sota les premisses d'una Constitució que va ser pactada per feixistes i traïdors, una constitució que cada dia ens apunta amb les armes del seu article segon.

Els Estatuts d'Autonomia, que han trossejat el nostre país en una colla d'àmbits territorials, aïllats comunicacionalment, culturalment...entre si, no són més que cartes atorgades, textos jurídics limitats, que ens permeten ballar sardanes i jotes, menjar mongetes i paelles i poca cosa més. Els estatuts i les seves successives reformes són joguines per tenir-nos distrets, per anar fent la viu-viu i fer mans i mànigues per assimilar-nos, diluir-nos políticament, econòmicament, anorrear-nos culturalment, reduir-nos a una simple realitat folclòrica, una mena de curiositat de parc temàtic, una icona comercial, un souvenir.

L'actual Estatut vigent al principat de Catalunya, aprovat fa tres anys pel Parlament de Catalunya, tramitat i rebaixat més tard pel Congrés de Diputats i recorregut pel PP i no sé quants partits i CC.AA més, no és més que això, una carta atorgada, pura inutilitat, una eina obsoleta, rovellada, buida..i no serveix per res.

Malgrat que ara el Tribunal Constitucional espanyol ( un altre braç de l'estat espanyol, en aquest cas jurídic) en breu dicti sentència a petició dels recursos presentats, i que les forces polítiques autonomistes cridin ara a sortir al carrer en la defensa de l'Estatut dels "catalans", no ens hem d'enganyar. L'Estatut vigent no cal defensar-lo, el que hem de fer és maldre per destruir-lo, i per deixar-nos de romanços i punyetes i avançar cap a l'horitzó de llibertat nacional que ens mereixem, que ja toca. Ara toca reivindicar amb més fermesa i força que mai l'autodeterminació del nostre país, dels nostres països, que van de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Res d'estatuts, volem la independència, i la volem ara mateix, millor avui que demà.

Es consolida així l'esgotament i la mort de la via estatutària i s'obre una nova conjuntura que hauria de cristal·litzar en un escenari de llibertats democràtiques, un escenari en que el subjecte polític català hauria de poder expressar en llibertat i sense coaccions la voluntat del seu esdevenidor, del seu futur.

En aquest nou escenari que poc a poc s'està formant, crec fermament i de tot cor que l'esquerra independentista ha de jugar el paper que li pertoca, que no ha de ser cap altre que el d'esperonar a la mobilització, de dinamitzar els sectors populars als quals aspira a representar i alliberar. Ens pertoca destriar el gra de la palla i assumir amb valentia i coratge el paper de tirar del carro, de pujar el llistó i intentar que aquest poble ens segueixi i s'apunti a l'aposta per la llibertat nacional i social.

I encara crec amb més convicció que mai que la CUP ha d'assumir aquest paper, en estreta col·laboració amb el conjunt de l'EI, avui la CUP ha de sortir al carrer ( més enllà de les diades assenyalades) a deixar clar que els estatuts no són cap solució i que la solució al conflicte nacional i social que hi ha als Països Catalans passa per exercir el nostre inalienable dret a l'autodeterminació, del conjunt de la nació.

A la passada Assemblea Nacional la CUP va acordar que no es participaria a les properes eleccions autonòmiques principatines, agradi o no a tothom cal respectar i assumir aquesta decisió. Però jo sóc del parer que la CUP no ha de ser únicament una suma de candidatures que desenvolupen una feina institucional en una peça que forma part de l'engranatge de l'estat: el municipi.

Voldria, en aquest sentit, fer una crida a tots i totes les participants de diferents cup's i candidatures locals, a les diferents sectorials i organitzacions que integren el nostre moviment; fer una crida sincera a la participació activa en la CUP com la sigla més referencial i amb més possibilitats de crèixer que tenim, que hem creat entre tots i totes. Crec que hauríem de fer un exercici d'entesa i arribar a l'acord de convertir la CUP definitivament en l'organització referencial i compartida que ens ha de permetre encendre la flama, una flama alimentada per múltiples guspires, sense les quals la flama grossa s'apagaria.

La CUP és i ha de ser molt més que participar en processos electorals, siguin municipals o autonòmics o europeus; entenc que la CUP ha de prioritzar també, i amb més força que mai, l'acció i agitació al carrer, aportant alternatives, creant discurs, generant complicitats, visualitzant-se clarament al costat de les lluites populars...al marge dels processos electorals, que són altres àmbits d'incidència, i que en el nostre cas i per la opció de ruptura que defensem, han d'estat supeditats a l'acció política mobilitzadora.

Visualitzar la CUP en una moblització per l'autodeterminació podria, al meu entendre, visualitzar massivament el conjunt de reivindicacions de l'EI. Fa uns anys hi va haber l'experiència de la CUA, en la que jo em vaig bolcar al 100%, i vist en perspectiva l'experiència va ser positiva però em dóna la sensació que la proliferació de sigles no ajuda a cohesionar ni a donar a conèixer el nostre projecte rupturista.

Des que vaig començar a militar ( en diferents àmbits) fa una pila d'anys he vist desfilar no sé quantes plataformes...que finalment han restat en l'oblit i la dissolució més absolutes, per això crec que la fòrmula de crear plataformes no és prou productiva. I en aquest sentit penso que l'aposta més prioritària pel moviment és projectar i potenciar una sigla referencial com és la CUP, entre d'altres.

Una onada sobiranista sacseja el nostre país, o una part d'ell, aprofitem-la doncs, sortim al carrer, convidem al poble a afegir-se a nosaltres, convidem-lo a mobilitzar-se, a subvertir-se, fem de la CUP l'alternativa necessaria, convertim-la en l'eina que el nostre poble necessita, que està demanant a crits, assumim el repte i els riscos; de vegades les revolucions fracassen i sovint l'intent acaba en frustració però només qui ho intenta pot perdre, qui no ho intenta perd segur, i trobo que la independència i el socialisme bé que s'ho valen.

La TDT com a coartada per espanyolitzar l'espai comunicatiu de l'anomenat estat espanyol

2009-08-23T01:14:00.001-07:00

La implantació de la TDT, que és una bona coartada per a l'operació política, fa patent aquesta jerarquia territorial: en el paquet de canals o programes rebem obligatòriament tots els nacionals. A Olot o a Ripoll rebien sis o set canals: ara, amb la TDT, en reben uns trenta, amb molt bona qualitat, això sí pràcticament tots en espanyol. Hi hem guanyat? Zapatero, optimista i venedor de mena, ho resumiria amb un eslògan com aquest: adéu TVE, visca la televisió espanyola!", manifesta Josep Gifreu a l'edició d'avui d'El Punt.

En aquest article Gifreu diu que "el govern de Zapatero havia d'emprendre accions. I va aprovar en consell de ministres (26 de juny) un anomenat Anteproyecto de ley general de la comunicación audiovisual, que acaba d'iniciar els tràmits al Congrés i espera fer aprovar potser l'octubre. Els incauts podrien pensar que ara sí, ara es posarà una mica d'ordre i de racionalitat en el canviant i digitalitzat món de la ràdio, la TV i els nous serveis a l'estat. Vanes esperances. Compareu aquest text amb el de la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya (de 29 de desembre de 2005): un abisme. Això sí, almenys s'hi preveu –per fi– la creació d'una autoritat espanyola independent, el Consejo Estatal de Medios Audiovisuales (CEMA).

Ara bé, no poden amagar que el centre capital de l'interès polític continua sent la televisió, el mitjà de mitjans, el que dóna poder i menjar, i que continua suscitant entorn d'un 90% de seguiment de les audiències. ¿Com quedarà reubicada, doncs, la TDT en el nou sistema d'ordenació previst? Més clar: ¿com quedarà distribuït el poder televisiu en el nou escenari digital de l'Estat? ¿Canviarà alguna cosa substancial? Sí i no.

Sota la batuta de ferro de la vicepresidenta Fernández de la Vega, el govern de Madrid ja ha adoptat decisions importants en televisió sense esperar l'aprovació d'aquesta llei general. Per què? ¿Quina justificació poden adduir per fer aprovar a corre-cuita mesures tan importants com la fusió de cadenes estatals (camuflada en la llei de 3 de juliol, de mesures urgents en matèria de telecomunicacions) o la supressió de la publicitat a TVE (en tramitació al Congrés a partir del ple del 8 de juliol)? Costaria d'entendre si no fos que ja estem avesats al caos interessat de les polítiques de la comunicació de PSOE o PP, preses a discreció segons interessos conjunturals i sense tocar res d'essencial del model de control unitari sobre la ràdio i la TV a tot l'Estat.

¿Per què no han procedit a crear fa anys una autoritat independent de l'audiovisual? Senzillament, perquè no interessava al PP ni al PSOE de ser fiscalitzats en una matèria tan sensible a les expectatives electorals. Sense haver promogut cap mena de consulta pública, ara tot són corredisses per complir, segons sembla, els terminis (desembre 2009) de transposició de la directiva europea de 2007 sobre mitjans audiovisuals. Res d'estrany que el conjunt de mesures recents hagin estat qualificades d'improvisades i arbitràries per diferents partits.

Tanmateix, no tot és improvisació. Darrere el desgavell aparent hi ha una estratègia ben calculada de llarg recorregut. El govern de Zapatero sembla actuar en tres direccions complementàries. Primera, crear i afavorir cadenes amigues, tot desactivant el recel de les enemigues, amb favors com l'eliminació de competidors en el mercat publicitari (TVE i possiblement les públiques autonòmiques). Segona, fer prevaler la unitat de mercat espanyol i en espanyol dels grans operadors o prestadors dels serveis audiovisuals. I tercera, reconduir les vindicacions nacionals de ràdio i TV de les nacions no castellanes de l'Estat en reclamacions purament regionals i regionalistes.

Resultat final? Serà molt més que una reforma. Serà la refundació del model televisiu de l'Estat, ideat ja en bona part pels governs del PSOE dels vuitanta. És a dir, un model de televisió amb grups de canals –ara la llei en dirà «prestadors de programes»– que es defineixen per la seva cobertura territorial, no per la seva vinculació a una llengua i una cultura. Uns són nacionals, i per tant tenen el dret –i el deure, no ho oblidem!– de cobertura de tot l'Estat (per descomptat) en espanyol. Uns altres són autonòmics, amb certa autonomia fins i tot lingüística, si és el cas. I uns tercers, locals. Televisions de primera, de segona i de tercera.

La implantació de la TDT, que és una bona coartada per a l'operació política, fa patent aquesta jerarquia territorial: en el paquet de canals o programes rebem obligatòriament tots els nacionals. A Olot o a Ripoll rebien sis o set canals: ara, amb la TDT, en reben uns trenta, amb molt bona qualitat, això sí pràcticament tots en espanyol. Hi hem guanyat? Zapatero, optimista i venedor de mena, ho resumiria amb un eslògan com aquest: adéu TVE, visca la televisió espanyola!"

Llibertat de Premsa

2009-08-16T00:50:00.001-07:00

La darrera cacicada del Govern central amb la TDT de pagament és un reflex més dels opacs llaços d'interès existents entre el poder polític i les empreses de comunicació. El problema no s'ha de centrar en un grup concret, perquè la corrupció en aquest àmbit és general.

De fet, els que ara critiquen el Govern i el grup de comunicació que ha rebut els seus favors, porten llargs anys prosperant a costa dels beneficis del mateix partit que ara està al poder a l'Estat espanyol.

Passa exactament el mateix a les comunitats perifèriques. L'enllaç entre interessos financers, empresarials, polítics i informatius, entre els grups de comunicació, el poder, els partits i les institucions és tot un exemple de corrupció política, econòmica i informativa.

En aquest aspecte, Catalunya és una de les comunitats que està als primers llocs d'aquest tipus de corrupció. El denominat oasi català oculta sota la suposada calma de les seves aigües una autèntica claveguera pestilent d'interessos inconfessables.

Per descomptat, molts periodistes competeixen entre ells per assegurar-se els primers llocs a l'hora de rebre els beneficis que produeix la corrupció informativa. Sense el protagonisme de molts periodistes, aquest negoci no seria viable.

A partir d'aquest escenari, els periodistes, els mitjans de comunicació, els partits, els governs i les institucions, es proclamen com els insubornables i únics defensors de la llibertat d'expressió, de la llibertat de premsa.

Des de les poltrones de la corrupció, aquests defensors de la llibertat de premsa carreguen amb santa ira contra sistemes polítics, actuacions i països que, al seu parer, vulneren el seu sagrat dret a la llibertat de premsa.

S'ha produït amb Veneçuela. És lògic, perquè el règim veneçolà està intentant solucionar la situació de misèria produïda per molts anys d'espoli realitzat per les empreses i governs que dirigeixen aquests defensors de la llibertat d'expressió.

Hugo Chávez, que està intentant que els veneçolans tinguin menjar, educació i sanitat, és una autèntica obsessió per als nostres democràtics defensors de la llibertat de premsa. Entre d'altres coses, perquè els coneix bé i sap que són uns farsants. Uns farsant que poden arribar a ser molt perillosos.

Aquests defensors occidentals de la llibertat de premsa diuen que a Veneçuela no es respecta aquesta llibertat. Fa anys, haguessin tingut alguna credibilitat, però actualment, només els creuen els que són com ells.

Oculten moltes coses. Per exemple, que en l'últim cop militar contra Chávez, els propietaris dels principals mitjans de comunicació i els periodistes que els dirigien eren part dels colpistes.

Aquests empresaris i aquests periodistes conspiraven amb els militars colpistes, i durant les hores en què van intentar el cop, van utilitzar les xarxes tecnològiques i de comunicació dels seus mitjans per coordinar l'acció d'aquests militars, amb el suport de les ambaixades dels EUA i de l'Espanya d'Aznar, entre d'altres.

Molts d'aquests empresaris i periodistes segueixen als seus llocs. I des d'aquí, els que cobren del poder per manipular la informació, els que fan fortunes mitjançant els seus lligams amb lobbies polítics i empresarials, els que des d'un costat i des de l'altre han convertit el periodisme en una forma més de corrupció, són els que desqualifiquen el règim veneçolà. En nom de la llibertat de premsa, és clar.

Perdonin que, davant de tanta farsa, davant de tanta indecència i davant tant cinisme, acabi aquestes reflexions evocant una frase de Federico Trillo, fa anys, davant una situació que li sorprenia: "Manda huevos".

La campanya "Catalans sense Fronteres" compta amb més de 800 adhesions

2009-08-06T05:47:00.001-07:00

350 anys del Tractat dels Pirineus: 350 anys de resistència

De moment, un total de 822 adhesions s'han sumat la campanya promoguda per Òmnium Cultural i la Federació d'entitats en defensa de la llengua i la cultura catalana impulsen la campanya “Catalans sense Fronteres” per commemorar els 350 anys del Tractat dels Pirineus a través d’un treball continu amb entitats de la Catalunya Nord i del Principat. La campanya te un doble objectiu: divulgar i donar a conèixer aquest fet històric entre la població general i iniciar nous projectes de relació entre entitats i institucions del nord i el sud de l'Albera. El primer pas ha estat l'elaboració un manifest distribuït entre entitats i persones físiques per tal de recollir adhesions i enfortir vincles entre entitats i persones del nord i el sud.

Fa 350 anys el Tractat dels Pirineus va segellar el final d’una guerra partint el territori dels catalans entre dos estats: Espanya i França. Aquest fet va suposar una repressió cultural i lingüística que, malgrat tot, no ha aconseguit fer desaparèixer la catalanitat d’aquests territoris.

Manifest

ELS CATALANS NO TENIM FRONTERES

Fa 350 anys el Tractat dels Pirineus va segellar el final d’una guerra partint el territori dels catalans entre dos estats, Espanya i França, dos estats que han intentat durant aquests 350 anys de desfer la catalanitat en favor de les seves anomenades cultures i llengües “estatals”. Malgrat tot, la repressió cultural i lingüística exercida des de fa tants anys no ha aconseguit fer desaparèixer la catalanitat d’aquests territoris. A banda i banda de la frontera els catalans han mantingut les seves tradicions, la cultura i la llengua. Si a finals del segle XIX vam impulsar una renaixença esplendorosa des del punt de vista cultural, en aquests inicis del segle XXI estem davant d’un nou impuls dels vincles de caire econòmic.

Els catalans podem constatar que 350 anys de frontera no ens han separat mai del tot, i que ara mateix creix dia a dia la voluntat dels catalans per esborrar aquesta frontera i treballar plegats en el marc de la Unió Europea, constituint un dels pols comercials, culturals i socials més rics del sud d’Europa.

Amb aquesta vocació de futur, d’un retrobament sense fronteres, fem una crida a les entitats de la societat civil, a les empreses, a les persones que es preocupen per la llengua, la cultura i el país.

Els catalans no tenim fronteres. Tenim un país que creix a cada poble, a cada comarca, a cada iniciativa que emprenem junts. I junts ens comprometem a lluitar per desfer les barreres que encara separen els Països Catalans.

Dures crítiques de Santi Santamaria contra la posició del Parlament sobre els transgènics

2009-08-06T05:45:00.001-07:00

El cuiner Santi Santamaria ha atacat amb duresa la postura del Parlament del Principat després que aquest organisme autonòmic descartés prohibir els cultius transgènics a Catalunya, tal i com s'ha fet a diversos països europeus en un decisió democràtica col.lectiva. El famós cuiner ha declarat sense embuts que "Es tracta d'una burla a la democràcia". No és el primer cop que Santamaria s'ha manifestat contra els transgènics, però en aquesta ocasió qüestionen el sistema institucional actual, que s'encarrega de limitar les decisions democràtiques per afavorir els interessos privats de certes multinacionals.

Durant els cursos d'estiu de la Universitat Complutense a El Escorial Santamaria ha recordat que ni tan sols es va poder debatre el tema a la cambra catalana, en impedir-ho les esmenes al text presentades pel PSC, CiU i PP.

Les declaracions del cuiner, sobre les quals ahir Catalunya Ràdio va informar de forma fugaç i avui TV3 n'ha fet un breu comentari, no han merescut el ressò de la premsa malgrat la duresa de les seves afirmacions, que qüestionen el caràcter democràtic del règim actual.

Santamaria va lamentar que al Parlament no s'hagi debatut un tema que considera de gran interès per als ciutadans, per a la seva salut i per als seus interessos. Una actitut governamental que ha qualificat "d'escarni a la democràcia de base", després que "més de 100.000 persones hagin firmat una proposta de llei popular per declarar Catalunya com a país lliure de transgènics com ara França i Itàlia i que les forces parlamentàries hi presentessin esmenes a la totalitat".

Consensuant la mort de l'euskara

2009-07-30T23:36:00.001-07:00

El dijous 23 de juliol va saltar als mitjans bascos una notícia inquietant per als qui estimen la llengua basca i que desitgen que aquest idioma tingui un lloc en l'Europa del segle XXI. S'informava que Isabel Celáa, consellera d'Educació, derogava el decret que marcava la fi de l'euskara com a «principal llengua» de l'educació en l'àmbit infantil. Malgrat que la consellera socialista s'escudés en el fet que la iniciativa d'aquesta anul·lació procedia d'una ordre del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, el fet és que tampoc no va tenir cap inconvenient a defensar-ne la conveniència.

Per a molts observadors, el fet que aquest pas s'hagi fet en plenes vacances estivals –malgrat la crisi, el lehendakari López atorga llargues vacances al Parlament– demostra que s'ha buscat el moment adequat per introduir una mesura tan sensible. Gran part dels ensenyants fan vacances. Quan tornin a les classes el mes de setembre, es trobaran que s'haurà esfumat la condició d'idioma vehicular de l'ensenyament que fins ara havia tingut. Ara seran castellà, anglès i euskara, els tres idiomes vehiculars. Bé, vista de lluny, aquesta mesura, pot ser que a més d'un li sembli raonable. Però per als qui segueixen de prop la realitat escolar i lingüística basca, això cal veure-ho més aviat com una sentència de mort per al basc. Jo mateix tinc no pocs alumnes que han fet tota l'educació al País Basc però que no entenen una frase una mica complicada en basc. No és arriscat de pensar que aquesta nova deriva no portarà res de bo per al basc. Malgrat tot, la consellera –que no sap euskara, idioma que diu que «és molt difícil»– ha insistit que amb la introducció del nou sistema s'incorporarà la impartibilitat d'assignatures en basc per a tothom. Sembla interessant. Però el fet és que es nega a assegurar aquest pas amb un decret i deixa la decisió a les mans de cada centre, la qual cosa no ha deixat de sembrar l'alarma entre molts educadors bascos, que acusen Celáa de deixar el futur de l'idioma a les mans d'«incertes dinàmiques de consens», en lloc de complir el seu deure de reglamentar-ne l'ús.

Quant al tractament d'aquesta transcendent notícia, el Diario Vasco, proper al PP, n'ha parlat en un breu article en una pàgina insignificant del diari. Menys partidaris del camuflatge han estat els mitjans de Madrid, que, previsiblement, han parlat de la «fi de la imposició» i de la «victòria» que això suposa contra el nacionalisme. No cal dir que l'alarma que ha sembrat en mitjans nacionalistes ha estat considerable. En resum, podem parlar dels grans avantatges que tenen els governs del PSOE i del PP, que massa sovint compten amb la impagable col·laboració del sistema judicial espanyol (per molt que es digui «basc», el tribunal) per secundar la seva política. La consellera només ha hagut de fer cara de circumstàncies i acatar (encantada) el que li manen. Després sempre tindrà el fàcil recurs de continuar parlant de la «dificultat» que té l'euskara i de les «meravelles» que suposa saber l'anglès. Les Bases para el cambio democrático de la sociedad vasca, que acordaren el PP i el PSE, segueixen imparables el seu curs cap a l'homogeneïtzació de la societat basca.

Per Toni Strubell.

El Parlament de Catalunya es posiciona al costat de les multinacionals i el sector agroindustrial integrat i oblida a al poble de Catalunya

2009-07-25T02:38:00.000-07:00

El discurs del portaveu de Som lo que Sembrem, el jove pagès Alexis Inglada, ha posat en evidència als diferents portaveus dels grups parlamentaris. Amb un discurs serè i ferm ha exposat les raons que Som lo que Sembrem ha vingut aportant durant aquests mesos. Ha defensat la necessitat de posar-se al costat de l’Europa democràtica, dels països i regions que han prohibit els transgènics i han prioritzat la salut dels seus ciutadans i la conservació del seu patrimoni agrícola i medi natural. Ha tornat a denunciar “les contaminacions genètiques que es produeixen amb tota impunitat”, i la “pràctica desaparició del panís ecològic i les llavors locals que hem heretat dels nostres padrins i tenim el deure de preservar”. Així mateix ha insistit en la falta d’independència de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària, i ha reclamat la investigació pública independent dels efectes a llarg termini dels transgènics, a més de la urgència d’una investigació pública en agroecologia per a desenvolupar un altre model agroalimentari. “No sé si vostès s’han fet una imatge del futur de l’ agricultura al nostre país. Jo si que ho he fet: una pagesia sense pagesos, sense ànima”. En acabar el seu discurs, ha demanat als parlamentaris que “votin en consciència i deixin fer el debat que es mereix aquest país”.

Després de la defensa de Alexis Inglada, han anat intervenint els diversos portaveus parlamentaris que s’han posicionat com estava previst: CiU, PP i PSC han defensat les seves esmenes a la totalitat amb arguments similars, però tot i això tots han defensat que el debat és a la societat i ha de continuar al Parlament. Caterina Mieras, portaveu del PSC, ha declarat que s’ha de situar el debat des d’una “perspectiva objectiva i realista” criticant els plantejaments de la Plataforma. Som Lo Que Sembrem, ens sorprenem d’aquestes declaracions ja que els informes sobre els transgènics lliurats per part del CAPCIT (Consell Assessor del Parlament de Ciència i Tecnologia) són especialment esbiaixats i poc rigorosos, i per tant no són un bon precedent que inspiri confiança en l’ independència, transparència i rigorositat d’un futur treball parlamentari al marge de la ILP. El portaveu de CiU ha quedat en evidència amb un discurs amb manca d’informació i confusió de conceptes.

En canvi, ERC i ICV-EUA han defensat la necessitat de continuar el debat de la ILP en l‘hemicicle parlamentari i recollien la proposta de la ILP com un encàrrec que la societat fa al Parlament. En paraules de Carmel Mòdul “els transgènics no tenen lloc en seu model d’agricultura per a Catalunya” i ha defensat que la ILP ha estat jurídicament impecable.

El resultat de la votació ha estat 94 vots a favor de l’esmena a la totalitat, 34 vots en contra i una abstenció.

Un cop els membres de la plataforma han sortit fora de l’hemicicle del parlament, han rebut un gran suport de 150 persones que han presenciat el discurs del ple des de fora el Parlament amb ovacions de “Visca la Terra i mori el mal govern” i s’ha cantat l’himne dels Segadors. Finalment han valorat molt positivament la feina feta des de 2007 fins avui i proposen continuar treballant. Un pas immediat serà la presentació d’un contenciós administratiu per què no s’ha concedit dret a rèplica en el Parlament com ordena la normativa de Iniciatives Populars.

SOM LO QUE SEMBREM

Ernest Espinós deixa la Federació de Veïns de Sabadell per dedicar-se plenament a la CUP

2009-07-25T02:37:00.000-07:00

L'expresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Sabadell, Ernest Espinós, s'ha desvinculat definitivament d'aquesta entitat després de treballar en ella durant més de 25 anys. Espinós ha decidit sumar-se així plenament, com ja havia anunciat, a la CUP, un suport que ja va fer visible el passat més de març quan es va presentar l'agrupació sabadellenca després que aquesta s'hagi desvinculat de l'Entesa per Sabadell.

Espinós ha reconegut que durant bona part de la seva trajectòria se l'ha acusat d'estar vinculat a determinats partits, especialment amb els cívicopolítics i, per això, considera que ara és necessari separar-se de la federació per continuar treballant des de la política que no hi hagi interferències entre una activitat i el moviment veïnal.

Segons ha explicat a Ràdio Sabadell, feia temps que pensava donar aquest pas perquè "després de 25 anys crec que havia de continuar treballant pel moviment veïnal des d'una altra plataforma". La plataforma escollida, doncs, és aquest partit que s'autodefineix com independentista i d'esquerres, i que es proposa treballar des de l'àmbit local per assolir els seus objectius polítics.

Espinós considera que el projecte de la CUP és "engrescador" i ha afegit que actualment està molt involucrat al procés participatiu per definir un nou model de passeig de la Plaça Major, especialment en la seva vessant més cultural, de manera que la seva marxa de la FAV no representarà una davallada de la seva activitat pública. Sobre la seva marxa de la Federació, Espinós ha explicat que ell sempre ha cregut que "no hi ha ningú imprescindible" de manera que espera que el treball de la federació continuï fent-se amb la col·laboració de tots els membres que formen aquesta agrupació d'entitats veïnals. No obstant això, l'expresident de la federació ha remarcat que ell sempre tindrà una relació d'amistat amb els membres de la federació i sempre tindrà una simpatia especial pel moviment veïnal.

La Generalitat vol jardiners en comptes de pagesos

2009-07-15T15:02:00.000-07:00

Em resulta difícil d’imaginar que un dia al Servei Català de Trànsit se li acudís prohibir que els treballadors de la SEAT no poguessin anar a treballar els caps de setmana per evitar que col·lapsessin les carreteres de l’àrea metropolitana i no permetessin als seus habitants gaudir d’un mes que merescut cap de setmana. Em resulta també difícil també d’imaginar que la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis prohibís el subministre elèctric a les hores de màxima insolació per evitar els incendis forestals basant-se en què les línies d’alta tensió han estat l'origen d’alguns d’ells.

Deu ser molt més fàcil que aquest Govern d’esquerres publiqui el gener d’aquest any una resolució al DOGC on es prohibeix als pagesos circular en tractor en dies festius o, com ha fet el juliol d’aquest any, l’ús de maquinària agrícola entre la una del migdia i les 5 de la tarda. Com si les pomes no s’hagin de collir els festius, els porcs hagin de fer un dejuni voluntari per aprimar-se o els pagesos es puguin prendre unes hores de descans en plena sega.
És més fàcil fer resolucions o decrets que afectin els pagesos que representen menys del 3% de la població activa i que, a banda, es troben lluny de la capital de Principat que, per exemple, molestar dues grans multinacionals amb forts interessos econòmics. El Govern de la Generalitat demostra un cop més aquesta estúpida visió urbanita i barcelocèntrica que sembla relegar a la funció de jardiners de les seves terres de cap de setmana els pagesos.

De pagesos perseguits i governs extraterrestres

2009-07-13T00:02:00.000-07:00

La classe política cada cop està més allunyada de la ciutadania”. Aquesta frase, que segur que heu sentit mil cops, té una particularitat destacable respecte a altres idees repetides fins a l’avorriment per tertulians, columnistes i altres opinadors professionals: és veritat.

si l’allunyament entre la ciutadania i la classe política és un fet cada cop més evident arreu del país, a les comarques rurals aquest distanciament està adquirint dimensions gegantines. Ahir circulant per la carretera em va cridar l’atenció aquesta imatge:

Al fons un incendi crema el terme d'Oliola mentre, al centre de la foto, tocant la carretera, davant la columna de fum, uns operaris s'afanyen en instal·lar una carpa per a que aquest diumenge el president Montilla pugui inaugurar, sense que li toqui el sol a la closca, el rec d'un tros de trumfos. La carpa en qüestió és just davant del trencant de la carretera de Vilanova de l’Aguda. En aquest municipi, a la mateixa hora, hi havia un altre incendi. Digueu-me demagog, si voleu, però... cal muntar una carpa durant no sé quantes hores per a que els professionals de la política puguin estar una estoneta a l’ombra mentre inauguren el rec del Segarra Garrigues tot menjant canapès? Si volen apropar-se a la pagesia podrien aguantar una estoneta sota el bat de sol, si convé amb un bon barret, no? O potser el barret només se’l posen quan són a sota unes altres carpes, que tenen molt més apamades, tot fotent-se finos i pescaíto frito i ballant sevillanes? En tot cas la imatge és prou clara: per un costat la classe política -la carpa instal·lada expressament per a l'ocasió- i per l'altra els problemes de la gent i del territori -en aquest cas, el foc.

Mentre rumiava en tot això, he sentit per la ràdio una notícia que m’ha acabat de convèncer que aquest govern regional és una format per una colla d’extraterrestres: ara resulta que han prohibit segar al mig del dia! Una prohibició en consonància amb altres genialitats amb les que la ídem principatina ha obsequiat als pagesos i ramaders d’aquest tros de país. Aquí en teniu dues: la prohibició de circular amb els tractors els dies festius –no fos cas que molestessin als pixapins- i l’anunci de multes per als ramaders que no donin joguines als porcs.

Que al partit majoritari del govern de presumpta entesa se li’n refotin els pagesos catalans no és massa estrany; al cap i a la fi no tenen massa vots en el sector. De la posició d’ICV tampoc cal sorprendre- se’n massa: els pagesos catalans no són prou multicultixupiguiais per a merèixer l’atenció de Saura i companyia. Costa més d’entendre el silenci d’Esquerra davant les barrabassades constants conta la pagesia. A diferència dels seus socis, els republicans sí que tenen arrelament en comarques amb un fort pes agrícola i ramader; ells sí que poden perdre vots al territori com a conseqüència d’aquesta estúpida visió urbanita del govern catalunyès. Encara que, ben pensat, potser ja es fan a la idea de que aquests vots ja els tenen perduts....
.
Més tard he pogut escoltar com un representant de la Unió de Pagesos, davant l'anunci de la prohibició de segar en les hores de més calor, ha argumentat molt hàbilment que també hi ha incendis provocats per línies elèctriques i que, en conseqüència, també caldria tallar el subministrament elèctric en les hores de més perill d'incendi. Irresponsable! Que no s'ha parat a pensar que si tallessin la llum als despatxos oficials es quedarien sense aire condicionat? Per cert, ara que hi penso, no sé si n'hi deuen haver posat d'aire condicionat a la carpa del tros de trumfos?

Manifestació de 'Som lo que sembrem' contra la negativa a debatre els transgènics

2009-06-24T02:15:00.001-07:00

PSC, CiU i el PP van impedir fa algunes setmanes que el Parlament del Principat discutís la qüestió dels transgènics. Per aquest motiu la Plataforma "Som lo que sembrem" ha convocat per a diumenge una manifestació a Barcelona sota el lema 'Democràcia, salut i bons aliments'. La seva Iniciativa Legislativa Popular (ILP) demana que s'investiguin els efectes que provoquen aquests aliments i que s'identifiquin tots els productes que es comercialitzen i han estat manipulats genèticament. Un dels portaveus, José Ramon Oliarte, ha titllat de vergonyós que un Parlament ni tan sols vulgui debatre una iniciativa democràtica. Per aquest motiu, la manifestació de diumenge té com a objectiu aconseguir que la qüestió dels aliments transgènics es debati al Parlament. Malgrat que l'associació va reunir durant el 2008 106.000 signatures que donaven suport a la ILP, el problema és que el PSC, el PP i CiU ja han presentat esmenes a la totalitat.

Segons aquest col·lectiu entre un 60 i un 70% dels productes que es troben al supermercat contenen transgènics. 'Tota la llet, la carn i els ous', explica l'educador i pagès Josep Padró, prové d'animals que han estat alimentats amb pinso fet amb cereals transgènics, fonamentalment blat de moro. Legalment a Catalunya està prohibit produir blat de moro transgènic per a consum humà. Però garantir que el blat de moro MON 810, la varietat transgènica més present en el territori català, no acaba a l'estómac de cap persona és complicat. Per l'entitat això ho demostra el cas del pagès de Bellcaire d'Urgell, Juli Vergés, que plantava només blat de moro ecològic que ha acabat contaminat a través de la pol·linització provinent de blat de moro d'altres camps propers.

Economia solidària, una alternativa en marxa

2009-06-16T12:52:00.000-07:00

La crisi ha posat de manifest que el capitalisme, a més de ser un sistema econòmic socialment injust i ecològicament insostenible, és també intrínsecament inestable. D’altra banda, les respostes que els dirigents polítics donen a aquesta situació serveixen per omplir les butxaques dels rics, però no per resoldre els problemes de fons. Enmig d’aquest panorama confús, diverses organitzacions s’estan mobilitzant, tant perquè la crisi no la paguem els de sempre, com per proposar alternatives econòmiques diferents de les capitalistes.

En aquest número parlem d’una d’aquestes alternatives, l’economia solidària, impulsada a Catalunya per la xarxa que duu el mateix nom, tot aprofi tant que fa unes setmanes va celebrar la seva cinquena jornada sota el títol:“Crisi. Alternatives des de l’economia solidària”.

Un centenar llarg de persones van participar a la trobada de la Xarxa d’Economia Solidària (Xes), el 28 de febrer, a l’Ateneu La Torna, de Gràcia. Va obrir la jornada en Francisco Ferrer, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, per explicar molt pedagògicament la naturalesa de la present crisi, que per a ell no és una sinó moltes alhora: financera, immobiliària, dels bancs nacionals, de recursos naturals (augmenta el preu del petroli i dels aliments) i de paritat monetària (puja el ien i baixa la lliura esterlina). Tot seguit, també Enric Tello va reblar en la naturalesa múltiple de la crisi, que va caracteritzar alhora d’ecològica, financera, alimentària, energètica i macroeconòmica, i fins i tot del treball domèstic i d’atenció a les persones.

Segons el parer de Tello, que combina docència (és doctor en Història Contemporània i catedràtic del Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona) amb la participació activa en els moviments socials (és membre d’Ecologistes en Acció de Catalunya, entre altres entitats), les persones vinculades o properes als moviments socials hem d’intentar transformar aquesta crisi en una oportunitat. Tello proposa elaborar un programa mínim de reformes globals urgents que pugui compartir molta gent. A més, demana experimentar amb més radicalitat i “pensar com seria un món millor, sense reeditar vells vicis, ni avantguardes illuminades que ja ho saben tot”. Finalment, per a l’Enric, entre un programa de reformes mínimes urgents i aquesta línia en l’horitzó que s’ha d’anar eixamplant des de l’experimentació, cal emprendre una tasca intermèdia, que podríem anomenar “pràctica comunitària local”, que assagi formes de democràcia participativa en pobles i ciutats. Aquestes actuacions ens farien avançar en el camí per superar el capitalisme i, de fet, és per on ja transiten diversos moviments socials i xarxes d’actuació crítica.

Vinculant-ho encara més amb l’economia solidària, Tello es va referir al model econòmic proposat pel marxista nord-americà David Schweickart, que ell mateix ha batejat amb el nom de Democràcia Econòmica, i que vindria a ser una mena de socialisme de mercat amb les empreses gestionades pels treballadors en forma cooperativa. Per la naturalesa intrínsecament menys expansiva de les cooperatives en comparació de les companyies capitalistes, una Democràcia Econòmica permetria assolir més fàcilment uns nivells i tipus de producció i de consum que fossin sostenibles, la qual cosa, en canvi, no serà possible si, com a remei a la crisi present, es reedita una nova versió de keynesianisme, tal com proposen alguns sectors anomenats d’esquerres. Tello considera molt improbable que un “capitalisme verd” solucioni les crisis actuals.

Jordi Via, soci d’Arç cooperativa i membre de la Xes, va centrar la seva intervenció a parlar de l’economia social i solidària, que va definir com “una aportació pràctica a un escenari de transformació social” i la va caracteritzar com a “realitats socioeconòmiques transformadores pels valors que practiquen: ajuda mútua, autogestió, democràcia econòmica, equitat i responsabilitat social”. Es va referir, per tant, a cooperatives en les seves diverses branques (de treball, consum, crèdit, ensenyament, habitatge...), societats laborals, associacions que treballen en el camp social, entitats de finançament ètic i solidari, botigues de comerç just, etc., totes aquestes realitats ajuden a construir ja ara democràcia econòmica, ambiental i participativa.

Una fita estratègica en el camí per desenvolupar l’economia solidària és crear un mercat social, entès com una xarxa d’intercanvis regulars de béns i serveis entre milers de persones, entitats i empreses, regits pels valors de democràcia, equitat, solidaritat i sostenibilitat, que permetin als seus integrants resoldre una part significativa de les seves necessitats materials fora del mercat capitalista. El mercat social es concep com la culminació d’intensificar una pràctica que es troba al moll de l’os del cooperativisme en particular i l’economia social i solidària en general: la intercooperació, és a dir, la cooperació −sociopolítica però també econòmica− entre entitats del sector, i d’aquest amb els moviments socials, tenint present, com deia Tello, que l’àmbit local resulta especialment adient per dur a terme pràctiques intercooperadores gràcies a la confiança i les possibilitats de participació que genera la proximitat.

És clar que, com va reconèixer Via, per tal que l’economia solidària pugui ser part de l’alternativa econòmica al capitalisme, necessita mantenir un delicat equilibri entre, d’una banda, ser prou eficaç per sobreviure i créixer en un mercat, el capitalista, governat per unes regles que li van en contra, i, de l’altra, no ser abduïda pels valors de la competitivitat, la desigualtat, l’autoritarisme i la insostenibilitat, que l’acabarien assimilant a la resta d’empreses.

La jornada de la Xes va acabar amb la presentació d’una desena d’experiències de treball cooperatiu, consum responsable (d’aliments o d’habitatges) o finances ètiques i solidàries, que, cadascuna a la seva manera, contribueixen a fer més suportable la crisi i més viable la superació del sistema que l’ha provocada. Així, per la sala d’actes de La Torna, plena de gom a gom, van desfilar experiències molt diverses: Nou Indret, una nova cooperativa de Vidreres que treballa amb la fusta, constituïda a partir de la crisi; el centre social Magdalenes, un espai ocupat al carrer Magdalenes, de Barcelona, que lluita contra l’assetjament immobiliari; Cocinitas, un grup de persones del barri de Sant Andreu, de Barcelona també, que s’intercanvien tuppers de menjar per guanyar temps i menjar més barat i millor, o les campanyes de Transparents.org o per una vaga d’usuàries dels bancs, que el 17 de març va treure la seva segona publicació, Podem! després de la de Crisi del 17 de setembre.

EINES PER AFRONTAR LA CRISI DES DE L’ECONOMIA SOLIDÀRIA

Tot seguit ressenyem sis entitats de l’economia social i solidària que ens poden ajudar a fer cara a la crisi.

Ofertademanda.net

¿Busques feina però no qualsevol feina, sinó una que tingui sentit per a tu i per a la societat, i on a més se’t tracti d’igual a igual, on siguis part activa del projecte i no un simple “recurs humà”? Llavors has de trobar-la en alguna empresa o entitat de l’economia solidària. Per aconseguir-ho, disposes d’Ofertademanda.net, el portal de l’ocupació de l’economia social que està creant una cooperativa de segon grau del mateix nom.

www.ofertademanda.net

Ara Coop

¿Unes quantes persones teniu al cap una manera de guanyar-vos la vida i la voleu dur a terme de manera democràtica i igualitària, és a dir, en forma de cooperativa, però teniu dubtes sobre la viabilitat econòmica de la idea, sobre els tràmits legals per constituir-vos en cooperativa, etc.? Doncs el millor és que acudiu a Ara Coop, una cooperativa de segon grau que fomenta la creació de cooperatives i que us oferirà assessorament gratuït.

www.aracoop.coop

Col·lectiu Ronda

¿Teniu problemes a la feina i necessiteu una assessoria que us orienti? ¿Potser fi ns i tot, uns quants de vosaltres esteu donant voltes a la possibilitat de marxar de l’empresa i constituir-vos en cooperativa o, si l’empresari la tanca, transformar-la en cooperativa? Llavors el Col·lectiu Ronda, una cooperativa d’assessorament que porta quasi 40 anys ajudant els treballadors i altres collectius populars, us pot acompanyar en el procés.

www.cronda.coop

Ecoconsum

Voleu saber què mengeu, alimentar-vos de manera més sana, relacionar-vos amb persones que tenen aquestes mateixes inquietuds i, al mateix temps, no enriquir les grans cadenes de distribució (centres comercials, hípers, grans súpers...), sense que això tampoc us suposi més despesa? Llavors podeu fer-vos sòcies d’una cooperativa de consum ecobiològic, d’on obtindreu fruita i verdura fresques, a més d’altres productes com oli, grans, xocolata... El cost superior d’aquests productes en elaborar-los a més petita escala i rebre’n el productor un preu més just, es compensa per l’absència d’intermediaris. Moltes d’aquestes cooperatives i grups de consum es coordinen en Ecoconsum; al seu web hi trobareu la més propera al vostrebarri o poble.

www.ecoconsum.org

Coop 57 i Fiare

¿Teniu uns petits estalvis, individualment o la vostra cooperativa o entitat, i no voleu contribuir a l’economia especulativa dels bancs i caixes que ha desencadenat precisament aquesta crisi? Doncs podeu dipositar-los a Coop 57, una veterana cooperativa de serveis fi nancers que ha fi nançat més de 300 projectes impulsats per associacions i cooperatives, o a Fiare, un projecte de banca ètica a l’Estat espanyol, que ja ofereix dipòsits garantits i crèdits a entitats socials.

www.coop57.coop i www.fiare.org

Salvem la ILP sobre Transgènics

2009-06-15T16:58:00.000-07:00

Salvem la ILP sobre Transgènics.-Us fem extensiva la convocatòria de manifestació convocada per la plataforma: Som lo que Sembrem, pel proper 28 de juny de 2009 a Barcelona (Catalunya). Hi hauran autocars organitzats des de Figueres i Girona. Per més informació i reserves, s’ha de trucar al 973450683.

Companys/es, Enmig del desencant polític que estem vivint en els darrers temps, PSC, CiU i PP han iniciat els tràmits per avortar la Iniciativa Legislativa Popular sobre Transgènics de la Plataforma ‘Som lo que Sembrem’. Així pretenen respondre a la preocupació activa de la societat catalana per la seguretat alimentària, el medi ambient i el futur de la pagesia tradicional.

Per intentar evitar aquesta maniobra antidemocràtica, humiliant i del tot irresponsable, necessitem la vostra IMPLICACIÓ en la gran MANIFESTACIÓ que organitzem sota el lema de ‘DEMOCRÀCIA, SALUT I BONS ALIMENTS’. Depèn de la vostra participació que aconseguim fer visible la demanda social d’un NOU MODEL ALIMENTARI, SANITARI I PAGÈS.

Per això, us demanem que us no prengueu aquesta convocatòria com una més i

- Passeu aquesta convocatòria a tots els vostres contactes que pugueu

- Feu la màxima difusió en els vostres pobles i ciutats

- Porteu a cinc persones amb vosaltres a la manifestació

- Participeu en l’organització dels desplaçaments des del territorio (Catalunya)

- Mantenim el grau que hem aconseguit de conscienciació sobre aquest tema i cerquem aliances amb les bases dels partits que s’hi oposen.

Ara és el moment!!! Som lo que Sembrem:

> És una llavor que plantem pel futur de la nostra terra i la nostra alimentació.

> És una consigna honesta i independent de la societat rural que busca el suport de la majoria consumidora urbana per un model agroalimentari bo, net i just.

> És la defensa d’una petita pagesia, vital per l’equilibri territorial i la seguretat alimentària del nostre petit país.

> És respecte cap al medi, la terra i les formes tradicionals de relació amb ella.

> És la defensa de les varietats pròpies com un dels nostres patrimonis culturals més importants.

> És un no rotund a les patents i manipulacions dels organismes vius.

> És la última possibilitat de l’agricultura i l‘alimentació ecològica a Catalunya.

> És la salut a través de l’aliment (per saber el que mengem, hem de saber el que sembrem).

> És l’aliment com a necessitat humana i no com a mercaderia industrial.

> És el consum crític: alimentació de proximitat, de temporada i saludable.

AUTOCARS ORGANITZATS: La Seu d’Urgell – Berga – Manresa / Balaguer- Lleida – Borges Blanques – Vilafranca / Pobla de Segur – Cervera / Figueres – Girona / Tortosa – Tarragona...

Reserves i coordinació general: Tel. 973450683 Tota la informació a: www.somloquesembrem.org ‘Som lo que Sembrem’ C/Barcelona, 72-baixos. 25600. Balaguer.

¡¡Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una Catalunya Lliure de Transgènics!! Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament

El recompte oficial de les europees es fa mentre augmenten les queixes per irregularitats

2009-06-09T23:23:00.000-07:00

La sospita de tupinada contra Iniciativa Internacionalista destapa un cúmul de disbarats que afecta totes les candidatures · Apareixen errors a Alcoi, Beneixida, Benicarló, Cardedeu, Cornellà, Granollers, Manresa, Sabadell, Sitges, Terrassa, Torrent...

Les xifres estranyes que el partit Iniciativa Internacionalista ha observat en les eleccions d’algunes poblacions basques ha obert la sorpresa d’un cúmul d'errors de recompte difícil d'entendre. Per exemple, a Beneixida, el poble on vota Maria Teresa Fernández de la Vega, el PSOE no treu cap vot i, en canvi, el partit trotskista POSI n’hi obté 215 i guanya les eleccions com es pot llegir a la web del Ministeri de l'Interior espanyol.

Els errors afecten candidatures de tota mena i arriben de fonts diferents. Val a dir que les dades que hi ha ara encara són provisionals, perquè no és fins avui que es fa el recompte oficial dels vots.

Hi ha casos comprovables a partir de les webs dels ajuntaments, com els de Cardedeu o Benicarló. A la web municipal de Cardedeu hi ha l'acta amb el resultat. Però el resultat que ofereix l'Ajuntament no coincideix amb l'acta del Ministeri de l'Interior. En aquest cas, per exemple, Iniciativa Internacionalista perd deu vots, la candidatura de Los Verdes en guanya dos, Unión Progreso y Democracia en guanya sis, el partit Republicà Català en guanya tres i Democracia Nacional en guanya deu.

En el cas de Benicarló l'acta oficial de l'Ajuntament i la del Ministeri de l'Interior discrepen també notablement. Així el PSOE obté 3088 vots segons l'Ajuntament, però només 2843 segons el ministeri; Iniciativa Internacionalista treu vuit vots segons l'Ajuntament i nou segons el ministeri.

En el cas de Sitges l'Ajuntament ha publicat les dades oficials del recompte, que tampoc no coincideixen amb les del ministeri. A l'acta local, per exemple, CiU té 1.623 vots i en canvi a la web del ministeri en té 1.659. Un cas sorprenent és el d'Iniciativa Feminista que en el còmput local té 42 vots i en el del ministeri, solament nou.

Més casos que la redacció de VilaWeb ha trobat: a Alcoi (web municipal / web del ministeri) hi ha errors a UPyD i en els vots en blanc; a Cornellà de Llobregat (web municipal / web del ministeri), amb errors en el PSC i LV-GVE; a Granollers (web municipal / web del ministeri) hi ha errors en els vots del PSC, de CiU, del PP, d'ERC i d'ICV, i també hi ha errors en les dades de participació; a Manresa (web municipal / web del ministeri) hi ha errors en el PP, en el vot nul, vot en blanc i abstenció; a Palafrugell (web municipal / web del ministeri), hi ha errors en el vot d'ERC; a Terrassa, (web municipal / web del ministeri), hi ha diferències de vot en el PSC, CiU, UPyD i PP; a Sabadell (web municipal / web del ministeri) no concorda cap dels resultats dels sis primers partits (PSOE, CiU, PP, ICV-EUiA, ERC, II); a Torrent (web municipal / web del ministeri), els vots del PP i del PSOE no s'ajusten, etc.

Hi ha una cas encara més curiós. La llista oficial dels resultats de la web del Ministeri de l'Interior espanyol ha estat reproduïda per moltes webs, especialment de diaris. En totes els resultats coincideixen, sinó en el cas dels diaris del grup Vocento, entre els quals el Correo i Las Provincias. L'error, en aquests diaris, és que en les circumscripcions on la candidatura encapçalada per Esquerra Republicana porta com a sigla única LV (de Los Verdes) els vots desapareixen i se sumen a Iniciativa Internacionalista. Pot ser un error de l'empresa a l'hora de traspassar les dades posades per interior a disposició dels diaris.

Irregularitats al País Basc

Iniciativa Internacionalista (II) ha denunciat una 'possible tupinada de proporcions històriques', que, segons la coalició, els ha pres 'milers de vots' a les eleccions europees. El cas és que en no pas menys de vint-i-quatre poblacions amb molta presència de l'esquerra independentista, II no ha tingut cap vot. També sobta l'augment de vots nuls i en blanc. El diari basc Gara publica un article en què constata aquestes irregularitats.

Segons l'article de Gara, la candidatura POSI ha obtingut 113 vots a Amezketa, i II cap, segons el còmput del Ministeri d'Interior espanyol. Aquestes dades han fet aixecar sospites, atesa la gran presència de votants de l'esquerra independentista. El diari Gara publica que hi ha no pas menys de mil vuit-cents vots a tot el País Basc que els interventors d'II van comptar com a seus i que, tanmateix, en l'escrutini oficial, fet pel ministeri espanyol, han estat sumats a unes altres candidatures. Aquestes dades, segons Gara, han estat contrastades.

L'article afegeix que l'error no s'ha comès a l'hora de comptar els vots, sinó a l'hora d'informatitzar les dades. La primera de les irregularitats observades té a veure amb el nombre assignat a la candidatura d'II: mentre que a les paperetes i a les llistes de candidatures registrades té el número 31, als impresos de les actes d'escrutini aquest número correspon a Democracia Nacional. Anomalia que, segons Gara, ha fet que molts vots independentistes hagin estat sumats als del partit d'ultra-dreta espanyol, que ha triplicat els seus vots al País Basc (73 a Soraluze, 53 a Legazpi i 78 a Villabona).

Però aquestes no són pas les úniques anomalies observades. En alguns municipis bascos, llistes com les d'Union Nacionalista Asturiana, Movimiento Social Republicano, POSI, UCE o SAIN han estat la força més votada.

II-SP demana col·laboradors per a esbrinar i denunciar irregularitats

Fora del País Basc, també han estat denunciades algunes irregularitats. Amb tot, és ben difícil de poder-les demostrar. II demana la col·laboració ciutadana i convida tots els qui hagin observat irregularitats a enviar un correu electrònic per informar-los-en (web@iniciativainternacionalista.org). És per això que el grup de suport dels Països Catalans a la candidatura ha enviat un comunicat en què fa una crida perquè els representants provincials d'II-SP, acompanyats d'apoderats, vagin avui als recomptes i comprovin, d'una banda, que el nombre de vots obtinguts coincideixi amb els atribuïts a les actes, que els vots en blanc coincideixin a les actes i al recompte provincial i que revisin els vots nuls.

COM FUNCIONA EL SISTEMA DE RECOMPTE?
Els vots que es recompten en una mesa com s'acaben publicant a la web del Ministeri de l'Interior? A cada mesa de cada col·legi electoral hi ha un representant de l'administració, que normalment és un treballador de l'ajuntament del municipi corresponent. Aquesta persona es comunica per telèfon amb el gestor del procés electoral, que en el cas de les eleccions europees és el govern espanyol, i, més concretament, la delegació del govern espanyol a cada comunitat autònoma.

La informació del representant de l'administració a la delegació transmet si hi ha hagut cap incidència a la mesa a l'hora que s'han obert les portes del col·legi electoral, les dades de participació durant el dia i els resultats de l'escrutini de la mesa. Quan es tanquen les portes del col·legi, l'encarregat de cada mesa comunica per telèfon a la delegació del govern les dades de l'escrutini que li corresponen. A mesura que el personal del ministeri va rebent la informació, la va incorporant a la web sobre les eleccions, que es va actualitzant durant la nit dels comicis. Aquesta informació publicada és provisional.

Simultàniament, es posa en funcionament un altre procés, que comença quan cada mesa disposa de les seves dades de l'escrutini (vegeu aquest gràfic explicatiu de la web del ministeri). El responsable de cada mesa porta les actes al jutjat de primera instància o al jutjat de pau del municipi. El jutge lliura a la junta electoral provincial que li correspon les actes amb aquestes dades. La informació que rep cada junta provincial s'aplega més tard a la junta electoral central, que elaborarà les dades oficials. Aquestes, poden diferir de les publicades a la web de les eleccions.

Per què? Tenint en compte aquest esquema, l'explicació més senzilla és un problema de comunicació entre el responsable d'una mesa i l'encarregat de la delegació del govern de rebre la trucada; és a dir, que un pot haver dit malament alguna dada que tenia sobre el paper amb els resultats de l'escrutini o l'altre pot no haver entès bé el primer. Potser això pot explicar la confusió de vots al poble natal de Maria Teresa Fernández de la Vega, Beneixida, on el POSI té 215 vots i el PSOE no en té cap.

Avui es fa el recompte oficial de vots, en principi de les meses on hi hagi hagut alguna incidència o alguna denúncia d'irregularitat. Però és poc probable que si es comprova cap dada errònia a la web de les eleccions es modifiqui: seria una despesa de temps i de diners que l'administració no sol assumir.

+ Web oficial de recompte de vots del ministeri de l'interior | Llei orgànica del règim electoral general
+ Comunicat d'Iniciativa Internacionalista amb l'acusació de frau

Gran participació a la 2a diada de cultura popular de Maià de Montcal

2009-06-04T15:25:00.000-07:00

El passat dissabte a la tarda es va celebrar la segona diada de cultura popular de Maià de Montcal. Gent procedent de diversos pobles de la Garrotxa van compartir amb el poble de Maià de Monacal aquesta diada de cultura popular que per segon any consecutiu organitza el nucli local de la Greda de la Garrotxa.

Amb un poble guarnit per a l'ocasió a les 3 de la tarda va començar el campionat de truc, on van participar més de vint parelles de jugadors i els finalistes es van poder emportar pernils i ampolles de vi.

Ja a les 17:30 va començar la mostra de cultura popular, on van desfilar 5 colles bastoneres (Quico Sabaté, Les Guilleries, Picadits, Pla de l'Aigua i Cardedeu) i 5 geganteres (Montagut, Tortellà, Sales de Llierca, Maulets del Barri de la Calla i La Bisbal), així com una colla sardanista (Dolça Garrotxa) i una de trabucaires (d'Igualada) i tot això amenitzat pels grallers dels Quatre vents i els del Terra Aspra. La plaça del poble es va omplir de gent de totes les edats.

Després d'un petit taller de bastons per la mainada, es va començar la cercavila. Tot el carrer Sant Vicenç es va omplir de gegants, grallers, bastoners... per acabar a les antigues escoles on van llençar focs d'artifici que van poder ser vistos des de tot el poble.

Entrada la nit va començar el sopar popular. La previsió era de 250 persones però el gran èxit de participació va fer que finalment es servissin més de 400 sopars.

La nit va seguir amb l'actuació musical del grup de musica folk. El Belda i el conjunt badabadoc i l'actuació del PD Fotlifoc i el PD Rubió.

Aquesta afluència (hi havia gent de Montagut, Tortellà, Olot, les Planes d'Hostoles, Santa Pau, Les Preses, etc.) ha acabat de consolidar la diada i després de veure totes les coses millorables ja es treballa en una nova proposta per l'any que ve, que podria incorporar esports rurals i fins i tot una fira de productors agroecològics.

Des de la Greda es valora molt positivament aquesta diada i en boca del seu portaveu a Maià de Monacal, “aquesta és una de les funcions de la nostra entitat, dinamitzar el teixit associatiu i impulsar la cultura popular dels Països Catalans”.

PSC, CiU i PP es posen d’acord per vetar la ILP sobre transgènics, saturant així el procés participatiu tot just a l'inici de la tramitació parlament

2009-05-27T05:44:00.000-07:00

El motiu d’aquest comunicat es denunciar l’actitud poc democràtica del PP, PSC i CiU que han presentat esmenes a la totalitat a la ILP promoguda per la Plataforma Som lo que Sembrem amb l’objectiu de prohibir el cultiu de plantes transgèniques dins del territori català.

Independentment de la seva opinió sobre els cultius transgènics ens sembla una pressa de pèl i una falta de respecte cap a una eina democràtica que ells mateixos han promogut.

Les més de 105.000 signatures de ciutadans de Catalunya es mereixen que com a mínim s’hagués pogut discutir la nostra proposta de llei. Ens sorprèn encara més el cinisme amb que el grup del PSC justifica la seva postura. Evidentment cada partit polític pot tenir la seva però la nostra reivindicació és que calia que aquesta fos pública i expressada dins d’un debat que arribés al conjunt de la població. Si estan tant convençuts que els transgènics són bons per a Catalunya per què frenen el debat de la llei? Per què no permeten que es discuteixi i després voten oberta i públicament en contra? Per què tenen por del “soroll?

Suposo que són molt conscients que els consumidors catalans, igual que la majoria dels europeus no volen aliments transgènics a la seva taula. I també són conscients de la gran mancança de la legislació que regula l’etiquetatge i que deixa fora els aliments derivats d’animals que han estat alimentats amb pinsos transgènics.

Els aliments transgènics són un risc per a la salut. Experts de tota Europa ens ho van deixar molt clar a les jornades que vem organitzar al més de març. L’EFSA no és independent i les seves avaluacions no són prou rigoroses tal com va denunciar el Consell de la Unió Europea. Com ho han de ser si són les mateixes multinacionals que els encarreguen i els resultats obtinguts són confidencials. Fins i tot es veta l’accés a llavors transgèniques als científics independents per a poder portar a terme els seus estudis. Avaluacions de només 3 mesos són insuficients tal com estan denunciant molts toxicòlegs.

A Europa països con França, Alemanya, Austria, Suïssa, Grècia i Hongria han prohibit el cultiu del blat de moro transgènic MON 810 i més de 200 regions s’han declatar Lliures de transgènics PP, PSC i CIU, en lloc de posar-se del costat de l'Europa Democràtica, dels països i regions que defensen els seu medi ambient, protegeixen els seus ciutadans i la seva agricultura, es posen del costat de les companyies amb una llarga historia de males practiques, de cerca de beneficis i de control del mercat per sobre de qualsevol altra consideració. Aquestes multinacionals en cap cas miren pel benefici de ciutadans i agricultura del nostre país, PERO ESPERAVEM QUE ELS NOSTRES POLITICS SI HO FESSIN

PP, PSC i CiU es decideixen per avalar els transgènics sense entrar en un debat sobre el model d'agricultura necessari per Catalunya, sense basar-se en cap assessorament científic públic i independent, ni en una reflexió i una ponderació dels riscos. El Consell Assessor del Parlament en Ciència i Tecnologia, el CAPCIT, constituït a propòsit de la ILP , no ha complert amb el encàrrec del Parlament d'assessorar sobre els transgènics, tot i que va demanar diversos informes a institucions publiques catalanes. Som lo que Sembrem denunciem uns informes de contingut pobre i esbiaixats, que considerem, i creien que així ho ha considerat el CAPCIT, responen nomes als interessos de determinats lobbies. La societat catalana te dret a que les decisions sobre temes científics i tecnològics es prenguin avaluant a fons els riscos socials, i els costos públics que generen, i a que les raons i els interessos d'aquestes decisions siguin publiques i transparents.

Inauguració de l'Ateneu Popular 217

2009-05-03T12:35:00.000-07:00

El passat divendres coincidint amb la diada de l'1 de maig, es va inaugurar a Olot l'Ateneu popular 217. Ubicat al bell mig del nucli antic de la ciutat d'Olot i promogut per l'associació cultural "La Greda", l'ateneu neix amb la voluntat de ser un exemple d'autoorganització ciutadana, un espai de cultura, de lluita i de foment de l'esperit crític així com una porta oberta a totes aquelles associacions que vulguin fer-ne ús o participar-hi.

La inauguració començà a la tarda amb dues batucades a càrrec dels timbalers del nucli antic i pim pam pum foc, que van culminar a la plaça pia Almoina, just davant de l'ateneu. Allà la pastisseria cacau oferí un berenar popular amb xocolata desfeta per tots els curiosos que venien darrere el so de la batucada.

Al vespre, mentre es preparava el sopar, es pogueren sentir les conegudes cançons d'Olot i comarca, cantades amb acompanyament d'acordió diatònic i sac de gemecs.

Ja a la nit unes 150 persones van sopar a la fresca a la plaça, en un ambient molt alegre i festiu, i havent sopat, amb la ratafia al got, el conjut "la greda street band" format expressament per l'ocasió va fer ballar i somriure els assistens, la festa acabà amb la música del PD (punxa discs) ruralite.

Cal remarcar el bon ambient que hi hagué tota la tarda i la nit, i l'elevat nombre de persones, prop de 700, que van desplaçar-se fins a la plaça Pia Almoina per conèixer l'ateneu i el seu funcionament.

Bracons

2009-04-02T13:07:00.000-07:00

EL COTÓ NO ENGANYA... ELS POLÍTICS SÍ!

13/03/2003 Olot

El Punt Carod-Rovira diu a Olot que s’oposa rotundament al túnel de Bracons

Avui Xavier Vendrell, secretari de política mediambiental d'ERC, afirma que el seu partit es compromet a defensar plantejament contraris al túnel de Bracons des del Futur govern

06/11/03 Sant Pere de Torelló

Avui Joan Saura manifesta, amb les obres de túnel ja iniciades de fons, que amb actuacions com la de Bracons “Catalunya no té futur”. Saura es compromet a aturar les obres

07/11/2003 Girona

El PuntLluís Postigo, cap de llista d'ICV-EUiA per Girona, diu en l'acte central de la campanya:“no s'han de permetre actuacions com la construcció del túnel de Bracons.”

11/11/2003

El PuntPere Vigo va dir que el seu partit, ERC, està en contra del túnel de Bracons

15/11/2003 Barcelona

El Punt Joan Saura (ICV-EA) va assegurar que aturarà el futur túnel de Bracons,

10/12/2003 Barcelona

El Punt Esquerra i Iniciativa es van comprometre a aturar el projecte si tenien responsabilitats de govern. Joan Saura (ICV-EA) diu que no votarà el presidenciable del PSC si no se solucionen les diferències programàtiques

13/12/2003 Barcelona

El Punt Joan Saura insisteix que el partit que presideix continua estant en contra de la construcció de l'eix Vic-Olot, que inclou el túnel de Bracons

10/01/2004 Olot

El Punt El nou conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya Salvador Milà afirma:«Hi ha motius més que suficients per oposar-se a l'actual projecte que incorpora el túnel de Bracons per l'enorme destrossa que representa per al territori i pel seu gran impacte ambiental»

03-04-2009 - El tripartit inaugura amb ostentació i orgull la nova carretera VIC-OLOT per Bracons....

Vaga de Fam

2009-03-25T07:45:00.000-07:00

A mig matí d'avui Tomàs Sayés, el jove militant del SEPC en vaga de fam des de fa un mes, ha estat traslladat a l'Hospital de Terrassa (el Vallès Occidental) després que la seva salut s'hagi agreujat considerablement per la manca d'aliments i també per la seva decisió de no ingerir glucosa ni cap altre líquid a part d'aigua. Sayés no ha pogut ni pujar a l'ambulància pel seu propi peu i ha hagut de ser traslladat en llitera. Els metges que vigilaven el seu estat afirmen que pot patir danys cerebrals irreversibles com a conseqüència del seu estat actual, que es deteriora per moments.

El jove es troba en vaga de fam per exigir a les autoritats universitaries que "escoltin les demandes estudiantils i modifiquin les seves actituds i comportaments vers el moviment dels estudiants". Sayés, que ha perdut gairebé 10 quilos des de l'inici de la protesta, assegura que la durà "fins al final" malgrat els riscos que li suposa, per forçar el diàleg amb les autoritats universitàries.

El bon progre

2009-03-24T23:08:00.000-07:00

> 1... és molt feminista i solidari; creu que els immigrants, sobretot les> dones, estan discriminades i, per això, cal donar-les-hi un oportunitat (de> ser les dones de fer feina de casa seva, per exemple).> > 2... és un ferm defensor del dret a l'autodeterminació, sempre i quan> s'exerceixi al Sàhara Occidental, Palestina, Montenegro, el Tibet o> qualsevol país lluny de Catalunya.> > 3... és un ecologista convençut, entès com a pràctica contrària a la> destrucció del paisatge promogut pels governs de dretes; quan és el PSC que> construeix el Túnel de Bracons (terrible i innecessari en temps de CiU a la> Generalitat) o quan ICV es carrega el Delta del Llobregat no cal> preocupar-se.> >

4... és totalment contrari a l'especulació urbanística, que es produeix,> sobretot, a les grans ciutats; per això ells compren la segona residència a> la Cerdanya o al litoral.> > 5... entén i comparteix les reivindicacions igualitàries de la classe> obrera, gràcies a una exagerada capacitat d'abstracció i empatia, ja que ell> treballa en una professió liberal: dissenyador, artista, funcionari,> periodista o president d'alguna fundació pública.> > 6... és profundament republicà, però també juancarlista, ja que reconeix> el paper del rei durant la Transició; malgrat que la definició de "republicà> juancarlista" pugui ser tan contradictòria com la de "demòcrata franquista".> > 7... es declara obertament internacionalista, car això del provincialisme i> el "mirar-se el melic" queda de molt poc modern; tanmateix, vol que la> selecció espanyola guanyi el Mundial.> > 8... es declara d'esquerres, però ràpidament puntualitza que d'una esquerra> "no marxista ni dogmàtica"; és a dir, que defensa un capitalisme on els> homosexuals es puguin casar i adoptar nens.> > 9... és pacifista fins al moll de l'os; és a dir, és contrari a totes les> guerres on els EUA participin direcament i indirecta (Iraq, Afganistan,> Palestina...), mentre que els combats ètnics africans (molts d'ells> promoguts des d'Europa), la destrucció txetxena per part de Rússia o les> permanents batalles a l'Àsia són conflictes regionals i secundaris.> > 10... entén la reivindicació progressista com una tasca diària i constant;> per això assisteix a poques manifestacions, excepte aquelles que acaben a la> platja o a Diagonal Mar.> > 11... defensen un ús social major i més prestigiós per a la llengua> catalana, però això no els fa oblidar l'educació que els caracteritza (fruit> d'una educació a la privada) i que els porta a canviar de llengua quan algú> li respon en castellà i que li impedeix imposar cap llengua (si els> valencians diuen que parlen diferent, no se'ls pot obligar a pensar el> contrari...).> > 12... no creu en estereotips, models, ni en la cultura de la moda; per això> se sobreentén que la seva roba Lacoste i Versace la va comprar en unes> rebaixes, que les potingues per la cara les regalaven en una revista i que> els anells i arrecades que llueix són heretats d'un parent que s'estimava> molt.>

Destrucció del territori

2009-03-22T00:47:00.000-07:00

Entrevista a Mercè Girona (Membre del secretariat de la federació Ecologistes de Catalunya, que agrupa la majoria de plataformes locals i comarcals del país, i és una de les responsables d'organitzar la manifestació contra la política ambiental del tripartit) per Narcís Genís al Punt del 21.03.09Hi ha desengany entre els ecologistes que van tenir esperances en el canvi de govern i que després diuen que s'han trobat que no hi ha hagut cap altre canvi que el de color i que s'ha oblidat tot allò que s'havia promès.

Què és Ecologistes de Catalunya?
–«És una federació de les entitats ecologistes del país més representatives i més implantades a l'àmbit dels territoris de Catalunya.»

–Quants grups i plataformes són?
–«Devem ser una vintena d'entitats de diferents territoris.»

–Què pretenen i amb quins objectius actuen?
–«Ens vam constituir com una federació crítica independent de qualsevol opció política i de qualsevol tipus de lobby econòmic. Hi ha altres entitats que s'anomenen ecologistes, però que després, depèn de les pressions que tenen de partits polítics o administracions, canvien les posicions.»

–I vostès no?
–«Nosaltres el que pensem ho diem i actuem d'una manera crítica i independent. Ens identifiquen amb aquests tres grans aspectes, som crítics, activistes i independents.»

–No són excloents. Estan oberts a tothom o s'ha donat el cas que hi hagi reticències amb alguns grups?
–«Pot haver-hi el cas d'algú que tingui reticències, però depèn d'ells que acceptin el nostre tarannà. Hi ha altres entitats que van marxar en el primer procés de la federació que i ho van fer perquè no se sentien còmodes amb el nostre plantejament. Perquè quan cal criticar, s'ha de criticar a qui sigui.»

–Hi ha política ambiental a la Generalitat?
–«Evidentment que hi ha política ambiental, la política de destrucció del territori. Una política de no tenir en compte l'opinió de la ciutadania, ni de les entitats ecologistes i les plataformes que ens preocupem per la preservació del medi ambient i la salut de les persones, la biodiversitat... És una política continuista de la del govern anterior, ambientalment insostenible, incorrecta, que a més ha agreujat més els conflictes.»

–Com es mesura aquest agreujament, el descontentament?
–«El 2001, a la primera manifestació que vam fer s'hi van adherir 87 entitats i en aquests moments a la d'aquest diumenge hi ha 164 entitats adherides. I si mirem els conflictes, fa vuit anys n'hi havia un centenar i en aquests moments passen dels dos-cents, els conflictes calents a tot el territori.»

–El nombre de conflictes és proporcional a la política del govern o al fet que hi ha més i més sensibilització?
–«En continuar amb una mateixa política ambiental heretada els conflictes s'agreugen i se'n creen de nous. L'exemple el tenim en el fet que es potencien les àrees de residència especial (ARE) amb criteris de construcció insostenible i amb el maquillatge verd, quan hi ha 450.000 habitatges lliures. La política del govern s'hauria d'enfocar més cap a l'ocupació d'habitatges lliures i no de destruir més el territori.»

–Potser és un tòpic, però la seva és la política del no?
–«Doncs sí. Com que les polítiques que ha de fer el govern per defensar i preservar el medi i la salut de les persones no s'estan fent, doncs ens neguem a la massificació dels parcs eòlics, demanem un tancament de les nuclears d'aquí a pocs anys i que no se'ls renovi les llicències. No volem més ecoparcs, perquè són un desastre, un trànsit de residus i el maquillatge d'una instal·lació que és finalista. En tots els temes com l'aigua o els espais de Xarxa Natura 2000 no s'aplica el que la UE obliga a fer.»

–Quin és l'objectiu en la manifestació que han convocat?
–«No sols exigim la dimissió del conseller de Medi Ambient, sinó que demanem al president Montilla canvis de rumb, de model de país, de model de política ambiental i de defensa del territori. Demanem també la dimissió dels responsables de Política Territorial i d'Agricultura. Entenem que hi ha una manca de qualitat democràtica d'aquest govern que no respecta allò que massivament voten els ciutadans de diferents poblacions (Ripoll, Sant Celoni)...»

PSC- OE

2009-03-22T00:44:00.000-07:00

Ahir dimarts el ple del Congrés dels Diputats va debatre una proposició de llei del Parlament de Catalunya de modificació de l’article 27.1 del Reial Decret Legislatiu 1/1995 de 24 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors. Ras i curt, es proposava incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) perquè fos almenys el 60 per cent del salari mitjà net de l'Estat i perquè aquest salari mínim no es pugés embargar als treballadors.

Aquesta proposició es va aprovar el 20 de desembre de 2005 amb els 104 vots del PSC, CiU, ERc i ICV i l’abstenció dels 14 vots del PPC justificant-la amb raons com que és “un acte de justícia social...

...a la vegada que no solament és beneficiosa per als treballadors que perceben l'SMI, sinó també per a un ampli conjunt de la societat, ja que l'SMI s'utilitza com a barem per a l'aplicació de polítiques públiques relatives a les pensions, els habitatges de protecció oficial, les beques, les prestacions per desocupació i algunes ajudes familiars”.

Cal fer esment que el SMI per al 2009 és de 624 euros el mes i és el més baix de la UE excepte el de Portugal. El salari mitjà a l’Estat Espanyol és de 1.783,50 euros mensuals, de manera que l'SMI se situa al voltant del 35 per cent del salari mitjà.
La defensa d’aquesta proposició al parlament de l’Estat Espanyol la van dur a terme Meritxell Borràs (CiU), Montserrat Capdevila (PSC-CpC) i Laura Massana (ICV-EUiA).
Fins aquí tot perfecte, qualsevol increment dels 624 euros del SMI es una molt bona notícia que beneficia a les classes mes desafavorides però lamentablement aquesta proposta ha trobat un escull que no ha pogut superar i no es altre que el PSOE, o es que algú es creia l’autonomia del PSC?. Si es així us recomano el llibre del Toni Strubell “el moment de dir prou” que parla extensament d’aquest suposat federalisme entre el PSOE i les seves filials, en concret es clar el PSC, amb exemples prou aclaridors com el dels cops que el PSC ha votat en contra del PSOE o del famós grup parlamentari propi.

Doncs bé, ahir els diputats el PSC van votar en contra del que havien aprovat al Parlament de Catalunya. La portaveu de Treball del PSOE i diputada del PSC, Isabel López i Chamosa, ho va justificar dient que “ningú en te mes ganes” d’incrementar aquest salari però que “ara no toca” i la diputada del PSC que tenia el mandat del Parlament de defensar la proposta va dir que “la proposta no arriba en bon moment” tot i que va valorar positivament , suposo que amb un cert cinisme, el text del Parlament català per sorgir de les reclamacions dels ciutadans.

Així doncs en temps de crisi garrotada al mes dèbil i, com proposa l’ex-candidat del PSOE a la presidència de l’Estat Espanyol l’any 2000, Joaquin Alumnia, i ara Comissari d’Assumptes Econòmics de la UE, flexibilitat i abaratir l’acomiadament. Mentre, les diputades i diputats del PSC que parlin al seu parlament regional i a callar i creure quan parlin els grans.

LA MÉS GRAN EMPRESA EUROPEA PRODUCTORA DE LLET, CAMPINA, INTRODUEIX L'ETIQUETA "SENSE TRANSGÈNICS"

2009-03-19T09:56:00.000-07:00

>> Les iniciatives segueixen el fil de la llei alemanya d’etiquetatge voluntari de productes d’animals que han estat alimentats sense transgènics, durant un període controlable de temps abans del sacrifici

>> Una extensió d’aquest etiquetatge, obligatori o voluntari, a Europa, i un recolzament per part dels consumidors, aturaria el conreu de transgènics al món, i afavoriria als pagesos que produïssin pinsos no transgènics. El Ple del Parlament europeu ha demanat recentment la imposició a escala europea d’un etiquetatge obligatori per la llet, la carn i els ous d’animals que hagin menjat pinsos elaborats amb OGM.

Els grangers europeus que produeixen per la més gran companyia europea de producció de llet, Campina, empraran a partir d’ara mètodes tradicionals i locals d’alimentar el bestiar, sense necessitat de soja. Altres companyies europees que ja evitaven els pinsos transgènics des de fa anys, emprant soja no transgènica de Brasil i Índia, també fan ús de la nova normativa alemanya d’etiquetatge voluntari per promocionar els seus productes.

Actualment la normativa europea obliga l’etiquetatge de productes alimentaris que continguin ingredients de blat de moro o soja transgènica. També s’etiqueten els pinsos pels animals però no hi ha una llei que obligui a etiquetar la carn, llet i ous d’aquests animals alimentats amb transgènics. Recentment el Ple del Parlament ha demanat la imposició d’aquest etiquetatge.

A Alemanya existeix des de l’estiu del 2008 una llei que permet etiquetar llet, carn i ous com a lliures de transgènics, si en l’alimentació dels animals no s’han emprat pinsos transgènics en els últims mesos abans de la matança. L’etiquetatge no serveix per indicar si hi ha el transgen als derivats animals, perquè no hi és en cap cas, sinó que seria una marca de qualitat del producte indicant una millor alimentació dels animals, i una oportunitat pel consumidor d’afavorir els conreus no OGM al món.

Segons la diputada alemanya Elivira Drobinski-Weiss del Partit Socialista Alemany SPD: “Els consumidors han de poder escollir de manera conscient al comprar... Excepte en la compra de productes ecològics, els consumidors es veien obligats a recolzar, al comprar llet, ous i carn, el conreu de plantes modificades genèticament. Així que l'etiqueta "Sense OGM" ofereix al consumidor la possibilitat de decidir-se conscientment en contra la enginyeria genètica. La demanda pot crear un impuls important pel mercat. El que es continuï expandint el conreu de plantes modificades genèticament ho determina l’abast del conreu de plantes pel menjar animal perquè el 80 per cent de les plantes OGM conreades al món són pels animals. Cada any entren 35 milions de tones de productes de soja a la Unió Europea, la meitat de la qual és OGM i va a parar majoritàriament pel menjar als animals. Només quan s'aconsegueixi un mercat d'aliment per animals que sigui lliure d'organismes modificades genèticament es podrà aturar el creixement mundial del conreu de plantes OGM.”

Els períodes de temps de la llei alemanya durant els quals el bestiar ha d’haver estat alimentat sense transgènics són semblants als de la ramaderia ecològica: Per la regulació de la carn és vàlid per la carn de vaca, que com a mínim 12 mesos o tres quarts de la seva vida ha d'haver estat alimentada sense OGM, per ovelles i cabres, 6 mesos, per porcs 4 mesos, pollastre 6 setmanes. Les vaques que donen llet han d'haver estat alimentades lliures d'organismes modificats genèticament com a mínim 3 mesos, abans de que la llet es pugui extreure. Les gallines ponedores han de menjar durant 6 setmanes sense OGM, abans de què els ous es puguin etiquetar com "Sense OGM".
La cadena Tegut ja aplica aquesta etiqueta a la llet i vol començar a aplicar-la a la carn de porc. També la central lletera Upländer Bauernmolkerei i la productora de pasta Gold-Alb fan servir ja aquest etiquetatge. Els fabricants avícoles Wiesenhof y Stolle estan estudiant la possibilitat de fer-lo servir, al igual que ho estan comprovant els supermercats Lidl, Edeka y Rewee.

Els veins ocupen l´ajuntament del poble

2009-03-19T01:14:00.000-07:00

La plataforma contra el Pla Caufec convoca a la manifestació contra la política ambiental del tripatit de diumenge

Ahir al vespre, més d’un centenar de persones van ocupar l ´ajuntament d ´Esplugues en protesta per l´amenaça d´empresonament d´un veí del poble.

>>Després d´una concentració informativa on s´ha explicat que els jutjats es resisteixen a decretar un ordre de cerca i captura que portaria aquesta persona forçosament a la presó. El grup va aconseguir que el ple de l´Ajuntament escoltés les seves protestes i en un gran exercici democràtic l´alcaldessa ha suspès la sessió. Abans i durant, la policia local no ha pogut impedir ni per la força l´avenç de la gent. Per primer cop s´ha vist a agents de la policia local amb cascos i escuts antiavalots.

>> Una extensió d’aquest etiquetatge, obligatori o voluntari, a Europa, i un recolzament per part dels consumidors, aturaria el conreu de transgènics al món, i afavoriria als pagesos que produïssin pinsos no transgènics. El Ple del Parlament europeu ha demanat recentment la imposició a escala europea d’un etiquetatge obligatori per la llet, la carn i els ous d’animals que hagin menjat pinsos elaborats amb OGM.

Els grangers europeus que produeixen per la més gran companyia europea de producció de llet, Campina, empraran a partir d’ara mètodes tradicionals i locals d’alimentar el bestiar, sense necessitat de soja. Altres companyies europees que ja evitaven els pinsos transgènics des de fa anys, emprant soja no transgènica de Brasil i Índia, també fan ús de la nova normativa alemanya d’etiquetatge voluntari per promocionar els seus productes.

Actualment la normativa europea obliga l’etiquetatge de productes alimentaris que continguin ingredients de blat de moro o soja transgènica. També s’etiqueten els pinsos pels animals però no hi ha una llei que obligui a etiquetar la carn, llet i ous d’aquests animals alimentats amb transgènics. Recentment el Ple del Parlament ha demanat la imposició d’aquest etiquetatge.

A Alemanya existeix des de l’estiu del 2008 una llei que permet etiquetar llet, carn i ous com a lliures de transgènics, si en l’alimentació dels animals no s’han emprat pinsos transgènics en els últims mesos abans de la matança. L’etiquetatge no serveix per indicar si hi ha el transgen als derivats animals, perquè no hi és en cap cas, sinó que seria una marca de qualitat del producte indicant una millor alimentació dels animals, i una oportunitat pel consumidor d’afavorir els conreus no OGM al món.

Segons la diputada alemanya Elivira Drobinski-Weiss del Partit Socialista Alemany SPD: “Els consumidors han de poder escollir de manera conscient al comprar... Excepte en la compra de productes ecològics, els consumidors es veien obligats a recolzar, al comprar llet, ous i carn, el conreu de plantes modificades genèticament. Així que l'etiqueta "Sense OGM" ofereix al consumidor la possibilitat de decidir-se conscientment en contra la enginyeria genètica. La demanda pot crear un impuls important pel mercat. El que es continuï expandint el conreu de plantes modificades genèticament ho determina l’abast del conreu de plantes pel menjar animal perquè el 80 per cent de les plantes OGM conreades al món són pels animals. Cada any entren 35 milions de tones de productes de soja a la Unió Europea, la meitat de la qual és OGM i va a parar majoritàriament pel menjar als animals. Només quan s'aconsegueixi un mercat d'aliment per animals que sigui lliure d'organismes modificades genèticament es podrà aturar el creixement mundial del conreu de plantes OGM.”

Els períodes de temps de la llei alemanya durant els quals el bestiar ha d’haver estat alimentat sense transgènics són semblants als de la ramaderia ecològica: Per la regulació de la carn és vàlid per la carn de vaca, que com a mínim 12 mesos o tres quarts de la seva vida ha d'haver estat alimentada sense OGM, per ovelles i cabres, 6 mesos, per porcs 4 mesos, pollastre 6 setmanes. Les vaques que donen llet han d'haver estat alimentades lliures d'organismes modificats genèticament com a mínim 3 mesos, abans de que la llet es pugui extreure. Les gallines ponedores han de menjar durant 6 setmanes sense OGM, abans de què els ous es puguin etiquetar com "Sense OGM".

La cadena Tegut ja aplica aquesta etiqueta a la llet i vol començar a aplicar-la a la carn de porc. També la central lletera Upländer Bauernmolkerei i la productora de pasta Gold-Alb fan servir ja aquest etiquetatge. Els fabricants avícoles Wiesenhof y Stolle estan estudiant la possibilitat de fer-lo servir, al igual que ho estan comprovant els supermercats Lidl, Edeka y Rewee.

Es manté l´alerta per la situació de cerca i captura policial que pot arribar en qualsevol moment. I si es fa efectiu l´empresonament, es convoca a les 19.30h a la porta de La Model de Barcelona.

També es convoca a la manifestació contra la política ambiental de la Generalitat del diuemenge 22 de març, així com es recolzen les mobilitzacions en suport a l’insubmís als bancs detingut i es recorda la lluita estudiantil al carrer.

Mes de 6000 calçots cremats a la calçotada de Santa Pau organitzada per La Greda

2009-03-17T07:38:00.000-07:00

Prop de 500 persones es van reunir el passat diumenge a Santa Pau per celebrar la 7ª Calçotada Popular, organitzada per La Greda i Maulets Garrotxa.

Aquest any la calçotada estava centrada en la lluita contra els Transgènics, i un dels plats forts va ser La 1ª Fira de productes Agrogeologies de la Garrotxa. En aquesta fira van participar mes de 15 expositors que varen portar 200 tipus de productes ecològics. I per la que van desfilar mes de 1000 persones durant el mati.

A les 11 del mati varen començar les demostracions de cultura popular amb exhibicions de; Balls de bastons, llenyataires, llançament de destrals i Trabucaires.

Posteriorment varen tenir lloc els parlaments, el primer en prendre la paraula va ser en Lluis Riera de La Greda, que va agrair la gran participació i va constatar la voluntat de La Greda de buscar complicitats amb els productors ecològics de la comarca.

Durant la jornada va tenir lloc una assemblea que va reunir mes de 20 productors de la comarca els que varen decidir iniciar una coordinació i varen acordar pel proper dia 15 d´abril la celebració d´una assemblea al Ateneu popular de Olot.

També es va anunciar l’apertura d’un Ateneu Popular a Olot com espai plural i obert a les entitats de la comarca.

Posteriorment va intervindré en Pep Riera, ( Ex secretari d´Unio de Pagesos) que va parlar de la Iniciativa legislativa popular que va reunir mes de 120.000 signatures i sobre la que es tindrà que pronunciar el parlament de Catalunya .

Durant la diada es van cremar mes de 6000 calçots per prop de 500 persones.

La jornada va ser tancada per el grup Set de Folk. Qui va animar a ballar a a centenars de persones a ritme dels balls tradicionals, tancant la jornada a les 8 de la tarda.

Una jornada perfecta amb bon menjar, bon ambient i un clima que en tot moment va acompanyar.

La propera activitat important de La Greda serà la 2º diada de Cultura popular a Maià de Montcal el proper dia 30. ( aquesta comptarà amb Trabucaires, bastoners, gegants un sopar popular i l actuació a la nit del conjunt En Belda i badabadoc.

SOM LO QUE SEMBREM: "El nombre de signatures validades és el més alt de totes les ILP promogudes"

2009-02-03T05:00:00.000-08:00

La plataforma SOM LO QUE SEMBREM (SLQS) informa que l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) ha validat les signatures recollides durant la campanya de la de la ILP per una Catalunya lliure de transgènics (105.896), i que el nombre de signatures validades ha estat el més alt de totes les ILP promogudes fins ara a Catalunya (69.043, el màxim que es recompte per llei perquè dóna opció a la màxima subvenció)

SLQS ha lliurat al Parlament la corresponent certificació i, en el plaç de tres setmanes, el Parlament de Catalunya farà un acte públic per comunicar el fet. A partir d'aquí començaran els tràmits legals establerts per a les propostes de llei popular al Parlament de Catalunya i que ha de portar la llei a debat durant el mes de març.Durant el temps de validació de signatures el President del Parlament ha creat un òrgan d'assessorament per a la investigació i la tecnologia (CAPCIT) el qual haurà d'avaluar dos estudis encarregats sobre els transgènics, un a nivell europeu i l' altre a nivell local.

La plataforma desitja i demana la màxima imparcialitat i independència enfront a interessos particulars en els organismes encarregats de dur a terme i d'avaluar els anteriors estudis.

També durant aquest període de temps SLQS ha endegat la campanya 0,0 % transgènics per denunciar el fet que des del passat 1 de gener es poden vendre productes ecològics amb una contaminació del 0,9 % d' organismes modificats genèticament OMG: segons norma de la comissió europea, obviant el principi de precaució, deixant de costat el dret a una alimentació sana i segura, i acceptant com inevitable una contaminació que per altra banda certs interessos continuen negant.

Per saber-ne més...

La CUP es referma en l’acció política municipal i aposta per esdevenir un referent nacional

2009-01-13T13:45:00.000-08:00

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) no tanca la porta a la possible participació a eleccions d’àmbit supramunicipal però la supedita a un debat previ i participatiu conjunt amb totes les assemblees locals. Un altre objectiu que fixa la ponència és el reforçament de la coordinació amb l’espai de l’Esquerra Independentista i el conjunt d’organitzacions que hi pertanyen. Aquesta serà la línia estratègics a seguir de la CUP en el seu futur, després de l'aprovació de la ponència que proposaven els nuclis de Manresa, Lleida i Sant Celoni a l'Assemblea Nacional Extraordinària celebrada avui a Mataró, que ha comptat amb la participació de prop de tres-cents militants.

La ponència proposa que, tot i que la principal punta de llança de la CUP ha de ser el treball municipal, la CUP estableixi el discurs polític més enllà l’àmbit municipal i doni respostes a aquelles qüestions que afecten el territori. També proposa un reforçament organitzatiu i ideològic de la CUP, consolidant els seus òrgans nacionals i impulsant una millor implantació arreu dels Països Catalans.

La ponència guanyadora ha estat ratificada amb 184 dels vots favorables, 94 contraris. El portaveu d’aquesta ponència ha explicitat en el seu discurs final la voluntat de respectar els resultat i per tant contemplar la pluralitat de la CUP.

Gairebé han estat cinc hores d’exposició i debat de les 3 ponències que finalment s’han votat.

70 anys després continuem lluitant contra els seus hereus

2009-01-13T13:41:00.000-08:00

Fa setanta anys els tancs de l'exèrict de Franco entraven per la Diagonal de Barcelona, i la capital catalana queia definitivament després d'una lluita de dos anys i mig contra el feixisme. La derrota provocaria un èxode de centenars de milers d'exiliats polítics. Darrere quedaven mig milió de morts, i els anys següents se'ls afegirien encara més morts i presos.La guerra l'havien iniciada el 18 de juliol del 1936 un grup de militars colpistes amb el suport de la dreta i l'església catòlica, que veia que, en el context de la República, la classe obrera cada cop exigia més drets i canvis igualitaris més profunds, i que les nacions oprimides lluitaven per majors graus de llibertat. La dreta no es podia permetre que la situació es desbordés i perdre el control del poder.

La República havia arribat gràcies a anys de lluites i mobilitzacions. I les classes populars, davant de l'aixecament feixista, van respondre sense dubtar per defensar la República però, sobretot, per fer anar més enllà la lluita de classes, abolir els privilegis per construir una societat d'igualsi assolir les llibertats nacionals.

A aquella lluita s'hi unirien fins a 35.000 joves vinguts de 54 nacions d'arreu del món, perquè la guerra d'aquí era també un front internacional de lluita contra el feixisme.

La derrota va ser dolorosíssima. S'havien perdut desenes de milers de vides, i encara més esperances en la construcció d'un món d'iguals. El nostre país veia com la llibertat es tornava a allunyar. Com ja havia succeït el 1714, un 10% de la població catalana va haver de marxar a l'exili, i el país que es va quedar ho va fer silenciat pels fusells, la presó i la por. Començaven anys de repressió lingüística i intent de genocidi cultural dels Països Catalans.

Però des de l'endemà de la derrota, les classes populars catalanes van començar a preparar la resistència: els que havien marxat van organitzar el maquis, des de dins també es començava a articular l'oposició, més endavant els obrers nascuts aquí i els que arribaven d'altres punts de la península organitzaven les primeres vagues, i més tard les organitzacions comunistes i llibertàries combatrien als carrers contra la dictadura, una lluita que molts creien indisociable de la lluita contra el capitalisme. Malgrat 40 anys de dictadura i repressió, la resistència va aconseguir mantenir el país viu.Els que governen avui són els hereus dels que van entrar per la Diagonal el 26 de gener del 1939. Encara que alguns ho neguin, tots ells ho són perquè la legalitat de Franco no s'ha trencat, i és que el 1979, enlloc de recuperar les institucions i la legislació contra les quals Franco s'havia alçat el 1936, van decidir reformar l'herència franquista, però sense exigir cap responsabilitat pels crims comesos i mantenint el poder real en mans dels mateixos.

I si ells són els hereus dels vencedors, nosaltres ho som dels centenars de milers d'homes i dones que van ser derrotats, però també dels que van lluitar al maquis i a la resistència europea contra el feixisme, d'aquelles i aquells que van organitzar les primeres comissions d'obrers clandestines al nostre país, de les que es van reivindicar com a persones lliures i es van enfrontar als manaments de l'església i a la moral retrògada, dels que van dir durant els anys 70 que la reforma era una enganyifa, dels que van organitzar l'independentisme combatiu els anys 80, o dels grups de joves que a mitjans anys 90 van tornar a prendre els carrers i van omplir les cases buides.

Nosaltres som els seus hereus. I com a hereus ens comprometem a mantenir el combat contra els qui administren l'herència que els van deixar ben fermada Felip V i Franco, i que no són més que gestors fidels del marc constitucional que segueix mantenint-ho tot lligat i ben lligat en benefici dels capitalistes i que continua negant les llibertats nacionals.

Ens comprometem a no defallir!

Encara hi ha combat!

Dissabte 24 de gener:
16h. Trobada de colles de cultura popular
Homenatge als lluitadors antifeixistes
18h Manifestació
Acte polític i concert.
Al Passeig del Born de Barcelona.
Organitza: Campanya 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència

Impunitat

2008-12-17T12:58:00.000-08:00

Ahir al vespre Burjassot va retre un homenatge a Guillem Agulló que, deliberadament, va esdevenir un homenatge als morts de la post-guerra de Franco; a Miquel Grau, assassinat a Alacant quan enganxava cartells en favor de l'estatut; al gran poeta, també de Burjassot, Vicent Andrés Estellés. S'hi van dir moltes coses, però una em va sobtar, i això que és ben coneguda: el País Valencià és on l'extrema dreta es beneficia de més impunitat de tot l'estat i segurament de tota la Unió.

La llista d'actes criminals que no han estat investigats, o que han estat negligits, esborrona: de les bombes contra Fuster a la mort de Guillem mateix. I això, no ho podem deixar passar sense més ni menys. Una part de la societat valenciana pren consciència de fins a quin punt la violència d'extrema dreta ha estat i és viva al País Valencià, i com és d'important això encara avui per a interpretar la realitat que ens envolta. Hi van parlar, amb veus dures i directes, víctimes molt grans de la repressió de Franco, els terribles anys quaranta, que van relatar com la ciutat sencera era una presó amb tot d'edificis requisats per a encabir-hi més i més presoners.

S'hi repassaren els fossars on jauen honorables ciutadans víctimes de la sevícia franquista, que el govern municipal del PP vol condemnar a l'oblit. I es digueren els noms dels camps de concentració on van passar les pitjors hores tants i tants valencians. El nombre de morts republicans a València supera de molt els de qualsevol altra demarcació; i la dada no és supèrflua per a explicar la realitat que vivim. La transició va ser també especialment violenta, gràcies a això que n'han dit la batalla de València.

La instrumentalització per la dreta extrema d'una determinada manera de ser valencià va portar a un atac insòlit contra les autoritats democràtiques, contra les universitats i contra la raó, a una sacralització de la histèria, a un enaltiment de la ignorància. També amb morts i amb bombes que volien matar com les que reberen Joan Fuster o aquell sant home dialogant que era el doctor Sanchis Guarner, bombes que mai ningú no ha provat d’investigar. L'assassinat de Guillem i la paròdia del judici subsegüent van deixar clar fins a quin punt les complicitats entre alguns poders públics i l'extrema dreta es poden exercir descaradament al sud del Sènia.

I van parlar tot d'organitzacions socials i polítiques que avui, avui, continuen rebent atacs i agressions. Des de la Intersindical Valenciana als partits polítics, el Bloc, Esquerra, que veuen com els assalten regularment les seus. Des d'Escola Valenciana a tot d'associacions i grups de caràcter local, víctimes d’amenaces i atacs continus. Avui. No és casual això. Ni pot atribuir-se simplement a l'activitat dels grups feixistes. Perquè hi ha una dada objectiva que amaga moltes coses: la impunitat.

És veritat que el Partit Popular té un interès especial a fomentar aquesta dinàmica agressiva, però no ho és menys que, quan el govern espanyol, i en conseqüència el control de la policia, és del PSOE, res no canvia tampoc a València. Com és el cas actual. Perquè ara el delegat del govern és socialista, però tampoc no fa res per a identificar i perseguir personatges i grupuscles que tenen carta blanca total a l'hora de cometre les seues accions, ni per escoltar les reclamacions dels qui les sofreixen. Per què?

Crisi Hipotecària

2008-12-07T23:44:00.000-08:00

L´actual crisi immobiliària té el seu origen en causes i factors molts diversos que van des del pla internacional fins al local. A continuació, les intentem desgranar de manera sintètica.

Per començar, cal tenir clar el context internacional en què ens movem. Marcat a nivell internacional per l´abundància de capitals financers, extremadament mòbils, àvids d´obtenir beneficis. Al mateix temps, tenim institucions com ara el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial pressionant per privatitzar i reduir les regulacions arreu del món. Aquest context financer internacional i l´enfonsament de la bombolla tecnològica d´inicis d´aquest segle va portar aquests capitals a buscar formes alternatives d´inversió. L´àmbit escollit en aquest cas va ser l´habitatge, prenent diverses formes segons el context locals, possibles en bona part gràcies a uns tipus d´interès històricament baixos. Als Estats Units, aquest fenomen va prendre la forma de les hipoteques subprime, ja conegudes per tots plegats. En el cas de l´Estat espanyol, cal sumar a aquests factors financers l´entorn creat pel Decret Boyer de 1985 i les lleis que s´hi basen, que eliminaven la figura del contracte de lloguer indefinit i la pròrroga forçosa per al propietari, fet que afavoria el manteniment dels habitatges en lloguer existent i el manteniment d´un cert nivell de preus. Va ser a partir d´aquella reforma que van disminuir els habitatges en lloguer, passant molts d´ells a ser instruments d´especulació molt sucosos.

El cas espanyol

En el cas espanyol, és a partir de 1997 que es comencen a detectar augments cada vegada més grans de preus, així com de la participació del sector de la construcció en l´economia. A finals del segle XX succeeixen una serie de polítiques que afavoreixen l´augment de preus i la destrucció del territori. Una desregulació financera i urbanística que faciliten la producció i compra d´un habitatge. Un exemple el trobem en l´ampliació de les deduccions fiscals per a la compra de la primera, segona i tercera residència, o els canvis en els criteris per considerar un sòl com a urbanitzable. I la creació i potenciació de gran projectes d´infraestructures, sobretot carreteres, que permeten l´accés a espais físics abans aïllats i revaloritzen la tinença i control de l´espai físic com a forma d´explotació.(1)

Va ser l´abundància de capital que va impulsar les entitats financeres a concedir hipoteques amb molta facilitat, però sota una forma diferent als Estats Units. En el cas espanyol, es van transformar les condicions: es concedien per fins al 100% del valor taxat i s´allargava el termini de pagament, en consonància amb els augments de preus. Però amb quin mecanisme es va produir l´augment de preus? El que podríem anomenar circuit bàsic de l´augment de preus és prou conegut: en esperar un augment de preus en el futur, es produeixen cada vegada més revaloritzacions i més compres, algunes per esquivar l´augment de preus, però moltes per aprofitar-se´n, tornant a alimentar el cicle i inflant la bombolla.

La connexió amb la política local

En l´àmbit autonòmic i municipal és on més es plasma la importància del control de l´espai, però sobretot de revaloritzar-lo, de rehabilitar-lo. De transformar-lo, en definitiva, en un àmbit per a l´extracció ràpida de beneficis. Cal tenir present que aquests dos tipus d´administracions són les que tenen la majoria de les competències en matèria urbanística i de regulació de l´espai públic. Abans i durant aquests anys de bombolla immobiliària, hem pogut veure les seves actuacions sota formes molt diverses: els processos especulatius als cascos històrics dels nostres pobles i ciutats, la promoció de plans urbanístics arreu del territori o les successives lleis per a limitar encara més l´ús no comercial de l´espai públic en són una bona mostra. Cal tenir present les connexions amb la política local, amb tots els escàndols de corrupció a les zones de turisme basat en urbanitzacions. No han estat gens estranyes aquests anys connexions personals i familiars entre regidors i alcaldes i constructors i promotors.

El sector financer

Per últim, podem situar les entitats financeres en la visió general. Es beneficiaven enormement de la bombolla immobiliària. En finançar tant l´oferta com la demanda es beneficiaven tant de l´augment de preus com del nombre de crèdits hipotecaris. Cal explicitar el circuit de finançament per poder entendre el paper de bancs i caixes en tot plegat. Habitualment, els promotors obtenien el sòl per construir i finançaven als constructors l´edificació dels habitatges mitjançant els crèdits que els donaven bancs i caixes. Posteriorment, en vendre l´habitatge, cancel·laven els deutes de diverses maneres, però sobretot a partir del que venien. Per la banda de la demanda, els compradors d´habitatge per a viure-hi sol·licitaven una hipoteca, molt possiblement als mateixos que finançaven l´obra. Es així com bancs i caixes es beneficiaven de la bombolla: per una banda, concedien més crèdits a l´oferta en construir-se´n més, per l´altra, els imports a pagar per aquells que les compraven eren cada cop més grans, augmentant el valor dels crèdits concedits.

Un aspecte a tenir en compte són les interrelacions entre els diversos sectors implicats: les grans constructores tenien accions dels grans bancs, al mateix temps que caixes i bancs tenien promotores pròpies, igual que moltes constructores. Cal afegir les interrelacions entre societats de taxació i caixes, com el cas de TINSA, fundada i participada per al conjunt de caixes de l´Estat espanyol organitzades a la CECA. Quan la bombolla immobiliària va rebentar als Estats Units es van començar a generalitzar tant els impagaments com els dubtes sobre l´habitatge com a inversió. Arribat a aquest moment, la por a l´esclat de la bombolla i la seva fragilitat va trencar el mecanisme de crèdit entre bancs, al mateix temps que retallaven el crèdit no només a les operacions immobiliàries, sinó també a la resta de sectors de l´economia, precipitant la situació de crisi immobiliària i, per les seves connexions, financera i econòmica. Un exemple són els recents col·lapses de bancs com Lehman Brothers.

Com a conclusió, podem afirmar que les arrels de la crisi immobiliària provenen en el temps de força enrere i, en del capitalisme, no són pas alienes als grans moviments de capitals ni molt menys al principi d´obtenció de beneficis a qualsevol preu típic del capitalisme actual. Cal tenir present que, durant el període de bombolla immobiliària, els salaris reals s´han mantingut estancats a l´Estat espanyol, fet que manifesta la falta de base econòmica de les famílies per mantenir la demanda d´habitatge dels últims anys. Sens dubte, la crisi econòmica afectarà més aquells països que han patit una bombolla immobiliària, com el cas espanyol. La seva magnitud encara està per veure.

Creix la resposta popular al POUM de Maià de Montcal

2008-12-07T23:20:00.000-08:00

Desprès de varis mesos de reunions del procés de participació del avantprojecte del Pla d’ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Maià de Montcal (la Garrotxa). La resposta per part dels veïns i veïnes al avantprojecte ha sigut que moltes de les cases del poble han penjat pancartes contraries al POUM i a l’especulació. Algú va retirar unes 10 pancartes durant la nit del divendres 21, però al matí del dia següent se'n van col·locar 15 més.

Les pancartes que varen ser penjades per membres de l’associació de Veïns i de l’entitat Greda, són a les balconades, a les portes dels garatges, a les baranes dels jardins i per tot arreu.

La Greda, una de les entitats que s’està oposant aquest POUM opina que: ”tenint en compte que el poble disposa de 20 parcel·les per construir, el nou POUM en proposa 60 més i no té en compte el creixement de d’urbanització el Molí d’en Llorenç on es preveuen 232 parcel·les”

El POUM que s’està a punt d’aprovar farà créixer la població 4 vegades . “Entenem que un POUM es una perfecta oportunitat per blindar el territori i evitar que el nostre poble esdevingui una urbanització. Aquí es pretén fer exactament el contrari No es pot fer un POUM prioritzant els interessos d’una minoria.” afirma La Greda

La Greda considera que es tindria que respectar la tendència natural de creixement dels últims anys, que vindria a ser mes o menys el d’una parcel·la per any. No oblidem que el pla territorial de la Garrotxa afirma que el nucli de Maià de Montcal ha de tenir un creixement moderat, (en torn a un 30%) “Considerem que el POUM fa constar les parcel·les del Molí d’en Llorenç com a sòl urbà consolidat i d’aquesta manera s’estalvia de contar 232 parcel·les al creixement.”

L'avantprojecte també preveu la construcció d’una zona de desenvolupament econòmic a l’entrada del poble.

La Greda, que ha participat al procés participatiu que acaba de finalitzar, opina que el l procés participatiu ha sigut una broma. L’ajuntament no ha informat als veïns, cada reunió era una sorpresa nova, el veïns han sigut menystinguts amb frases com “ vosaltres voleu un pessebre” “ si no es fa un número de cases això no serà rendible per a cap promotor” i la guinda final va ser la zona d’activitats econòmiques que es van treure de la màniga a l’ultima reunió”

La Greda també ha criticat el silenci, del grup municipal d´ERC, qui no ha obert la boca durant tot el proces participatiu i que no ha tingut cap mena de problema en formar part de l’equip de govern que impulsava el POUM, critica l’oportunisme d´aquest grup municipal al sortir de l’equip de govern al pujar la protesta veïnal intentat treure redit polític.

La Greda volem animar als veïns i veïnes de Maià de Montcal i a la resta d’entitats a seguir treballant per impedir que aquest POUM vegi la llum pública i així evitar la destrucció d’un dels petits pobles de la Garrotxa que encara no han sigut víctimes de l´urbanisme salvatge.

La tercera hora de castellà ja s'aplica

2008-10-28T00:44:00.000-07:00

Amb relació a la tercera hora de castellà imposada pel departament d'Educació, Esquerra Republicana, a través de la seva portaveu al Parlament, Anna Simó, va anunciar el passat 3 de juny que mentre el seu partit fos al govern el decret no s'aplicaria. I un mes després, el 4 de juliol, el secretari general republicà, Joan Ridao, va reblar el clau dient que "mentre Esquerra sigui al govern no hi haurà tercera hora de castellà". Doncs bé, malgrat l'ajornament anunciat, la tercera hora de castellà ja s'està aplicant. El passat 16 d'octubre, Ràdio Sant Cugat ho anunciava amb aquest titular: "Totes les escoles públiques de Sant Cugat del Vallès fan tres o més hores de castellà". Totes.

La pregunta, per tant, es formula sola: què pensa fer Esquerra Republicana? Ho dic, perquè la claredat expositiva d'Anna Simó i de Joan Ridao no ofereix dubtes: "Mentre Esquerra sigui al govern no hi haurà tercera hora de castellà". Ja sabem que aquestes declaracions van ser fetes en un moment en què la pressió sobre ERC era molt forta i molta gent es preguntava com podien els republicans mantenir-se impassibles mentre el PSC-PSOE materialitzava el seu projecte de convertir el català en una llengua residual a Catalunya, però s'agrairia una mica de responsabilitat davant els compromisos adquirits.

Ara, si ERC vol ser conseqüent i no trair la confiança de la ciutadania, només té dues alternatives: o fer que les escoles aturin l'aplicació del decret o abandonar el govern. La situació, en tot cas, és escandalosa, ja que és lògic pensar que si el decret s'està aplicant a tots els centres públics de Sant Cugat és que està passant el mateix arreu de Catalunya. I el mes greu és que els pares dels alumnes que han demanat explicacions per aquesta imposició no n'han obtingut cap resposta formal. Cap ni una.

Ara, per tant, cal preguntar a ERC què pensa fer després que una de les línies vermelles que havia declarat infranquejables per justificar el seu pacte de govern amb el PSC-PSOE hagi estat burlada descaradament. Segons el que faci, sabrem si ERC és al govern per defensar Catalunya o per defensar el PSC-PSOE.

Víctor Alexandre

La Greda entra una instancia demanant que es pengi l'estelada

2008-09-07T02:02:00.000-07:00

Enguany se celebra el centenari de la bandera que impulsà i dissenyà Vicenç Albert Ballester el 1919 com a senyal de lluita per una Catalunya lliure. Aquest símbol, que ja comptava amb antecedents gràfics el 1908, avui ja transcendeix els partits polítics i ha esdevingut una veritable icona catalana.

Els motius pels quals es va crear aquesta bandera avui segueixen sent més vigents que mai. Creiem fermament que cal continuar treballant en favor de les llibertats catalanes a través d’iniciatives que fomentin la consecució d’aquest objectiu. Recordem que justament fa un any commemoràvem els 300 anys de l’inici de la pèrdua de les llibertats del poble català amb la derrota d’Almansa el 1707 i amb l’antecedent del 1659 amb la pèrdua de la Catalunya Nord.

Pensem que cal donar suport a les iniciatives socials que promoguin actes commemoratius i pedagògics de reconeixement i suport a efemèrides importants com la que aquí s’exposa. En aquest sentit, expressem el nostre suport a la plataforma que difon aquest centenari de la bandera estelada i a la resta de col·lectius que de forma similar s’han unit a aquesta commemoració.

Per tots aquests motius, proposem al ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords:

Que en la Diada Nacional d’enguany, el dia 11 de setembre, l’Ajuntament de Maià de Montcal pengi en un lloc destacat la senyera estelada, en commemoració del centenari de la seva creació i en record dels objectius pels quals va ser creada: la recuperació de la plena sobirania per a Catalunya.

Poblacions garrotxines com Besalú, Ridaura, Castellfollit de la Roca ja han aprovat la moció. També ho han fet capitals comarcals com Vilafranca del Penedès, Ripoll, Berga ...etc.

Desinformació o poca feina?

2008-09-03T18:05:00.000-07:00

En l’últim butlletí informatiu d’ERC dels mesos juliol i agost hi ha unes informacions referents a l’entitat cultural LA GREDA de Maià de Montcal i que volem aclarir ja que qui les ha emès pateix una manca d’informació rellevant.

D’entrada, en el Ple municipal de 30 de maig de 2008 es va sotmetre a votació la instància presentada pel representant de l’entitat cultural La Greda, de la Garrotxa sobre la diada bastonera. Les actes municipals són públiques i per tant estan a disposició dels ciutadans que ho sol·licitin fet que permet comprovar la falsedat de la informació difosa en l’esmentat butlletí.

A més, a títol d’informació dir que les mocions a Maià les va presentar La Greda mitjançant el seu representant legal en el municipi, Ignasi Puig, i no a la inversa.

D’altra banda, La Greda està domiciliada legalment en el municipi de Maià de Montcal. Seria d’agrair que abans d’afirmar que l’entitat no és del municipi, es preocupessin de mirar els estatuts de l’entitat. Aquests estatuts són públics i tothom qui hi estigui interessat els pot consultar.

La Greda treballa en el camp de la cultura popular catalana i la defensa del territori. És per això que desenvolupa un ampli ventall d’iniciatives. Si escau presenta mocions a molts ajuntaments de la nostra comarca, sense tenir en compte l’adscripció ideològica d’aquests ajuntaments (és a dir, sense excloure cap ideologia). En definitiva, La Greda està compromesa amb la comarca i el país, i no a cap partit polític.

Entenem que tots aquests malentesos responen a un problema de manca d’informació. No deixa de ser sorprenent, però, que qui es dedica a difondre informació no la comprovi prèviament. El fet més preocupant és que es tracta de representants municipals... estem ben servits...(!).

En aquest sentit, potser no seria més interessant que, en comptes de parlar dels cartells que es pengen en el poble, els representants d’ERC manifestin als ciutadans la postura concreta del seu grup municipal sobre el Pla urbanístic que s’està redactant? O davant del seu silenci, i ja que formen part de l’equip de govern, potser hem de pensar que aquest grup comparteix l’opinió de CiU?

Uns regidors que actuen amb aquesta manca de responsabilitat, que es basen en la rumorologia per difondre informació fan que molts ciutadans ens sentim lluny (però ... ben lluny !) d’aquesta classe política.

Greda de Maià de Montcal

Els tresors que tenim a prop...

2008-07-30T10:44:00.001-07:00

A vegades el que tenim al davant se’ns fa transparent... i a Maià tenim petits i grans tresors, que potser massa sovint passen desapercebuts. Em refereixo a les pedres... sí, a les pedres grans i petites, totes amuntegades amb molta gràcia i fermesa. I juntes fan un marge de pedra seca! I és una petita obra d’art, una habilitat que potser se’ns escapa, que es va perdent sense que ens n’adonem.

Hi ha indrets on aquestes parets de pedra seca es cuiden i protegeixen: tots podem gaudir d’aquests marges a Mallorca, en camins de terra i asfalt, equilibrats i austers, acompanyats d’oliveres i garrofers.

I per què no a Maià? Ho tenim al costat de casa. Només falta que ho valorem tots plegats i que ens ho estimem. Ningú ho sabrà estimar millor que nosaltres, els maianencs!

Els nostres avantpassats ens mirarien amb complicitat i tendresa en veure com cuidem i mimem els marges i les pedres que van posar amb tanta saviesa. N’estic ben segura! Potser una mica sorpresos per tot plegat, però segur que contents i satisfets.

I amb aquest petit escrit només vull fer un tímid homenatge a tota la gent que en el seu moment va fer aquests marges, i també als que a hores d’ara vigilen que no es malmetin per l’asfalt i el malanomenat “progrés”. L’altra part d’homenatge seria complert si aquests marges estiguessin coronats per petites cuques de llum, tant delicades i sorprenents. Us hi heu fixat que ja és ben difícil veure’n alguna?

I també seria bó poder plantejar que aquests tresors es poguessin protegir, de forma formal, d’alguna manera... I quina sinó mitjançant el POUM? Aquests tipus de documents poden d’incloure tots els aspectes del territori, inclosos marges i camins que es perden. I per això més que mai el POUM de Maià ha d’incloure aspectes com aquest. No s’hi val a dir que no s’hi ha pensat, que no escau incloure-ho, o bé oblidar-ho per negligència. Plantegem tots plegats propostes de millora i de conservació de racons i feines fetes dels nostres avis i besavis... si no ho fem ARA potser ja no hi serem a temps...

En qualsevol cas, tal i com ja diu una cita cèlebre... “conèixer és estimar” ... si aprenem a conèixer i descobrir aquests racons, a saber-los valorar i cuidar, el que estarem fent és estimar el que tenim ben a prop.

Endavant amb la cultura Popular

2008-07-29T14:17:00.001-07:00

El passat diumenge dia 8 de juny, l'associació cultural Greda va organitzar una de les diades amb més colles bastoneres del país a Maià de Montcal. L'acte va aportar música, festa, color i vida a la vila amb una concorreguda cercavila pel poble amb les set colles bastoneres (Cardedeu, Vilassar de Mar, Malla, Sils, Girona, Quico Sabaté i Sant Hilari).

Després, es dugueren a terme els balls de totes les colles a la plaça i es donà pas al dinar popular que la Greda va preparar amb la col·laboració de la gent del poble i de Salvem l'Empordà. El dinar també va ser molt concorregut, cosa que va fer que el casal del poble es quedés realment petit i que alguns dinessin a fora la plaça gaudint del bon temps i el sol.

Un cop acabat l'àpat, es van fer tres sorteigs de productes catalans i a continuació va començar l'actuació musical de'n Guillem i la Marta, dos bons músics d'Argelaguer que ens varen oferir un bon tast de música d'arrel tradicional (cant improvisat inclòs, amb la participació d'alguns dels assistents).

La diada va ser d'allò més lluïda i la Greda vol agrair a tota la gent que va col·laborar i ajudar en l'acte, talment com vol donar les gràcies a l'Ajuntament i al poble de Maià per la seva ajuda. Tanmateix, la Greda assegura que en vista de la bona rebuda i de l'èxit de l'acte, l'any que ve es treballarà per tal d'ampliar l'oferta cultural de l'acte.

Fotos de la diada

Participació ciutadana i manipulació

2008-07-29T14:15:00.000-07:00

Des de les CUP, hem basat sempre el nostre discurs en la necessitat d´impulsar la participació ciutadana en els processos de decisió dels nostres ajuntaments. Aquesta participació ciutadana que va directament vinculada a la democràcia directa i popular, sense necessitat que els participants formin part del govern o de cap partit polític, és utilitzada pels governs -com en els referèndums- de manera totalment partidista per justificar quelcom o per corroborar allò que volen.

Amb aquesta realitat el que s’aconsegueix són dues coses: fer realitat el que els cal i deixar-nos sense arguments en contra, ja que la decisió surt d’una imaginària participació ciutadana (que sempre demanem). Alguns polítics confonen la finalitat de la participació ciutadana, fer les coses tal i com ho vol la ciutadania, i no servir-se de la participació ciutadana per justificar les seves decisions de govern. Per tal que la participació ciutadana sigui plenament democràtica i no una eina del poder, són necessàries societats civils fortes, organitzades i amb consciència de col·lectiu. Societats civils que no estiguin adormides, societats informades que no puguin ser manipulades.

L’escenari actual no és el desitjable. Tenim una societat civil encara adormida, amb por al poder dels polítics i del poder local i sobretot descreguda amb els seus polítics. Una societat civil poc propensa a solidaritzar-se amb el veí i poc motivada a participar dels problemes del seu poble, amb un caràcter individualista. Una societat en definitiva gens crítica i incapaç de qüestionar el poder.

La nostra primera feina és doncs ajudar que aquesta societat civil s’organitzi, prengui consciència de col·lectiu i sigui capaç de ser crítica. Mentre no sigui així, la participació ciutadana serà una eina molt perillosa que utilitzaran els polítics només pel seu benefici. Tot el contrari del que hauria de ser. Democratitzem i dinamitzem aquesta societat civil. Fem la política transparent. Impliquem a aquesta societat qualsevol de les activitats i decisions dels nostres ajuntaments i finalment ja tindrem una societat participativa i no caldrà participació ciutadana.

Per una Catalunya lliure de transgènics

2008-07-29T14:10:00.001-07:00

El dimecres 23 de juliol a les 11:30h, la plataforma catalana "Som lo que sembrem" es van lliurar les cinquanta mil signatures recollides durant la campanya “Per una Catalunya lliure de transgènics!” al Parlament. La campanya va començar el passat 29 de febrer a Lleida i que acabarà el proper 21 d’agost a Barcelona. Unes tres-centes persones es van acreditar al Parlament com a fedataris/àries (figura que contempla la llei de participació d’ILPs) per tal de recollir signatures en nom de la comissió impulsora i més de 1.000 persones han col·laborat en aquesta recollida multitudinària.

La plataforma lluita per una alimentació sana, una pagesia justa i un medi ambient net. Està formada per sindicats, comerços, entitats ecologistes, pageses, cooperatives, consumidors, persones a títol individual i altres. Des del passat 29 de febrer impulsa una recollida de signatures a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal de portar el debat al Parlament sobre la qüestió dels transgènics (OGM). Per promoure una ILP són necessàries recollir 50.000 signatures en 120 dies hàbils, cosa que permetria que entrés a debat al Parlament la proposta de llei que la plataforma ha redactat.

A Maia de Montcal, l'Associació Cultural Greda de la Garrotxa va realitzar un acte de presentació de la campanya al que van assistir prop d’unes 30 persones. Al poble s´han recollit unes 50 signatures .

La mateixa entitat va portar al ple municipal la polèmica amb la intenció que es declarés el municipi lliure de transgènics (de la mateixa forma que s’han declarat ajuntaments com Santa Pau, Olot, Berga, Ripoll.....) Cap regidor ni de CiU ni d´ERC es va posicionar a favor de la moció, de CiU això no és cap sorpresa, el que sorprèn es la posició de la "oposició" que entre altres motius argumenta la seva abstenció en que “estem mancats de competències per decidir una qüestió d'aquestes característiques”. En aquest cas no entenem la diferencia de posició entre la moció presentada al mateix ple sobre el dret de decidir. Curiosament aquesta la van votar a favor. És que l’ajuntament te competències en el dret de decidir del poble català?

Resulta decepcionant comprovar com no es responsabilitzen, com a polítics, i a cops no ens responsabilitzem, com a ciutadans, de com es fan les coses al nostre voltant, i no sempre necessàriament a “casa nostra”, és a dir, de manera que ens afecti directament. El fet d’impulsar i declarar el municipi com lliure de transgènics, és una forma més de crear debat i avançar en la consciència que hem de tenir com ciutadans, i sobretot, les persones que són responsables de decisions polítiques. Però sembla que per al nostre consistori això és un tema secundari.

Impulsem la participació

2008-07-29T14:10:00.000-07:00

Els Reglaments Orgànics Municipals (ROM) són un conjunt de normes que regulen el funcionament dels ajuntaments i la relació d’aquests amb la població. Els ROM són obligatoris per als municipis que superin els cinc mil habitants. A Maià de Montcal està clar que no és obligatori, però seria una bona eina per a potenciar la participació ciutadana al nostre municipi.

Poble Viu entén que un ROM ha de ser una eina útil per a la participació ciutadana i la democràcia directa. Entenem que seria bo que els ciutadans poguessin adreçar-se directament a l’Ajuntament en casos de queixes, dubtes, etc. –amb la garantia que aquests no quedin sense resposta–, i a ser informats en tot moment de l’activitat de l’Ajuntament (normes, projectes, etc.).

Entenem que les persones i entitats que ho sol·licitin haurien de tenir dret a rebre l’ordre del dia dels plens i haurien de tenir dret a intervenir-hi de forma oral i que les entitats haurien de tenir dret a incloure-hi assumptes a l’ordre del dia.

Fomentant la vida associativa garantiríem l’equilibri i la cohesió del poble. Perquè la gent participi cal facilitar-li les eines per fer-ho, però cal també dotar-la de poder de decisió. És paradoxal que la gestió municipal, tan a prop de casa com la tenim, sigui tan aliena a la població. D’altra banda, cal que nosaltres, ciutadanes i ciutadans, ens impliquem en el model de poble i de societat que volem.

ENS FAN FORA

2007-11-26T12:26:00.000-08:00

A empentes, potser, però a aquest país el faran independentista vulgues que no. I no tant per si els trens s'aturen, els túnels s'enfonsen o ens quedem a les fosques, sinó perquè, a més, se'n foten. Vull dir que el menyspreu pel nostre país s'ha descarat. I tot això no passa per cap descuit innocent. Els tres últims xàfecs de menyspreu -aquí, els vasos ja no vessen per una gota de més, sinó que la desconsideració l'aboquen a raig- els han protagonitzat la ministra Álvarez, el demagog Rajoy i un jutge de l'Audiència Nacional d'aquesta nació veïna que diu que no té nacionalistes. De fa un temps, anem a escandalera diària.

En primer lloc, parlem de la ministra, que ha estat ben clara d'idees. Sabem que el TGV, i en general les infraestructures, són instruments al servei de la construcció política d'un país. Tenen a veure amb el desenvolupament econòmic, sí, però segueixen un projecte polític. Aquí i a Nova Zelanda. I va ser així fa cent cinquanta anys, i ho serà d'aquí a cent cinquanta més. Per tant, els socialistes, i abans el PP, i encara abans una altra vegada els socialistes, sempre han tingut una clara consciència de per què, quan en quin ordre, havien d'encarrilar un TGV, volien dibuixar una autovia o es decidien a enlairar un aeroport. I sabien per què volien que primer el TGV arribés a Sevilla, o per què uns territoris havien de ser regalats amb autovies gratuïtes i als altres s'havien de fer autopistes de pagament. I, és clar, han tingut clar per què uns podien disposar de terminals aeroportuàries per anar a tot el món, i els altres en tenien prou amb una andana cridanera feta per un arquitecte llampant.

Quan el TGV va arribar a Lleida, d'aquella manera que hi va arribar, vaig escriure que el decalatge entre aquella data i la d'arribada a Barcelona tenia significació i conseqüència política. Durant una bona colla d'anys, posaven Lleida més a prop de Madrid que de Barcelona, i Madrid feia de Lleida la seva estació d'esquí. Lleida, ferroviàriament parlant, ha estat posada tota una colla d'anys d'esquena al país. Això no és casual. I ara l'Álvarez ens ho confirma. El TGV -ha dit- és un fil d'acer que serveix per cosir Espanya, i la cusen com més els convé. A uns, amb un bon repunt. Als altres, simplement, ens sargeixen els forats, quan no ens en fan de nous! Si és cert, com diu la ministra de Foment -i ho és-, que el TGV és un fil d'acer per lligar Espanya, és evident que abans d'arribar a Barcelona se'ls ha acabat la puntada. No els som una prioritat. No compten amb nosaltres.

Per la seva banda, Rajoy també ha fet mèrits per empènyer-nos fora d'Espanya. Rajoy ha tornat a desenterrar la destral de guerra lingüística -la destral de fer el destraler, perquè la del "conseguir el efecto sin que se note el cuidado", aquesta mai no ha parat de copejar- i ha promès que canviarà les lleis que faci falta per tal d'imposar l'espanyol a Catalunya. Imposar-lo? Qui no el sap? El propòsit és innecessari, si no és que el vol imposar als turistes que passegen per la Rambla de Barcelona, és clar. Però Rajoy això ho deu saber bé. El que busca Rajoy és l'aplaudiment dels no nacionalistes espanyols, que segueixen veient la nostra llengua com un element de discòrdia, una molèstia, una deslleialtat a la seva nació. Diumenge passat, amb aquesta promesa va provocar més entusiasme que amb l'oferta d'abaixar els impostos. Al món civilitzat, si els ho expliquessin, no s'ho creurien.

També l'ús del català va ser la causa del menyspreu del senyor jutge de l'Audiència Nacional als ara condemnats per la socarrimada de fotos reials, en un cas de vexació lingüística, més pròpia d'aquell taxista de Madrid que fa fora del vehicle els que parlen català que no pas d'un magistrat. Es digui el que es vulgui, la Transició cap a una Espanya democràtica ha estat un fracàs a l'hora de fer políticament i socialment acceptable la diversitat cultural, lingüística i nacional de l'Estat espanyol. El model d'organització formal no ha contribuït a fer entendre aquesta pluralitat constitutiva. Durant molts anys, es deia que es tractava d'un problema de pedagogia. Encara Pasqual Maragall, just arribar a la presidència de la Generalitat, va intentar posar en marxa un altre projecte pedagògic. Afortunadament, el catalanisme que Mas ha redefinit enterra aquest vell error que alguns ja denunciàvem fa ben bé quinze anys. Quant de temps perdut!

Però torno al meu argument. No sé si se n'adonen del tot, però a empentes ens estan fent fora d'Espanya. El PP ens empeny fora amb grolleria, perquè l'anticatalanisme sempre els ha funcionat com a mecanisme de recollida de vots a l'Espanya culturalment més estreta, monolingüe, uninacional, la grandesa de la qual passa per l'empetitiment dels catalans. El PSOE, amb formes més suaus, perquè depèn dels vots dels catalans, ens empeny igualment fora per la seva incapacitat d'entendre que no estem parlant de peculiaritats regionals, sinó d'una realitat nacional que Maragall va intentar explicar-los sense cap mena d'èxit.L'allunyament sentimental i polític d'Espanya respecte a Catalunya és una evidència. Espanya mostra una gran desafecció respecte als catalans: just el contrari del que sostenia el president Montilla a Madrid, i per això les seves paraules allà no van provocar ni fred ni calor. No ens hi volen. Molts catalans acabaran independentistes a la força.

Salvador cardus